En els darrers anys, l’ús de les xarxes privades virtuals, més conegudes com a VPN (Virtual Private Network), ha experimentat un creixement notable també a la societat andorrana. Aquest fenomen, tot i semblar a primera vista allunyat de les dinàmiques empresarials o del màrqueting digital, planteja implicacions significatives que val la pena analitzar amb deteniment.
El propòsit original de les VPN és garantir una connexió segura, especialment en entorns remots, davant l’increment constant d’amenaces cibernètiques. Aquest ús és perfectament legítim i, de fet, necessari en molts casos. Tanmateix, l’eina ofereix també la possibilitat de modificar la ubicació virtual de l’usuari, és a dir, fer veure que es connecta des d’un altre país o regió. Aquesta funcionalitat, tot i no ser il·legal, obre la porta a reflexions més profundes: per què una persona voldria canviar la seva ubicació si no està realitzant cap activitat fora del marc normatiu?
Aquest canvi d’ubicació aparent pot semblar irrellevant, però té conseqüències importants quan parlem d’estratègies empresarials, especialment en l’àmbit del màrqueting digital. Les empreses basen moltes de les seves decisions en dades: qui accedeix al seu lloc web, des d’on ho fa, amb quin dispositiu, i durant quant de temps. Aquestes mètriques són essencials per segmentar públics, personalitzar continguts i dissenyar campanyes de comunicació adaptades al territori.
Quan un percentatge significatiu d’usuaris navega amb VPN i simula una ubicació diferent de la real, aquestes dades esdevenen inexactes. Això pot generar una lectura esbiaixada de la realitat i portar les empreses a prendre decisions basades en mètriques que no reflecteixen fidelment el comportament del seu públic objectiu. Per exemple, una campanya dissenyada per a usuaris andorrans podria perdre efectivitat si aparentment els seus principals lectors es troben a l’estranger —sense que realment sigui així.
Aquest fenomen no només afecta les mètriques, sinó que també dificulta el rastreig de l’activitat digital per part de les empreses, especialment aquelles que busquen optimitzar la seva presència en línia i entendre millor els seus consumidors. El canvi d’IP que permet una VPN pot fer que el rastreig i l’anàlisi del comportament digital resultin més complicats, desdibuixant el perfil real de l’usuari.
Arribats a aquest punt, sorgeixen altres preguntes legítimes: És una qüestió de seguretat o de voluntat d’amagar la pròpia identitat? I, més enllà de l’ús individual, quin posicionament adopta un país com Andorra davant aquest tipus de tecnologia? El marc normatiu andorrà preveu l’ús de VPN, però caldria analitzar si existeixen limitacions específiques o regulacions concretes, sobretot en contextos empresarials o institucionals.
En definitiva, l’ús de VPN no és, en si mateix, problemàtic. No obstant això, és fonamental entendre com aquest ús pot alterar elements clau de l’ecosistema digital, com la precisió de les dades o l’efectivitat de les campanyes de màrqueting. En un món on la presa de decisions es fonamenta cada vegada més en la informació que les eines digitals proporcionen, garantir l’exactitud i la fiabilitat d’aquestes dades és essencial. Així doncs, l’ús conscient i informat d’aquestes tecnologies hauria d’estar al centre del debat, tant a escala individual com empresarial.
