Contractació pública en evolució necessària
L’àmbit de la contractació pública ha estat objecte d’una gran evolució en els darrers 10 anys i m’atreveixo a dir que actualment aquesta matèria és radicalment diferent a la normativa que va ser aprovada a Andorra fa mes de 20 anys. Per aquest motiu era esperat el projecte de Llei de Contractació Pública que està en tràmit i recentment ha estat publicat al Butlletí del Consell General. Però mes enllà de tecnicismes, crec que és important reflexionar a l’entorn dels objectius que han de guiar al sector públic quan recorren als procediments de contractació pública.
En un entorn amb administracions públiques que han esdevingut més obertes i transparents, el sector privat exigeix que les potestats administratives s’exerceixin amb un plus d’eficiència, tal com recull el nostre text constitucional. I sigui dit de passada, que el procés d’adaptació de la contractació pública a les exigències dels mercats internacionals no ha estat pacífic en les jurisdiccions del nostre entorn, i no podia ser de diferent manera a Andorra.
La contractació pública ha deixat de ser la fórmula estàtica mitjançant la qual el sector públic gestiona l’adquisició de béns o la prestació de serveis per part de privats, per passar a ser la fórmula dinàmica en la que sector públic i privat col·laboren per materialitzar els principis de creixement sostenible amb mecanismes innovadors per assolir el mateix objectiu: la plena satisfacció de l’interès públic.
El projecte de Llei de Contractació Pública suposa un canvi de paradigma en un moment de profunda transformació i m’agradaria fer especial èmfasi en els procediments de contractació previstos en el projecte de Llei. Aquests nous procediments permeten visualitzar de forma clara aquest canvi de paradigma. La Llei de Contractació Pública vigent preveu com a procediment normal d’adjudicació el concurs, en un procediment on el coneixement compartit i les sinergies entre privats i administració gairebé no es connecta durant el procés de contractació. Amb la norma vigent, l’administració intenta reflectir de forma clara les seves necessitats en un plec i el sector privat que creu entendre aquestes necessitats prepara una oferta que encaixi en aquestes necessitats. A partir d’aquí, l’òrgan de contractació decideix, sobre la base d’uns criteris i fórmules, el licitador que resultarà adjudicatari del concurs. És en fase d’execució del contracte on trobem llavors les mancances d’aquesta manca d’interlocució existent en la fase prèvia a l’adjudicació del concurs.
És interessant que el nou projecte de Llei, de clara inspiració europea, obre la porta a altres vies procedimentals: els procediments amb negociació, el diàleg competitiu o l’associació per a la innovació són procediments en el marc d’aquesta necessària construcció d’interessos conjunts entre sector públic i privat. En el procediment amb negociació, per exemple, l’administració té la capacitat de negociar les condicions del contracte amb un o diversos candidats, sempre que es donin certes circumstàncies. En el diàleg competitiu els òrgans de contractació donen a conèixer les seves necessitats i els requisits en l’anunci de licitació i els defineixen. També donen a conèixer i defineixen els criteris d’adjudicació escollits. Finalment, en l’associació per a la innovació, que té com a finalitat el desenvolupament de productes, serveis o obres innovadors que no es troben en el mercat, l’òrgan de contractació determina de manera precisa quina és la necessitat que no pot ser satisfeta mitjançant l’adquisició de productes, serveis o obres ja disponibles al mercat. Per tant, tots aquests procediments tenen un denominador comú: prioritzar els aspectes qualitatius per sobre dels purament de quantia i compartir coneixements entre sector públic i privat. I cal reconèixer el mèrit dels poders públics a l’hora de voler avançar en aquest camí d’una contractació pública mes oberta, però també més complexa i que requerirà més esforç per part del sector públic.
També és important destacar el complex camí que ha emprès l’administració en el marc de la implementació de processos d’administració electrònica i que també es veu plasmat en la regulació de la contractació electrònica. Cert és que en un inici la introducció d’aquests procediments exigirà un esforç addicional al sector públic, però també al privat. No obstant, en el curt termini suposarà una major transparència, publicitat i seguretat jurídica dels procediments de contractació. L’òrgan de contractació disposarà de més mecanismes per tal d’organitzar millor el procediment i les empreses veuran com aquesta millor organització i automatització de certs processos els hi suposa una reducció de recursos a destinar. En definitiva, millora de l’eficiència per ambdós costats en el moment que l’obertura de les ofertes serà més transparent degut a la immediatesa i amb l’objectiu d’assegurar la igualtat de condicions dels licitadors.
Finalment, m’agradaria destacar diferents mecanismes introduïts pel projecte de Llei de Contractació Pública, per tal que les administracions i altres poders adjudicadors racionalitzin i organitzin millor la contractació pública. Sovint trobem que diferents òrgans de contractació tenen necessitats compartides, i sovint és poc eficient que la contractació es porti a terme de manera unilateral per cadascun d’aquests ens del sector públic. La possibilitat de centralitzar la contractació o de formalitzar acords marc obre la porta a la millora de l’eficiència del sector públic en aquest sentit.
En definitiva, aquests nous procediments i noves fórmules de contractació pública han de perseguir l’objectiu de millorar els serveis prestats als ciutadans i incrementar la competitivitat de les empreses andorranes, tot reconeixent que el necessari camí de la transformació de la contractació pública no és senzill en un mon globalitzat, on el sector públic andorrà haurà de vetllar per la reciprocitat d’oportunitats que ofereixen les diferents jurisdiccions per a les empreses nacionals.