Elidà Amigó i Montanya
Nascuda el 5 de setembre del 1935 a Andorra la Vella, ens hi va deixar el 9 del mateix mes del 2020, als 85 anys, amb una trajectòria vital plena, que va passar per moments d’implicació directa amb la realitat i moments d’abstracció, sobretot en els camps cultural i social, en els quals es va implicar. Circumscrivint-nos al primer, pot considerar-se com la primera intel·lectual andorrana que aportà consciència crítica a la condició de la dona i al país, per a la seva transformació moderna.
Llicenciada en filosofia i lletres, en ciències històriques el 1957 i arxivera del Consell General entre 1957 i 1969, va participar en l’organització del Curs Internacional Superior d’Extensió Cultural del Consell General entre el 1956 i el 1961.
Casada el 1959 amb Marc Vila i Riba.
Professora d’Història i Literatura Francesa al Col·legi Sant Ermengol, de la qual vaig tenir la sort de ser alumne.
Inspiradora en el moviment per aconseguir el sufragi universal femení el 1970.
Col·laboradora dels del primer número, i durant els setze primers, de la revista Andorra Magazine el 1970 amb la secció pròpia Finestra al món i de la revista Posobra el 1972.
Coautora amb l’Antoni Morell i Mora del llibre 693 anys després, de 1971.
Fundadora i primera presidenta del Comitè Andorrà de Ciències Històriques el 1980.
Membre del jurat del premi literari Carlemany entre 1994 i el 2009.
Fou una ment activa i atenta per a concebre plans imaginatius i capacitada per a materialitzar-los.
Dels seus articles val la pena extreure’n algunes reflexions que va fer i deixar escrites.
De l’Andorra Magazine: «...satisfacció que ha produït en les nostres Valls la recent aparició i publicació de dos Decrets... estenent la plenitud de drets polítics als andorrans de 1ª generació... així com el reconeixement del dret de vot a les dones andorranes...mentre es mantenen esperances per a altres realitzacions...///...la supervivència de milions i milions de sers humans, es fa cada dia més problemàtica...Crec que aquesta és la tasca que, per imperatiu de consciència, hem d’imposar-nos tots els que intentem viure com a sers conscients: reflexionar profundament sobre els deures ineludibles que tenim envers el nostre proïsme, encarnat en el pobre, en l’exiliat, en el rebutjat de la societat, qualsevulla que sigui la seva raça, la seva nacionalitat, la seva fe...///...el vertader problema dels pobles....és el respectiu estadi de desenvolupament...se’ns presenta com a vàlid un sol camí i és el de l’educació...i li proporcioni els coneixements...per a dominar la realitat física, orientar el decurs dels fets humans i evitar....que...una tècnica desbordada pugui conduir....a una catàstrofe universal...///...En un país com el nostre....que fa pública confessió del seu pacifisme...que ens comprometi a tots a nivell andorrà....que ens uneixi a tots en la construcció de l’Andorra que tots desitgem...ben nostre però obert a tots...que aglutini tots els esforços per crear una Andorra millor...del que es tracta en definitiva és de crear una Europa millor i un món en el que tots ens puguem trobar-nos com a casa nostra...///...La Festa Nacional Andorrana, l’aplec de Meritxell, tenen la mateixa significació avui que ahir ?...Traduirem en «praxis» les encertades paraules que han estat pronunciades a Meritxell per a que a Andorra, com a tot arreu, el rabiós individualisme deixi pas a les realitzacions de solidaritat, l’interès públic s’imposi sobre el privat, la llibertat guanyi terreny a qualsevol forma de submissió o de pressió (sigui de l’ordre que sigui), la veritat brolli de la lliure discussió o discrepància i la justícia s’afermi en les relacions econòmiques i socials...?...///...la descomunal personalitat del General De Gaulle s’havia endinsat en les profunditats de l’ànima andorrana...paraules pronunciades pel General....Andorra ha de fer front, en efecte, a un problema essencial: el de l’adaptació a les noves necessitats del món en que vivim. Ens cal, als uns i als altres, conservar del passat el que mereix ésser conservat, però també obrir-nos al progrés (23/7/1963)....Ens trobem ara units vosaltres i jo; units pel present i, goso dir, en la mesura que m’és acordat, units pel futur (23/10/1967)...///...La joventut del nou Bisbe d’Urgell i la del nou Delegat Permanent, susciten en l’ànim dels andorrans sentiments de viva esperança en un rejoveniment i adaptació als nous temps i a les noves necessitats, amb permanència dels valors i les essències que han mantingut estable el nostre tarannà col·lectiu...///...Segurament, a curt o mig termini, resultarà més car als habitants dels països industrialitzats, no solament per a la salut pulmonar, la «pol·lució» atmosfèrica de la crema del petroli...///...Tenen la culpa veritablement els ordinadors ? Sembla massa fàcil descarregar sobre la deshumanitzada tècnica la part de feixuga responsabilitat que no pot incumbir més que a la lliure decisió i voluntat de l’home...».
De Posobra: «Per més estrany que pugui semblar, la realitat és aquesta: a Andorra el tema de la dona tot just s’ha començat a encetar....És clar que aquesta situació de la dona no pot entendre’s ni considerar-se aïlladament i per separat de la resta de tots els altres problemes que la imparella condició jurídico-política del Principat comporta....I la manca de maduresa psicològica que es palpa en aquest camp, no és tampoc privativa de dit camp....Per això, tot plantejament fet...peca d’un defecte bàsic: la parcialitat...parteix únicament i exclusivament del terreny masculí...ni homes ni dones ens fem massa a la idea que no es tracta de demanar ni de donar...Que davant el dret i la llei no hi ha homes ni dones, sinó persones i que, per tant, la igualtat de drets i deures és òbvia...Tot el demés són únicament residus atàvics d’una concepció del món masculinament paternalista, on sota capa d’una fragilitat i d’una pretesa vulnerabilitat femenina, s’han escatimat a l’element femení, al llarg dels anys i dels segles, els mitjans de formació, de promoció i de desenvolupament que com a ser humà i lliure li pertocaven...Sembla arribada l’hora en que la qüestió femenina pugui ser tractada sense prejudicis ni apassionaments...si a Andorra avui es planteja el problema de la dona, no es tracta d’un fet fortuït fruit de l’atzar, sinó que és una conseqüència lògica de la transformació que en tots els ordres el país està sofrint i que ha de ser-li útil i beneficiosa...///...per a mi, la crema de Meritxell, és com el trencament d’un fil històric, la desaparició d’un objecte...amb significació religiosa i patrimonial) que havia romàs amb nosaltres en la pobresa i l’estretor...i que, de cop, en el moment en que Andorra disposa de més mitjans materials...desapareix i es volatilitza....Si Andorra i els andorrans no hem estat capaços de salvaguardar el més preuat dels nostres tresors nacionals...i si no ens adonem del que significa....És que Andorra i els andorrans havíem trencat ja abans de la crema el nostre fil històric. És que ja no tenim prou consciència de que som i hauríem de ser...la imatge desapareguda de la Verge de Meritxell ha de suscitar en el més íntim del nostre ser un gran sentiment de responsabilitat envers el passat, que ha de traduir-se en la projecció vers el futur....».
Finalment, en un dels seus últims textos públics, al llibre Ordino de 1998, de Jaume Riba i Alain Montané, escriu: «El Principat ha viscut...el pas d’una vida fonamentada exclusivament en l’economia pastoral d’alta muntanya a un model totalment dependent del binomi turisme-comerç, que ha condicionat negativament la seva geografia humana, amb la consegüent escalada de l’especulació urbanística, de la manipulació comercial i d’un creixement demogràfic i de fluxos de visitants propers a la saturació, fets que Ordino ha sabut, sortosament, evitar....l’autèntica clau de la modernitat de la parròquia: la convicció unànimement compartida que la relació entre home i terra no havia de fonamentar-se únicament en criteris de productivitat econòmica immediata, sinó en una avaluació global i sincera, alhora racional i afectiva...viure sense veure morir la font de vida..».
Ens ha deixat una ment lúcida, potser sentenciosa, orgullosa i dogmàtica, però segura de si mateixa, sense dubtes i d’una intuïció encertada.
Una dona romàntica i alhora una prohom andorrana que ens ha aportat, tot i semblar voler la lluna, racionalitat i equilibri.