Li queden pocs dies com a president de l’Associació de Consumidors i Usuaris (ACU). Per això aprofita per fer balanç i posar deures al seu relleu i també al Govern. Demana una nova llei del consumidor i aposta per capgirar l’economia. Tampoc s’està de valorar l’actualitat, amb la inflació pels núvols i les mesures de l’Executiu en salaris i lloguers.

–Per què deixa la presidència?
–Ara ja portava quatre anys, que han estat complicats sobretot per la pandèmia i el problema de l’habitatge, i a mi se m’estan acabant les idees per aportar més en aquests àmbits. Si no em veig capacitat per aportar més, el millor és que entri sang nova que ho miri des d’un enfocament diferent i que pugui aportar alguna cosa nova.

«Els comerços solen estar disposats a arribar a acords, però també hi ha abusos i picaresca per part del consumidor»

–Què ha aportat en aquests quatre anys?
–Algunes de les mesures que vam proposar sí que es van aprovar. Per exemple, la congelació de lloguers, que no es repercuteixi l’ITP en tots els lloguers, el fet que sigui més fàcil recuperar un pis per abandó de contracte perquè el llogater el pugui posar en el mercat o la protecció dels infants des de la vessant de la protecció de dades perquè es publicaven fotos sense autorització dels pares. Sí que hem anat aportant perquè es facin més controls sobre alguns temes. Així, hem fet propostes que no s’han recollit com posposar la taxa verda o la influència de la inflació en la calefacció. Hem aportat on podíem, però no sempre ens han fet cas.

–Se sent satisfet de la seva tasca?
–L’única espina que se’m quedarà és el tema de les TPV per la gent amb limitacions visuals, ja que encara no hem aconseguit una solució.

–Quina solució proposen?
–Una mena d’enginy que es posés sobre la pantalla tàctil que orientés mitjançant el tacte els botons dels números, o un protector de pantalla que tingués el relleu per identificar-los.

–Quins arguments se’ls ha donat per no tirar-ho endavant?
–Des de l’ABA se’ns va dir que s’hi estava treballant, però ja portem sis mesos així.

–L’ABA és una entitat especialment complicada?
–Complicada no, sinó que van a la seva i no donen explicacions a ningú. Vam parlar amb Protecció de Dades perquè hi ha una vulneració de la intimitat, ens consta que han parlat amb l’ABA i que la resposta ha estat la mateixa. Hi estan treballant, però mai apliquen la solució.

–I en l’increment sobtat de les hipoteques variables?
–Quan vam advertir que l’IPC estava pujant d’una manera desorbitada, era de lògica que el BCE aplicaria la regla de tres. Es va avisar, no es va negociar cap mesura i que em consti tampoc s’està negociant res. A Espanya estan allargant la hipoteca deu anys més. Que ningú s’enganyi, el banc no acaba perdent.

–Els bancs no perden mai.
–Mai. Si allargues la hipoteca deu anys més, acabes pagant més que el que marca la inflació.

–Quina solució hi ha?
–El problema és que no hi ha una solució. Potser l’única seria renunciar a una part dels impostos del Govern per intentar pal·liar-ho una mica, però tampoc serà una solució.

–I el diferiment de l’increment?
–Tampoc, a la llarga seria contraproduent. O fer una moratòria de l’aplicació d’aquest interès i aplicar la política de qui dia passa any empeny, i allargar-ho un any més a veure si l’economia remunta una mica.

–Hi pot haver un augment de la morositat i els desnonaments?
–Ja vam advertir d’aquest risc en el lloguer, perquè quan poses una persona entre l’espesa i la paret, s’ha de triar. Amb salaris justos i lloguers disparats, existeix aquest risc.

–Quins deures deixaria al pròxim president de l’ACU?
–Continuar pressionant perquè els 6.000 pisos buits surtin. Proposem que es crei una línia de crèdit tou a canvi d’un lloguer assequible per rehabilitar-lo i posar-lo al mercat del lloguer, amb un màxim de 600 euros al mes per 50 metres quadrats, per exemple. Seria una manera de tornar a tenir pisos a preu assequible dins del mercat del lloguer.

–Com serà el relleu a la presidència?
–Vaig presentar la meva renúncia a principis del mes passat, automàticament s’obre un espai de reflexió a la junta executiva de l’ACU i, a partir d’aquí, en base als estatuts, s’han de convocar les eleccions per escollir un nou president. Si tot va bé, a principi d’any hauríem de tenir relleu.

–Quin tipus de queixa és la més habitual?
–El tema estrella és l’habitatge. Vam arribar a acord amb el Raonador del Ciutadà per derivar-li totes les queixes, perquè centralitzés aquestes demandes i pogués fer una gestió més acurada davant del Govern. Des que hi ha l’Institut de l’Habitatge estem negociant directament amb les institucions públiques. També ens venen consultes de comerç.

–Acostumen a resoldre les queixes?
–La major part de les vegades els comerços estan força disposats a arribar a solucions acordades. Ara bé, és cert que hi ha casos concrets d’abusos, però també hi ha la picaresca per part del consumidor.

–Amb qui és més fàcil negociar, amb un comerç o el Govern?
–Amb el comerç sempre hi ha bones intencions per arribar a acords. En canvi, amb el Govern hem fet propostes, et diuen que sí i després allà s’han quedat, no ho fan.

–Tot fa preveure que l’IPC acabarà l’any amb un 7%. És sostenible?
–No. A l’abril, quan es calculava poc més d’un 4%, ja vam alertar que ens venien revolts tancats i que ens faríem mal. Ens van negar la major.

«Amb una situació de les empreses que no és la millor, no sé fins a quin punt serà perjudicial assumir l’increment salarial»

–Al pressupost del 2023 van preveure més o menys aquesta xifra. Són uns comptes falsos?
–Sí, perquè ja es podia intuir que això no acabaria així ni en el millor dels casos. Ara veiem que festegen el fet que baixi dues dècimes i no sé si és bo alegar-se de vorejar un 7%. Ens farem mal. Encara sort que els lloguers no s’apujaran amb l’IPC, tot i que les agències i els propietaris feien pressió perquè s’apliqués, ja que portaven anys congelats. Però cal anar en compte perquè si ho apliques pot ser la diferència entre pagar o deixar de pagar.

–Com veu la solució plantejada pel Govern sobre salaris i lloguers?
–Sobre el tema dels lloguers ja és més o menys el que demanàvem, perquè així el propietari cobria les despeses de comunitat i l’inquil·lí no havia d’assumir la totalitat d’un IPC massa elevat. I en el salari, tot increment benvingut sigui, però amb una situació de les empreses que tampoc és la millor, pressionar-les quan al Govern no li costa res i tot ho ha d’assumir la societat, no sé fins a quin punt serà perjudicial.

–Però, si no augmentes el salari als treballadors, també és perjudicial?
–Evidentment. En lloguers, estem arribant a un punt estil Suïssa o Mònaco, sense que tota la resta ho acompanyi; hem començat la casa per la teulada. Ara ja hem passat d’etapa, no és que trobis pisos a un preu molt alt, sinó que directament no els trobes.

–Com valora la feina feta per la Comissió Nacional de l’Habitatge i el Consell Econòmic i Social?
–Tant amb la Taula com en l’Institut de l’Habitatge, tot i que de vegades no compartim el que es decideix, se’ns ha escoltat i s’han dut a terme algunes de les propostes que hem fet. Amb l’Institut de l’Habitatge estic molt satisfet. Hi ha hagut debats pujats de to, però com a mínim hi ha hagut els debats. Hi ha un sector que tira cap al seu costat i l’altre tira cap a l’altre, i sí que sovint aconseguim arribar a termes mitjos que és cert que no acontenten a ningú, però és la feina que hem de fer. S’han de fer equilibris molt fins i és el punt necessari per arribar a acords.

«En lloguers, arribem a un punt estil Suïssa o Mònaco, sense que la resta ho acompanyi; hem començat la casa per la teulada»

–Ha estat un èxit la iniciativa del bus gratuït, tal com assegura el Govern?
–No, com a mínim és qüestionable. Amb la subvenció pública que rep el transport públic, hauria de ser suficient perquè fos gratuït. Aquest és un tema que porto defensant molt de temps. Benvinguda sigui la gratuïtat, però el problema és el de sempre. Si per entrar a les nou a treballar, m’he de llevar a dos quarts de vuit, perquè en cas contrari m’arrisco a quedar-me tirat a la parada i haver d’agafar el meu cotxe, el transport públic no m’aporta res. A més, el bus no arriba a tots els llocs d’Andorra, tot i que ara els comuns s’hi han començat a posar i arriba a més llocs que abans. El transport públic nacional deixava molta gent de banda. Si no donen el servei amb la puntualitat i la regularitat que toca, molta gent acaba agafant el cotxe igualment o arribant tard a la feina. El transport públic és bo i és necessari, però en el moment que arribes més d’un dia tard a la feina per culpa del bus, compte que no hi arribis un dia més, perquè l’important no és que sigui de franc, sinó que arribis a l’hora a treballar.

–A principi d’any eren molt crítics amb la taxa verda. S’ha arreglat una mica aquest problema?
–No s’ha arreglat res, perquè s’ha tret de la calefacció, però en els altres es continua aplicant. Si algú es pensa que el preu dels hidrocarburs baixarà en una situació just acabada la pandèmia que s’oblidi, perquè els preus ja no tornaran on estaven abans. Encara que acabi la guerra i el subministrament torni a ser habitual, totes les taxes noves i increments que hi ha hagut de refineries quedarà aplicat en el preu, amb la qual cosa no hi ha res que faci pensar que hi haurà una baixada substancial del preu. Només demanàvem que no s’apliqués la taxa verda de manera immediata per mirar si era contraproduent per no fer pujar més del compte els hidrocarburs. Ens hem trobat que ho han aplicat igual, ens ha aparegut la guerra, que no era previsible, però sí que era previsible que l’economia trontollaria una mica. De fet, ha trontollat més del que ens esperàvem i la taxa verda és una empenta més per minvar les economies de la gent.

–A final de l’hivern o principi de la primavera hi haurà eleccions. Creu que arreglaran alguna cosa?
–A curt termini ho dubto. Per les coses bones i dolentes, tenim la sort que som petits. Una Seat Martorell a Espanya té un impacte del 0,x%. Si hi fos a Andorra, l’impacte seria del 80%. Això no vol dir que vulgui una Seat Martorell a Andorra, sinó que evidencia que capgirar l’economia andorrana no és tan complicat com de vegades ens pot semblar. Si apostem per empreses tecnològiques o serveis cap a l’exterior no seria tan difícil fer-ho aquí.

–Caldria voluntat de voler-ho fer?
–Aquí està el problema. Al llarg de la història, hem viscut situacions molt complicades, econòmiques i socials, però hem estat capaços de reinventar-nos i donar-li la volta.

–El model compres-esquí s’hauria de superar?
–Ja fa anys que hauria d’estar superat, ja que no hem arribat a diversificar res. Al revés, hem eliminat el turisme financer, hem apostat pel massiu d’entrepà sota el braç i no hem fet res més.

«Els països del voltant contemplen la protecció al consumidor, i aquí fa la sensació que els hi és igual, i això entristeix»

–I la llei d’inversió estrangera i l’acord d’associació pot ser una oportunitat?
–La llei d’inversió estrangera estava més pensada perquè les empreses del país puguin invertir a Espanya que no pas a l’inrevés. Es va intentar vendre el contrari, però no m’ho he cregut mai. Vam aconseguir que els bancs d’aquí compressin filials a Espanya per operar allà o més lluny. En l’acord d’associació, estar perdent temps amb negociar una moratòria del tabac no ens aporta res. Ens agradi o no, el tabac morirà, perquè cada cop el diferencial és menor i hi ha menys fumadors. Seria més productiu negociar un centre de marihuana medicinal patrocinat per Europa, amb el qual posaries Andorra en el mapa de les ciències i recaptaries més impostos. L’única pega que li veig és la nostra resistència al canvi.

–On rau la falta de coneixement principal dels consumidors en els seus drets i deures, i com creu que s’hauria d’abordar?
–Cal una nova llei del consumidor. La gran mancança durant la pandèmia és que quan els països del voltant aprovaven mesures extraordinàries, s’hi ha contemplat la protecció al consumidor. En canvi, aquí ni una trista menció.

–Li fa una certa enveja?
–Ho faran millor o pitjor, però com a mínim ho tenen present. Aquí fa la sensació que els hi és igual, i això entristeix. Ens falta cultura del consumidor per protegir-lo, com es va veure en el cas de la Ultra Trail. No pot ser que l’única eina sigui retirar la subvenció, i ni tan sols això van fer totes les administracions.

–Com s’engresca la gent perquè faci valer els seus drets?
–El primer que ha de tenir intenció de canviar aquesta tendència ha de ser el mateix Govern, i quan l’Exectuiu ni tan sols contempla el consumidor en la llei de mesures urgents, tenim un problema. I sap encara més greu ja que som un país dedicat al turisme, a qui hauríem de mimar perquè torni, però si no els protegim, de quina manera els mimem? Els estem tractant d’una manera com a mínim qüestionable. La gent amb poder adquisitiu va allà on se l’atén bé, així que potser aquí ve el que no volem que vingui.