El Banc Central Europeu (BCE) va apujar els tipus d’interès tres quarts de punt a final de la setmana passada i els va situar al 2%, amb l’objectiu de frenar la inflació. Tot i ser alta, a Andorra està més baixa (6,8% el setembre) que a molts països de la Unió Europea (10,7% a l’octubre, a l’eurozona). «Mentre la inflació no estigui controlada, continuaran apujant els tipus d’interès, és el seu encàrrec, i com que s’ha disparat, les pujades són molt més agressives del que estàvem acostumats durant molts anys», va afirmar el degà del Col·legi Oficial d’Economistes d’Andorra (COEA), Eduard Jordi. Ara bé, «el dubte que genera és l’impacte que tindrà a l’economia, que segur que serà important». Així les coses, els economistes auguren que en els propers mesos hi haurà més pujades dels tipus d’interès, però «no amb la mateixa intensitat». En aquest sentit, segons el COEA, abans de finals d’any es podria arribar al 2,25 o al 2,5%, mentre pronostiquen que durant el 2023 podria continuar l’escalada alcista.

Si es compara la situació a Andorra amb la resta d’Europa, el Principat es troba en millors condicions, però «no ens refiem», ja que, per exemple, fins ara hi ha hagut uns preus controlats de l’electricitat, molt per sota dels països veïns. En aquest sentit, «s’haurà de veure com acaba repercutint en els serveis» i, a més, «caldria comparar la cistella que s’analitza a Espanya, per exemple». Tot i aquesta situació, a Andorra també «li és favorable aquesta pujada de tipus», ja que la inflació és un fenomen «global» que «pot ser que ens afecti més endavant igual que a altres països». A més, els tipus d’interès «estan molt per sota» i són «realment negatius».

En aquest context, el BCE probablement aconseguirà l’objectiu de disminuir la inflació, a curt i a mitjà termini. Però això voldrà dir, al mateix temps, que hi haurà tercers perjudicats, amb el risc de recessió inclòs. «Sobretot tots els que estan endeutats», va assegurar Jordi. Per una banda, els Estats, els empresaris i les famílies, ja que l’euríbor –l’índex de referència de les hipoteques– ja s’ha enfilat fins al 2,6%. Per exemple, una família que tingués un préstec hipotecari variable a l’1,5% + l’euríbor, d’un total de 200.000 euros i a 30 anys, si ara pagava 690 euros al mes, passarà a abonar 990 euros al mes, uns 300 euros d’increment (+48%). Així, «si redueixes el consum, la gent dedica els diners a una altra cosa i això afecta les empreses i l’economia en general», va recordar. Aleshores, «aquí està el gran dilema del BCE: com controlar la inflació sense carregar-s’ho tot».

Sobre la possibilitat de patir una crisi, «una part de l’entrada ja l’estan descomptant», tot i que «una cosa és la crisi del nostre entorn, i Andorra no n’està lliure, i una altra el fet que el Principat també viu en una mena de bombolla que té una inèrcia que si ens afecta, ens afecta menys i ho farà més tard», però «segur que ens afectarà», va assegurar. De moment, però, el turisme està funcionant bé tant a Andorra com a altres llocs, cosa que provoca precisament aquest increment de la inflació. Segons els economistes, «ara la gent viu més al dia i és menys prudent, però tal com està el pati estalviar una mica també seria recomanable».

A banda del deute i les hipoteques, un altre dels damnificats per la situació són els inversors. Per un altre costat, l’estalvi hauria de generar més rendiment i, en aquest sentit, alguns dipòsits es comencen a adaptar a la nova situació. «Els que tenien inversions els hi ha afectat molt, sobretot per culpa de com funciona el sector financer, i no perquè s’hagin canviat les regles del joc». I precisament, va afegir, «això és el que està passant» en el fons de pensions de la CASS. Però, per contra, «ara es pot treure un major rendiment sobre els estalvis, amb un tipus més alt en renda fixa, o fins i tot en els dipòsits, que em consta que algun banc andorrà ja està oferint al voltant del 2%», va revelar.