El primer pressupost ordinari després de la pandèmia preveu un increment del 12% dels ingressos i un augment de les despeses del 13%, amb 18,3 milions d’euros d’inversió real en noves infraestructures d’habitatge i mobilitat, i una inflació del 4,5% a final d’any, segons ha revelat avui el ministre de Finances, Eric Jover, durant la presentació dels comptes de l’Estat del 2023, que ja han començat el tràmit parlamentari al Consell General.

Com a conclusió, Jover ha apuntat que és un pressupost que retorna a la normalitat, reforça els pilars de l’Estat del benestar, afronta la problemàtica de l’habitatge i del poder adquisitiu, aposta per la digitalització i altres inversions productives i incrementa la resiliència de l’Estat. Tornant a la inflació, tot i que actualment es troba al 6,8% (avançat del setembre, última dada disponible), Finances ha situat als comptes la previsió per al 2022 en el 4,5%. «Crec que serà superior, entre aquest 4,5 i el 6,8 actual, però podem gestionar la diferència sense necessitat de recórrer a crèdits extraordinaris», ha assegurat Jover.

Pel que fa al capítol d’ingressos, la xifra arriba als 522 milions d’euros (12% d’increment), amb els impostos directes (+20%), els impostos indirectes (+10%) i les taxes (+28%) entre els principals increments. «Les xifres d’execució del 2022 estan molt per sobre de les estimacions inicials, així que la previsió que fem és conservadora», ha revelat el titular de Finances.

Economia i Empresa lidera l’augment entre els ministeris per la gratuïtat del transport public

Quant a les despeses, la xifra arriba als 553 milions d’euros, 471 en despesa corrent (personal i transferències) i 83 en despesa de capital, amb unes inversions reals de 44 milions d’euros. Si ens fixem precisament en aquestes inversions, destaquen les partides en noves infraestructures d’habitatge i mobilitat. En el primer apartat, hi ha la Borda Nova (6,6 milions d’euros), la compra d’habitatges a preu assequible (5 M€) i els habitatges tutelats al CREI (1 milió), on es preveu fer servir dues plantes en desús del nou edifici per tirar endavant un projecte independent, amb entrada al marge inclosa. Pel que fa a mobilitat, inclou l’heliport nacional (3 milions d’euros) i la desviació de la Massana (2,7 M€). A més, cal afegir l’ampliació de la Universitat d’Andorra (1 milió) i el procés de digitalització, amb un total de 13 milions d’euros.

Per ministeris, tots incrementen la partida per al 2023, però alguns més que altres. Al capdavant dels augments hi trobem Presidència, Economia i Empresa, amb un increment del 40%, sobretot pel citat heliport i la gratuïtat del transport públic (4,7 milions d’euros). Territori i Habitatge presenta un increment del 27%, amb el CREI i la Borda Nova com a projectes estrella, i Turisme i Telecomunicacions, amb un 20% d’augment, amb l’objectiu d’invertir la recaptació de la taxa turística en la infraestructura del sector, així com 3,3 milions d’injecció directa a Andorra Turisme.

Per un altre costat, el dèficit previst, de 31,45 milions d’euros, és inferior a l’1% del Producte Interior Brut (PIB) estimat, i l’endeutament públic de l’administració general, que l’Executiu situa a tancament del 2022 en 1.190 milions d’euros, tampoc supera el topall marcat del 40% del PIB. En aquest sentit, Jover va indicar que se situarà en el 39,4%, una xifra que, si no es tenen en compte les reserves internacionals de l’Estat que s’han creat els darrers anys, baixaria fins al 36,1%. A més, la previsió és que el deute públic continuï rebaixant-se l’any vinent, baixant fins al 38,5% del PIB –35,4% sense tenir en compte les reserves–.

D’altra banda, el ministeri de Finances ha tornat a indexar tot el pressupost basant-se en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS), amb el propòsit de comprovar on se centra l’esforç pressupostari del Govern. De les dades se’n desprèn que més de la meitat de les partides de l’any vinent, un 54% del total, es relacionen directament amb els ODS tradicionalment vinculats a l’Estat del benestar: salut i benestar; educació i qualitat; igualtat de gènere; reducció de les desigualtats i pau, justícia i institucions sòlides.