El president de Progressistes-SDP i excap de Govern, Jaume Bartumeu, va presentar ahir el segon quadern que ha publicat el Centre d’Estudis i Recerca Socialdemòcrata (Ceres) titulat Deute públic, preocupació pública. Així, en una roda de premsa als mitjans, Bartumeu va advertir que si no hi ha un control del deute públic, «Andorra pot acabar en una situació semblant a la de Grècia fa vuit anys, en la qual ens obligarien a fer les reformes que, ara, els governants no volen dur a terme». La seva proposta, per tant, no és reduir el dèficit de cop, sinó començar amb l’elaboració d’un pla d’amortització a 10 anys del deute acumulat «com han fet altres països», va defensar, amb l’objectiu de reduir-lo en mig punt anyal a partir del proper exercici pressupostari. Així i tot, va apuntar que «encara és possible sanejar les finances públiques, aturant alhora la política de les promeses que no estan finançades». En aquest sentit, i segons es recull en el text, en data de 31 de desembre de 2021, l’endeutament de l’Estat ha estat de 1.367,1 milions d’euros, dels quals l’administració central copsa el 95,2% i les comunals el 4,8%. Concretament, l’endeutament del Govern s’ha incrementat en un 10%, la pressió fiscal ha passat del 17,9% (a tancament del 2009) al 25,5% (a tancament el 2021) i, si bé el PIB nominal ha crescut un 6,45%, el PIB Real ha disminuït en un 2,52%.

Sobre el servei públic, el president d’SDP va lamentar que pretendre que aquest es mantindrà sense moure els impostos només pot acabar o endeutant més el país o rebaixant els impostos i retallant els serveis públics.

Així mateix, l’estudi, en què també s’han recollit les anàlisis de Projectes Econòmics i Financers (Tracis); el president del partit Socialdemòcrata, Pere López; i l’exministre de Finances i Funció Pública Ferran Mirapeix, exposa que la taxa d’interès aplicada al deute andorrà ha remuntat i «tindrà tendència a augmentar». Per tant, la càrrega del servei del deute –els interessos a pagar– incrementarà de manera sensible.

D’altra banda, l’anàlisi cita José m Gay de Liébana, que assenyala que «l’endeutament s’està destinant en gran part a finançar la despesa corrent i no d’inversió, que exerciria un efecte multiplicador sobre creixements potencials de la nostra economia». En aquesta mateixa línia, un dels punts que es destaquen al text és que aquesta necessitat d’augmentar la inversió s’hauria de fer aproximadament en 25 milions d’euros anuals, que és l’equivalent a l’1% del PIB. Això sí, d’una forma sostenible.

Finalment, l’estudi destaca que «augmentar la despesa pública sense pensar que les necessitats de la societat s’han de pagar amb la riquesa que es genera i no pas endeutant-se és una temeritat» i que, en el cas andorrà, cada augment d’un punt en el cost de finançament del deute actual representaria en el futur una càrrega addicional de 13 milions d’euros anuals per a la hisenda del país, l’equivalent al 0,46% del PIB nacional.

Amb tot, el text adverteix que el principal repte de futur vinculat a l’equilibri en les finances públiques a Andorra no està relacionat tant amb el nivell de despesa pública com en la seva composició.