El Govern vol donar un cop d’efecte en la problemàtica de l’accés a l’habitatge. Una  vegada esgotada la via de la congelació dels contractes de lloguer, i havent comprovat que l’escassa nova oferta «acostuma a ser a uns preus que queden lluny del que pot pagar una família treballadora», el Govern ha entrat aquesta tarda a tràmit parlamentari per la via de l’extrema urgència dues proposicions de llei que afecten de ple el mercat: el control en la concessió de les llicències d’edificació i una moratòria en les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic. Així ho ha compartit el cap de Govern, Xavier Espot, durant la seva intervenció en el Debat d’Orientació Política celebrat ahir, on ha incidit que «Andorra arriba una mica més tard a aquesta situació, per la qual ja han passat molts altres països abans que nosaltres».

En primer lloc, l’Executiu pretén aprovar unes «directrius d’ordenació», donant un any als comuns perquè elaborin «estudis de capacitat màxima de cada parròquia», adequant les conclusions als recursos i infraestructures existents i previstos. En aquest sentit, mentre les corporacions fan realitat aquest encàrrec, les llicències d’edificació «quedaran condicionades a l’obtenció d’un informe favorable per part dels ministeris competents en Urbanisme i Medi Ambient». És a dir, que serà responsabilitat del Govern autoritzar-les o no, quedant exclosos d’aquests requisits els habitatges unifamiliars i els edificis per a immobles de lloguer. I és que, des de l’Executiu volen desenvolupar un creixement raonable i que pugui ser cobert, ja que si es té en compte tot el sòl urbà consolidat en virtut dels plans d’urbanisme parroquials, Andorra podria fregar els 950.000 habitants, als quals només es podria cobrir entre un 10% i un 20% de les seves necessitats bàsiques, tenint en compte aspectes com la capacitat de l’hospital, l’energia elèctrica o la xarxa viària.

Paral·lelament, també en matèria d’habitatge, el Govern vol fer realitat una moratòria de dos anys en les noves autoritzacions d’habitatges d’ús turístic «que no s’adiguin als criteris de sostenibilitat i qualitat». En aquest període, segons Espot, el Govern haurà de desplegar «un estudi sobre la capacitat turística del país», que «establirà els nous criteris d’acord amb els quals es poden autoritzar nous pisos turístics». Al voltant d’aquest element, Espot ha incidit que malgrat el text aprovat la darrera legislatura sobre la qualitat d’aquests immobles, aquest text «no ha impedit que continués aquest traspàs de pisos de lloguer a pisos turístics», i per aquest motiu s’ha de fer un pas més.

En matèria de mobilitat, el cap de Govern ha fet referència als reptes que Andorra ha de fer front donat precisament per l’augment del nombre de residents i visitants. Respecte d’aquest fet, i malgrat recordar que la pandèmia va obligar a «ajornar algunes obres importants per descongestionar la mobilitat del país», Espot ha anunciat que des de l’Executiu han «repensat» la desviació de la Massana, la qual va considerar «prioritària». Així, si bé inicialment s’havia calculat que aquesta infraestructura tingués un cost de 60 milions d’euros, s’ha fet un nou projecte que prescindeix del túnel de la Serra de l’Honor, rebaixant a poc més de 18 milions la inversió i permetent iniciar els treballs aquesta legislatura.

Aquests han estat els grans anuncis d’un discurs on Espot ha fet una exposició de la feina feta el darrer any, destacant altres elements com el sector energètic, la diversificació econòmica, la reforma de la justícia, la política cultural i lingüística, les inversions en el sector de l’esport, la rellevància de la salut pública, la promoció de la igualtat, la reestructuració del sistema de pensions, la gestió de les finances públiques, la futura reforma fiscal i l’acord d’associació. Un seguit d’àmbits i accions tractats des d’un «posicionament centrat, reformista, equilibrat i prudent», que segons Espot, componen l’ADN de les idees demòcrates i liberals que han dirigit el seu mandat, tot cercant l’harmonia «que tant caracteritza els andorrans». 

Espot aposta per adaptar el Coprincipat a les demandes sobre drets sexuals i reproductius

«De la mateixa manera que la identitat és quelcom dinàmic, que evoluciona, també la nostra arquitectura institucional evoluciona». Amb aquestes paraules ha fet referència el cap de Govern, Xavier Espot, al Debat d’Orientació Política, a la necessitat d’adaptar el Coprincipat als avenços exigits en matèria de drets sexuals i reproductius de les dones, és a dir, per arribar a despenalitzar l’avortament al país. Espot aposta per continuar treballant «de forma serena i discreta» per assolir aquest objectiu, que haurà de comptar amb «consensos amplis». En aquest sentit, el cap de Govern ha enllaçat la «identitat diferenciada» d’Andorra, que parteix precisament del fet de tenir «unes institucions diferenciades». «Andorra és filla d’una determinada arquitectura institucional», va precisar. No obstant això, i citant de passada a l’escriptor austríac Stefan Zweig, Espot va alertar d’una creixent reacció nacionalista arreu del món des de la crisi financera del 2007, basada en la premissa de primer els de casa, i la seva possible irrupció al Principat. Així que va ser contundent: «Si algú es pensa que a Andorra li aniria bé en un escenari com aquest [el de l’Europa dels Estats-nació], s’equivoca». De fet, el cap de Govern ha precisat que donant l’esquena a Europa i la Unió Europea «Andorra vivia al marge, reclosa entre muntanyes i amb prou feines podia proveir la subsistència de 5.000 o 6.000 persones», sentenciant que el deure, tant de l’Executiu com de tots els consellers generals és «governar i pensar en els 80.000 d’avui, no en els 5.000 de fa un segle».