L’Associació de Propietaris de Terres Andorranes (APTA) considera que les competències comunals en matèria d’habitatge s’haurien de limitar a la tipologia dels edificis. «No tinc vergonya, és cert, he canviat d’opinió respecte a les competències comunals, el que passa és que les condicions han canviat», va reconèixer el seu president, Josep Duró. «Quan era cònsol [d’Ordino], la població era d’unes 50.000 persones –va recordar–; és a dir, que els comuns prenien decisions i baixaves tranquil·lament per la carretera i no passava res». Ara bé, «les coses han canviat, el ciutadà demana més coses, l’economia i la situació financera és diferent. Jo no dic que no hagin de tenir competències, però només sobre la tipologia d’edificis», va reiterar. 

Segons Duró, a Escaldes-Engordany «ara es fan edificis de 20 pisos, molt bé, però veig molt difícil que a Ordino o Canillo també ho facin, han de conservar la seva particularitat». Però, més enllà d’això, «les polítiques sobre la densitat de població, les infraestructures, l’aigua o l’energia s’han de valorar de manera general, no són competències comunals». Des que es va fer la Constitució, va afegir, «el concepte competencial ha evolucionat perquè ha passat molt temps, amb uns aspectes socials i econòmics canviants». Quant a la construcció, «quina sort que la vam tenir durant la pandèmia, perquè si s’hagués aturat Andorra no era capaç d’aixecar-se des d’un punt de vista econòmic. Cada cop que hi ha hagut un problema a França o Espanya, Andorra sempre se n’ha sortit millor», va sentenciar.

Sobre si cal canviar la Constitució per les competències comunals, «és molt complicat» reformar una Carta Magna. Ara bé, «es poden fer reformes que no requereixen un canvi constitucional. Hi ha certs mecanismes que han fet altres països, i nosaltres no som pas més rucs que ells. Hem de mirar el que fan al costat i pensar com ho podem aplicar aquí. Tenim una identitat i especificitat, però l’experiència d’altres països ens pot ajudar».

Alerta que els canvis al pla d’urbanisme d’Ordino han provocat «l’efecte contrari que es buscava»

Un altre dels aspectes que l’entitat posa sobre la taula és la modificació de la llei del sòl. Segons Duró, «s’ha d’adaptar a la particularitat d’Andorra i s’ha de fer una revisió global. No és normal que una persona que viu a Andorra, andorrà o resident, vulgui fer un xalet i no pugui. No és normal que certes persones del país que treballen i volen fer un edifici per la seva família no ho puguin fer. Se’n van al banc i no els hi deixen el crèdit», va lamentar. En canvi, «hi ha gent que ve de fora i fan una gran urbanització amb moltes cases, els bancs els hi obren l’aixeta, faran la construcció, agafaran els diners i se n’aniran, i això tampoc és possible». Per això, l’APTA apunta dues solucions: controlar la densitat de població, amb la intervenció del Govern i els comuns, «i els que vinguin de fora, que són benvinguts, que tinguin uns deures a complir en el projecte que vulguin fer, on s’especifiqui quan el fan i quan se’n van», ja que ara «fan grans urbanitzacions, la gent hi viu, han cobrat, se n’han anat i després qui ha hagut de solucionar els problemes ha estat el Govern i els comuns. I això no pot ser, els altres països han pres mesures», va puntualitzar.

D’altra banda, el Comú d’Ordino va aprovar aquest mes de juliol un canvi en el pla d’urbanisme de la parròquia en només deu dies. «Fa 22 anys vaig fer el mateix quan era cònsol i algú va entrar i en un mes ho va tirar tot enrere», va recordar el president de l’Associació de Propietaris de Terres Andorranes. «Dit això, soc favorable a aquesta iniciativa de l’actual consistori, però això no impedeix que els projectes estan entrats i autoritzats i, a més, cal tenir en compte que la mesura no ha aconseguit l’objectiu, ja que han augmentat els preus. De vegades, les decisions polítiques tenen l’efecte contrari al que els governants busquen. Es tracta del model de país i cal agafar tots els elements per fer un puzle. No és normal que cada comú faci la seva política», va sentenciar.