Els propietaris de béns immobles i els agents immobiliaris han valorat aquestes últimes hores la iniciativa del Govern d’impuls de l’habitatge a preu assequible, amb 11 milions d’euros per a la compra d’habitatges buits per ser llogats i de 8 milions per al lloguer de pisos i destinar-los al mercat també de lloguer. Així les coses, el president de l’Associació de Propietaris de Béns Immobles (APBI), Antoni Bea, va lamentar «la mala idea» que suposa que, a parer seu, l’Executiu entri al mercat de compra d’edificis «en el pitjor moment», perquè «estan molt cars» i perquè «la despesa i l’endeutament públic és elevat».
«La notícia ens va agafar per sorpresa, no ens ho esperàvem, no ho entenem i creiem que no es fan les coses com cal», va denunciar. «De debò l’administració es posarà a fer de llogater? No ens sembla la millor manera de fer servir els diners públics». El Govern, va afegir, «ja està intervenint des de fa molt temps el mercat, fixant uns preus, que és una iniciativa que s’ha demostrat, a tot arreu on s’ha fet, que té efectes molt contraproduents, i ara, amb aquesta decisió, torna a entrar al mercat i amb un import elevat». Segons Bea, «el resum de tot això és la manca de seguretat jurídica que hi ha al sector, i per això hi ha una oferta petita de lloguer i molts propietaris decideixen vendre el pis».
Per exemple, denuncien des de l’APBI, «no pot ser que per fer un desnonament triguis 20 mesos de mitjana, tampoc pot ser que el sector faci tant de temps que està intervingut, limitant els preus del lloguer, i tampoc pot ser que per gestionar qualsevol mena de tràmit amb l’administració sigui tan pesat».
Els propietaris aposten per crear un base de dades i una Batllia especialitzada en la matèria
Amb aquesta situació, els propietaris detallen que han presentat una sèrie de mesures «més barates, ràpides d’implementar i efectives que ajudaria que el sector fos més dinàmic», com ara posar al mercat de venda els 6.000 pisos buits –molts de residents fiscals espanyols–, i també establir criteris per poder desnonar de forma més ràpida, la creació d’una base de dades o registre amb «els bons i els mals llogaters i propietaris» o una Batllia especialitzada en habitatge. «Tenir un habitatge aturat 20 mesos et destrossa els números», va afirmar Bea.
Un altre actor afectat per les mesures anunciades pel Govern és el Col·legi Professional d’Agents i Gestors Immobiliaris d’Andorra (AGIA). El seu president, Gerard Caselles, si bé es mostra comprensiu amb la iniciativa del Govern, «des del punt de vista del mercat es podria qualificar d’homeopatia, ja que la incidència tardarà molt de temps en percebre’s i els efectes seran molt petits, no soluciona ni el curt ni el mitjà termini». Segons Caselles, «posar al mercat una cinquantena d’habitatges és molt poca cosa perquè pugui tenir un efecte sobre els preus, així que ens afectarà poc, i potser només podrà resoldre un problema puntual d’algú que necessitarà ajuda i el Govern podrà controlar un parc d’habitatge reduït».
L’AGIA afirma que són «homeopatia», ja que els efectes seran «petits» i la incidència «tardarà»
Tot i això, el president de l’AGIA va considerar que el Govern «està agafant la iniciativa i intenta aportar alguna cosa a la problemàtica de l’habitatge, s’ha de començar per petites coses i anar fent a poc a poc». Ara bé, «tot i ser habitatges buits, no podran forçar la compra i hauran de negociar amb qui els hi vulgui vendre, i tot això no és immediat, perquè intervenir el mercat de l’habitatge no es fa d’un dia per l’altre, vol temps». En resum, va sentenciar, «confio poc en les mesures que impliquen la intervenció del mercat, perquè acaben tenint la repercussió contrària a la que busca; el mercat és el que és, els costos són molt alts, des de la construcció o la compra del terreny, i el preu el fixa la demanda, que està en creixement i, per tant, en un escenari d’increment dels preus».
