Una abraçada, una persona especial, un regal, una visita sorpresa, l’amor propi. Cadascú troba la felicitat en racons diferents, però segons la filosofia, és l’objectiu primordial de l’ésser humà. El 2005, el psicòleg anglès Cliff Arnall va investigar quin era el dia més feliç de l’any, i va escollir el 20 de juny. Aquesta dada no és aleatòria, ja que coincideix amb diversos factors. D’una banda, l’augment de les temperatures i de les hores de llum activa la serotonina, l’hormona de la felicitat. A més, segons els experts, les temperatures superiors a 20 graus senten millor. D’altra banda, moltes persones marxen de vacances i estan més relaxades, tenint així més temps lliure per a dedicar a l’oci i a socialitzar. Així doncs, a aquest dia li va posar el nom de Yellow Day. Segons la psicologia del color, el groc simbolitza alegria, optimisme, positivisme, diversió, intel·ligència i creativitat.

Les Nacions Unides (ONU) també celebren el Dia internacional de la felicitat des del 2013, com a reconeixement del paper tan important que desenvolupa en la vida de tothom. Tanmateix, les pandèmies com la covid, els conflictes bèl·lics i la fam al món posen en compromís aquesta felicitat i l’amenacen. Per evitar que això passi, l’entitat va escriure el 2019 una resolució amb motiu d’aquesta jornada, amb l’objectiu de reconèixer la importància del benestar com una aspiració universal i de la seva inclusió a les polítiques dels governs. Paral·lelament, el document determina la necessitat que s’apliqui al creixement econòmic un enfocament més inclusiu, equitatiu i equilibrat, que promogui el desenvolupament sostenible, l’erradicació de la pobresa i el benestar de tots els col·lectius. En aquest sentit, l’ONU emet a través del World Happiness Report, un informe dels països més feliços del món, on es pot observar que tots aquests factors influeixen en el benestar comú i individual. En l’últim estudi de l’any 2021, la llista inclou en les primeres posicions els següents països: Finlàndia, Dinamarca, Islàndia, Suïssa, Països Baixos, Luxemburg, Suècia, Noruega, Israel i Nova Zelanda. Respecte a les posicions més baixes, els territoris amb menys renda per càpita, suport social, expectativa de vida saludable, llibertat per realitzar decisions, generositat i autonomia enfront de la corrupció són Zàmbia, Malawi, Tanzània, Sierra Leone, Lesotho, Botswana, Zimbàbue, el Líban i, per últim, l’Afganistan.

Altrament, l’informe també explica que la pandèmia ha tingut un gran impacte a l’hora de decidir què és el més important per a tenir una bona vida i com la societat ha desenvolupat millores conjuntes per al benestar. Addicionalment, mostra a través d’una enquesta que les xarxes socials generen emocions negatives com ansietat i depressió. Per acabar, també observa que entre el 30 i el 40% dels canvis o desequilibris en la felicitat entre les persones es deu a les diferències genètiques.