La primera de les dues sessions celebrades ahir al Consell General, amb el punt únic de debat i votació de la Llei de mesures per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania, va aprovada el text amb els vots favorables de la coalició de majoria. Per part de l’oposició, el Partit Socialdemòcrata (PS) es va abstenir, així com ho va fer la consellera general no adscrita Carine Montaner, mentre que Terceravia + Unió Laurediana + Independents hi va votar en contra, a la vegada que va presentar un recurs a Sindicatura per l’entrada del text per la via urgent i d’extrema necessitat, considerant que no era l’escaient i que no s’havia emprat correctament.

El primer interlocutor del debat va ser, en representació del Govern, el ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, que va indicar que «aquesta escalada de preu fa necessari que el Govern estigui al costat de la ciutadania, com ho ha fet al llarg de l’actual legislatura», a la vegada que va considerar que es tracta d’un seguit d’accions que «contribuiran, sense cap mena de dubte, a augmentar el poder adquisitiu de la ciutadania». No obstant això, Gallardo va assegurar que «el Govern continuarà fent els ajustos necessaris per millorar la situació de la població», obrint la porta a noves mesures en cas de necessitat. 

En canvi, l’exposició del ministre no va convèncer els grups parlamentaris de l’oposició, que no van donar suport al text. En primer lloc, des de Terceravia, Josep Pintat va denunciar els dubtes que tenien al voltant de la gestió i tramitació de la llei per la via d’extrema urgència i necessitat, al punt que havien entrat un recurs a la Sindicatura. «Aquest grup entén que si aquest text s’aprova així, es pot iniciar la tramitació d’un seguit de recursos per part de la ciutadania, i no és bo fomentar-ho», va apuntar Pintat. Gallardo va refermar en aquesta qüestió que en el període de pandèmia, tots els grups van aprovar diferents textos amb ajuts urgents sense necessitat d’informes elaborats des del Consell Econòmic i Social, com ara assenyalava Terceravia, mentre que Carles Enseñat –Demòcrates– va fer referència als articles mitjançant els quals es donava cobertura a aquesta tramitació. 

D’altra banda, Pintat va remarcar que des de la seva formació, «hem estat al costat de tothom», fent al·lusió que les mesures discriminaven certes persones, i que no s’havia fet una observació prou acotada per prendre aquestes accions. Al voltant del darrer element, el titular de Presidència, Economia i Empresa va remarcar que «aquest Govern, sobretot, actua», assenyalant doncs que la urgència justificava que no poguessin desenvolupar primerament «un estudi macroeconòmic per passar a l’acció». Així mateix, sobre la igualtat en l’aplicació de les accions, va apuntar que «diu que s’ha d’ajudar per igual a tots, doncs potser no, perquè no podem ajudar igual a qui cobra 24.000 euros l’any que a qui en guanya 80.000». Finalment, va refermar que «el Govern no s’aixeca un dia i fruit de la inspiració diu que s’han d’augmentar els salaris, sinó que era una demanda que ens feia la mateixa CEA». 

De nou, l’habitatge

Per la seva banda, des del PS, Pere López va reiterar que «Andorra viu el seu pitjor moment de poder adquisitiu i la pitjor crisi de la història recent en aquesta qüestió», i va reclamar que el gran defecte de la proposta era la manca de solucions pel que fa a l’habitatge, etzibant a l’Executiu que «el fracàs de la seva política d’habitatge és del tot patent». A més, els va retreure que no haguessin volgut debatre les seves mesures.

Responent a aquests arguments, Gallardo va acusar López de «treure la pols al tema de l’habitatge perquè no té més propostes», i incidint que «acompanyem i donem solucions ràpides i necessàries per a la ciutadania». A més, va declarar que «diu que fem mesures neoliberals, però les que vostès suggereixen són comunistes», fent referència a les mesures «intervencionistes» que segons Gallardo, recomana el PS. Arran d’aquest comentari, López va esmentar que «l’hem trobat passat de voltes i una mica sobreactuat», i va posar èmfasi en el fet que «no estan entenent el que està passant al país», animant-los a dur a terme un estudi del cost de la vida a Andorra per entendre la realitat de la població. Així mateix, també va insistir en la necessitat d’un compromís per arribar a un salari mínim al 60% del mitjà com recomana la Carta Social Europea; compromís que, segons el ministre, ara no poden assumir perquè si la tendència negativa creix, els empresaris no ho podrien assumir.

Per tot plegat, Gallardo va criticar que tant Pintat com López es recolzaven en la qüestió de les formes i el fons, però «no he sentit cap crítica al que aporta aquesta llei perquè no n’hi ha cap i no ho poden fer», refermant que «les mesures busquen l’interès general». Les accions aprovades ahir inclouen l’increment dels salaris més baixos, la reducció de l’IGI en productes de primera necessitat, l’augment de les prestacions econòmiques i socials, i la gratuïtat del transport públic. Abans, el Govern ja va aprovar l’augment de les pensions i salari mínim, la flexibilització de diferents ajuts públics, la devolució parcial dels impostos als carburants i un Pla Renova especial.