«Estant jo al davant, és possible que en les pròximes eleccions Liberals superi Demòcrates en simpatitzants»

El passat 29 de maig, Josep Maria Cabanes s’imposava a Judith Pallarés per 50 vots a 49 en les primàries de Liberals per triar el seu cap de llista en les pròximes eleccions generals. Un sol vot de diferència que ha de suposar l’inici d’un nou projecte polític que no només planti cara a Demòcrates, sinó que recuperi els millors anys de la història d’Andorra, en què hi havia sous d’acord amb el nivell de vida i l’habitatge estava a l’abast de tota la població.

–Què tenia la seva candidatura que no tenia la de Judith Pallarés?
–Crec que les dues eren molt diferents, sobretot pel que fa al suport. Ella, ministra, comptava amb els quatre consellers generals i altres excàrrecs del partit, ja que el seu temps de militància permanent li ha permès, com és lògic, tenir un nucli propi. Jo, en canvi, potser soc una persona més coneguda arreu del país, m’he trobat amb molta gent en molts àmbits diferents al llarg de la meva vida, sempre he estat al costat del poble i he ajudat tothom que m’ho ha demanat; mai tinc un no per a ningú. I això es valora molt. De seguida que va sonar el meu nom, vaig rebre una allau de trucades i missatges prometent-me el seu vot.

–Què li  deien els afiliats quan li demanaven que es presentés?
–La majoria creia que soc una persona seriosa amb la qual es pot parlar, perquè la gent em coneix, ja sigui pel banc, per la Facip, per haver estat ministre d’Interior o per qualsevol altre tema econòmic o personal. Penso que la percepció cap a la meva persona és molt alta perquè sempre atenc i escolto tothom. De fet, m’hi vaig presentar perquè em van trucar, si no, no ho hauria fet.

–Però vostè ja estava pràcticament retirat de la política...
–Bé, en segona línia, perquè sempre que falta quelcom, jo per als meus amics faig el que faci falta.

–Què ha passat amb Jordi Gallardo? 
–No ho sé, perquè ell no ho ha volgut explicar. El que es desprèn dels òrgans més interns del partit és que ell ha estat 11 anys president, en els quals ha promocionat un seguit de persones, entre les quals hi ha Pallarés, i per això va entendre la seva candidatura com una traïció, un cop baix. Va quedar molt decebut, tant amb ella com amb els consellers. Recordem que Pallarés és ministra gràcies a Gallardo... Però això només són rumors.  

–El partit està fracturat?
–Per part meva, no. Ja vaig dir des del primer moment que no venia a prendre la cadira a ningú, sinó perquè m’ho havien demanat i que, si perdia, no passava res. Li tinc molt de carinyo al partit, perquè en soc fundador, i en cap cas vull que es fracturi, sinó que mantingui la seva tendència liberal i progressista.

–Ha dit que vol que Gallardo continuï sent el president del partit, com a mínim, fins a les eleccions. Té resposta ja?
–Amb Gallardo m’uneix una amistat, però un partit polític és com una empresa: s’ha de posar la persona idònia al lloc idoni. I Gallardo és la persona perfecta per continuar sent president fins a les eleccions, perquè ha portat el partit els últims 11 anys, ha negociat amb Demòcrates, ha fet confiança als actuals ministres liberals i ha desencallat temes de país importantíssims, com l’aeroport o l’heliport, el transport públic o el Servei de Tràmits. És ell qui té les relacions amb el cap de Govern; jo soc nou. A més, crec que el partit ha de tenir una base àmplia i ha d’haver-hi molts càrrecs. Jo no vull acaparar-ho tot, primer perquè no puc i segon perquè vull que hi hagi opcions de promocionar altres persones. 

–Fa uns dies deia que la seva voluntat és aconseguir més afiliats. Com pensa fer-ho?
–D’entrada he de dir que en els últims 15 dies m’ha trucat molta gent transmetent-me la seva voluntat d’afiliar-se al partit i de portar-ne de nous. Estic convençut que aconseguirem no només ser un nombre important d’afiliats, sinó ser present a totes les parròquies, incloses Canillo i Sant Julià, on actualment no hi tenim cap representant. Estant jo al davant, és possible que en les pròximes eleccions Liberals superi Demòcrates en simpatitzants.

–Quina creu que ha estat la influència de Liberals dins el Govern?
–El partit Liberal va governar durant 14 anys amb majoria absoluta i ara ha estat l’encarregat d’assegurar l’estabilitat governamental i desencallar aspectes cabdals que estaven enquistats des de feia molt de temps, com ja he comentat. Després de la pandèmia de la covid-19 i la crisi econòmica, és crucial que hi hagi estabilitat i cohesió. Això és clau en un país tan petit com Andorra. I que no hi hagi persones que provoquin trencadisses cada cinc minuts. Com a mínim, és el que espera el poble.

–Què ha de tenir el seu programa electoral per resultar guanyador?
–Jo quan em presento a qualsevol cosa és per guanyar, no per participar-hi. El meu programa ha de ser continuista de tot el que ha fet el Govern en els últims temps, s’ha de potenciar de manera consistent l’habitatge; la promoció dels joves és vital perquè liderin les grans empreses del país; tot el tema medi ambient i de lluita contra el canvi climàtic s’ha de continuar treballant de manera extraordinària, perquè és la voluntat de tota la població; la seguretat ciutadana és innegociable i s’ha de mantenir al 100%; la fiscalitat, de moment, no s’ha de tocar; la violència de gènere s’ha d’exterminar; s’han de potenciar les infraestructures aèries, no podem renunciar a l’heliport nacional i hem d’ampliar els vols des de la Seu; les nostres especificitats han de quallar en l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE)... 

–Probablement, la qüestió de l’habitatge és la més urgent. Què proposa Cabanes?
–Abans hi havia habitatges per a tothom, però amb la llei d’inversió estrangera van venir moltes empreses al país i no sé si totes elles són reals. El que vull dir és que moltes empreses ocupen habitatges que haurien de ser per a treballadors, cosa que antigament no passava, perquè hi havia diversos barris en què tot eren pisos de lloguer a preus mòdics, sense especulacions. Per això crec que cal una anàlisi de si tota la inversió estrangera és real, ja que penso que hi ha un bloqueig de pisos molt important. El meu somni és tornar a viure com abans, com quan tothom tenia una feina digna, un bon sou, els menors estudiaven, es feien bones vacances i hi havia habitatge per a tots. Entre la covid i el boom especulatiu, tot això s’ha desvirtuat. Hem anat creant fronts que han col·lapsat l’habitatge dels treballadors, com els allotjaments turístics que, com en qualsevol mercat en què mana la llei de l’oferta i la demanda, ha fet que pisos que haurien de costar 350 euros al mes, en costin, com a mínim, 700. Jo he vist lloguers de 5.000 o 10.000 euros al mes! Fa 20 anys ens avisen d’això i ningú s’ho creu. Era inviable. S’ha apostat per la inversió estrangera i les residències passives i hem de vetllar perquè això només sigui en els casos reals.

–I què en pensa de l’acord d’associació amb la UE? S’ha de tancar la legislatura que ve.
–Tenim diversos fronts oberts, ja que des de la caiguda de BPA hem patit molt; l’homologació bancària és importantíssima. Tota la qüestió d’Immigració és fonamental, perquè si necessitem 1.000 treballadors no en podem deixar entrar 3.000, si no ens volem trobar amb problemes com els dels països del nostre entorn. Que les empreses d’aquí puguin entrar en un mercat de 500 milions de persones és importantíssim, així com la qualitat de vida i la sostenibilitat, que són punts sagrats per als 80.000 habitants del país. 

–La UE no admet monopolis. Què creu que ha de passar amb Andorra Telecom i FEDA?
–És que hem de tenir en compte que som molt petits. Què farien quatre elèctriques a Andorra? De què viurien? Aquests són temes que sempre s’han volgut controlar perquè també ajuden als pressupostos de l’Estat, és un benefici segur, però per a mi no és una qüestió letal. Si s’ha de trencar el monopoli, no serà una qüestió tan transcendental com el control de fronteres o la seguretat ciutadana.

–La setmana passada es va celebrar el 20è Fòrum de l’EFA en què les connexions aèries van resultar una pota clau per al futur del país. Hi està d’acord?
–És evident que un país sense transport aeri no és el mateix. I menys quan estem tan de moda i tothom vol venir a Andorra, sigui a fer-hi turisme o a viure-hi.

–I l’aeroport de la Seu ja és suficient o en caldria un de nacional?
–Podem somiar molt, però el de la Seu ja el tenim. Recordo a principis dels anys 90, quan em vaig presentar a les eleccions comunals, que en el programa dúiem fer un heliport. Estem al 2022 i encara no el tenim, tot i que sí que està previst. Podem somiar que d’aquí a 30 anys tindrem un aeroport en territori nacional.

–Què li sembla el projecte de Grifols?
–Jo no hi entenc tant com per afirmar que hi ha un risc que s’escapi un virus que ens mati a tots. Però sí que entenc que quan el Govern hi contacta és perquè abans s’ha assegurat que el projecte és sòlid. De fet, suposo que ells mateixos, quan cotitzen en borsa, són prou responsables per evitar un accident que els arruïni, així que crec que parlem d’una bona inversió estrangera. Un laboratori d’investigació pot ser letal, ja ho hem vist en diverses ocasions, però si compleixen les mesures de seguretat escaients, benvingut sigui.

–I per l’avortament, té alguna solució en ment?
–L’avortament és un tema de Constitució, de coprínceps, del qual ja se n’han parlat moltes vegades. Sempre, sempre, s’han trobat solucions i, gràcies als convenis internacionals que tenim, mai s’ha deixat cap dona desatesa. De fet, qualsevol ciutadà pot anar a les millors clíniques a tractar-se qualsevol malaltia amb un mètode subvencionat, així que abans de canviar la Constitució i prescindir dels coprínceps, que seria fatal per a Andorra, s’han d’esgotar totes les alternatives. 

–Creu que les eleccions s’haurien d’avançar a abans de finals d’any?
–Això no ho sé, ni tan sols he parlat amb el senyor Espot, però sí que seria bo celebrar les eleccions generals en un any diferent de les comunals. No tinc gens de pressa jo. L’únic que vull és que les coses es facin bé i que el país es retrobi amb la qualitat de la vida, enterrant la crisi sanitària, econòmica i social.

–Què li semblen les últimes mesures anunciades pel Govern per millorar el poder adquisitiu de la ciutadania?
–És evident que la pandèmia ha sigut terrible; tots coneixem gent que va morir, ens vam quedar sense turisme, les empreses van haver d’aturar la seva activitat i s’han requerit moltes ajudes. Quan tot plegat s’acabi definitivament, podrem fer creu i ratlla i tornar a començar de zero, però encara s’ha d’empènyer una miqueta més.

–Si arriba al Govern, comptarà amb Gallardo, Pallarés i Víctor Filloy?
–Jo soc partidari de no tocar el que funciona i aquest Govern ha superat, amb el suport de Liberals, la pandèmia i ara estem superant la crisi econòmica. Només hem d’afegir additius per a millorar-ho. No m’agradaria fer grans canvis.

–I recuperar velles cares conegudes?
–Es podria recuperar gent, sí, i també donar oportunitats a altra de nova. El problema és que no s’ha fet una política de potenciació de joves, costa molt trobar gent que s’hi vulgui involucrar. Els esforços que s’han de fer per omplir les llistes electorals són surrealistes a vegades, així que necessitem una escala de promoció. Ara bé, quan tenim gent que fa 10 anys que es dedica a la política, que en fa tres que és al Govern i que ha fet una bona gestió, prescindir d’ells no és aconsellable.

–La seva idea és anar en solitari o es planteja propostes com d’Acord?
–No ho he decidit encara. El que sí que tinc clar és que s’ha de parlar amb tothom, parlar, parlar i parlar, i, partir d’aquí, consultar les bases i decidir. Per ideologia, per afinitat, crec que parlem el mateix idioma que Demòcrates, no hem de descartar res. El país necessita unitat i estabilitat. 

–Deixarà els seus càrrecs a la Federació Andorrana de Caça i Pesca (Facip) i a Andbank?
–Dependrà dels resultats electorals i del càrrec que em toqui. No és el mateix ser ministre que conseller general. Ja he dit que no vull acumular llocs de feina, sinó preparar els que vinguin darrere perquè siguin els millors substituts.