El ministre de Finances i Portaveu, Eric Jover, va admetre ahir durant la sessió de preguntes al Govern del Consell General que l’Executiu ha acumulat retard en el pagament de factures a proveïdors per valor d’11,8 milions d’euros, com a resposta a la pregunta formulada pel president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López. De tota manera, Jover va matisar que el 30% d’aquestes factures corresponen al mateix sector públic i el 20% a certificacions d’obra, de manera que només la meitat afectarien proveïdors de l’àmbit privat.

El titular de Finances, que va demanar excuses als afectats per aquest retard, va explicar també les causes per les quals s’havia produït aquesta situació. Així les coses, Jover va atribuir la disfunció en els pagaments als canvis en el sistema informàtic que ha patit el procés, així com a problemes en els recursos humans. En aquest sentit, va revelar que vuit persones de l’administració han de fer front a la tramitació d’unes 35.000 factures cada any i que, a més, un funcionari de l’àrea de comptadoria hauria traspassat enguany i que això hauria afectat aquesta tramitació. 

A més, el ministre va posar de manifest que el procés d’adaptació al canvi de sistema ha provocat que algunes empreses estiguin cobrant factures més recents i, en canvi, no hagin rebut l’abonament d’algunes més antigues, i un total de 1.200 càrrecs de l’any anterior s’han hagut de reemborsar manualment. En aquest punt, Jover va revelar que el ministeri tirarà endavant una prova pilot perquè en el futur les factures es gestionin directament en format electrònic i no en paper.

Pere López, per la seva banda, va retreure a Jover que «si el Govern no compleix és un pèssim exemple per a la ciutadania». Igualment, el líder de l’oposició va demanar a l’Executiu que assumeixi les conseqüències i «no derivar a l’impagat que faci la reclamació, sinó que és el morós qui ha de fer el càlcul de la compensació pel retard en el pagament, segons diu clarament la llei», va reclamar. Sobre això, Jover va reconèixer que el problema «no està completament solucionat i que encara hi ha pagaments fora de venciment». Així doncs, «s’haurà d’analitzar la situació i interpretar la llei cas per cas, però el Govern assumirà les compensacions», va assegurar.

La sessió de control al Govern també va abordar, a pregunta del conseller socialdemòcrata, Joaquim Miró, el balanç dels crèdits tous que l’Executiu va concedir a les empreses que els van sol·licitar amb motiu de la crisi econòmica derivada de la pandèmia de la covid-19. En aquest sentit, Jover va revelar que el Govern ha hagut de fer front a un total d’1,07 milions d’euros per societats que o bé han fet fallida (6) o bé no han pogut fer front als seus pagaments (4). També va donar el nom d’aquestes empreses i el valor del crèdit que havien demanat, una setmana abans que apareguin reflectides al BOPA.

El ministre de Finances va fer saber que la iniciativa havia obert unes 2.000 línies de crèdit per un valor total de 152 milions d’euros i que, en la primera fase, havia afectat uns 15.000 assalariats, que representen el 49% del total del país, amb una previsió de morositat del 18%. Actualment, algunes empreses es troben en procés de prestamització a dos o set anys vista i la morositat ha baixat al 0,70%, una xifra molt inferior a països com Espanya (4,14%) o Luxemburg (7,12%).

Per últim, el conseller del PS Roger Padreny va demanar al ministre de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres, sobre el projecte del recinte multifuncional. Després d’haver-se contemplat fins a set ubicacions, el ministre va reduir a dues les opcions: la Margineda o l’Estadi Nacional. En aquest context, Torres va explicar que el Govern es trobava en procés de prendre una decisió sobre l’emplaçament final en col·laboració amb el Comú d’Andorra la Vella, però no va aclarir quan es prendria. Va descartar cap canvi en la partida destinada pel recinte al pressupost d’enguany i, en canvi, va obrir la porta a canvis legals en cas que fossin necessaris.

Espot considera «perillós» vincular la lliure circulació de persones amb la seguretat

El cap de Govern, Xavier Espot, va ser l’encarregat de respondre les dues preguntes que va plantejar la consellera no adscrita, Carine Montaner. En referència al neguit de la consellera sobre la negociació de la lliure circulació de persones en l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE), Espot va considerar «perillós» vincular-ho amb la seguretat ciutadana. «Hem de controlar la immigració, però que el país sigui un lloc segur depèn de molts altres paràmetres, com ara la proximitat entre fronteres o disposar d’un Cos de Policia professional com el nostre», va assegurar. Montaner va demanar que es mantingués el sistema de filtres i quotes, perquè en cas contrari «tindrem una altra Andorra». Espot va afegir que l’acord no inclourà cap canvi en la fiscalitat i que el Govern estarà present en la taula de negociació «fins al final».