El cap de Govern, Xavier Espot, va refermar la posició de la Comissió Europea negant, un cop més, la participació dels grups parlamentaris que no formen part de l’Executiu a les negociacions de l’acord d’associació. «Des dels estaments europeus està establert que només es pot parlar amb els governs i no amb els parlaments», va declarar Espot, alhora que va recordar que no es tracta d’una qüestió de voluntat, sinó d’un aspecte tècnic «marcat per l’altra part de la taula de negociació».

Seguint la mateixa línia, aquesta participació dels grups de l’hemicicle és una de les peticions més demandades, sobretot, pels partits de l’oposició. Al seu torn, el president de Terceravia, Josep Pintat, va assenyalar que Europa no està sent «transparent» i va recordar que «l’Executiu es va comprometre des del primer moment de la signatura a incloure tots els grups del Consell General». A més a més, va afegir que s’està duent a terme una construcció de l’acord «basada en el procés de Liechtenstein», tot expressant el seu temor que el país perdi la seva sobirania en termes econòmics i financers. En resposta, el cap de Govern va mostrar el seu desacord i va remarcar que el text s’emmiralla en certs aspectes a la via de Liechtenstein, «però tan sols en els punts que ens semblen oportuns i que ens beneficiaran a tots». A més, Espot va indicar que en tots els tractats internacionals existeix una «cessió de sobirania» de les parts, la qual cosa també haurà d’assumir el Principat si finalment es ratifica el text.

Després que el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, desglossés als integrants de la comissió legislativa el punt en què es troben les negociacions i el calendari preestablert, aquest va assenyalar que «estem entrant en una dinàmica diferent que implica actors polítics de primer nivell com el vicepresident de la Comissió Europea». De fet, Riba va explicar que dels 25 annexos a tractar amb la part europea, tan sols dos d’ells relacionats amb els serveis financers i la lliure circulació de capitals entre països, encara no s’han arribat a tractar. Segons va explicar el secretari d’Estat, la Comissió Europea encara no té una posició establerta amb relació als dos punts esmentats anteriorment i, per tant, «no podem avançar, tot i que trobarem una manera de desencallar la situació durant les pròximes reunions». 

Tal com va avançar durant l’esmorzar informatiu de la setmana passada, l’equip negociador considera que una gran part dels annexos i els casos es troben, a dia d’avui, en una fase avançada de les conversacions entre les dues parts. Seguint aquesta línia, el cap de Govern va recalcar que si el resultat final del text, un cop aplicat, demostra que no té uns efectes positius per al desenvolupament del país, es podria desfer «tal com va fer el Regne Unit amb el Brexit». En aquest sentit, també va afegir que en el cas que no s’arribés a aprovar un text consensuat per ambdues parts negociant, «tampoc esdevindria la ruïna d’Andorra».

Finalment, Espot va deixar la porta oberta a l’estudi d’una mesura de subvenció, que s’inclogui dins el text, relacionada amb un subsidi que rebrien els espanyols residents que es quedin sense feina i volen tornar al seu lloc natal. En aquest sentit, el cap de Govern va destacar que es tracta d’una «demanda legítima» del col·lectiu espanyol, però que haurien de negociar amb Madrid quina cabuda tindria aquesta ajuda dins del marc de l’acord d’associació «respectant sempre les especificitats andorranes». Quant als tempos, el cap de Govern va indicar que la mesura podria plantejar-se durant les pròximes setmanes.