PUBLICITAT

Escaldes-Engordany

La mitjana de tall per avaries de FEDA se situa als 11,8 minuts

La companyia destaca la prevenció i l’actuació ràpida per assolir aquesta «bona dada»

Per Lídia López

Imatge d'un panell del despatx elèctric d'explotació de FEDA.
Imatge d'un panell del despatx elèctric d'explotació de FEDA. | FEDA

La mitjana per client de temps de tall de subministrament elèctric de FEDA per avaries el 2021 va ser d’11,8 minuts. Així ho va precisar la companyia a EL PERIÒDIC, i tal com va apuntar la directora de Transport de FEDA, Laura Bonet, es tracta d’una «dada molt bona». «Al llarg de la darrera dècada, el temps d’interrupció que té el client s’ha mantingut força estable al voltant dels 10 minuts», va exposar Bonet, a la vegada que va detallar que a més dels talls fortuïts, durant l’any passat es van registrar tres minuts de mitjana d’interrupcions programades i dos casos on, per acord amb el client, es va allargar el tall –per exemple, hi ha ocasions on l’avaria es produeix a pistes, i si aquestes no estan operatives i no tenen disponibilitat perquè els tècnics accedeixin a fer les reparacions, es pacta aturar temporalment el servei i fins a una data acordada–. 

Aquesta xifra és, a més, molt contrastada amb la dels països del voltant. Tal com va exposar la directora de Transport de FEDA, la dada del Tipei (temps d’interrupció del subministrament) d’Espanya en el mateix any va ser de 67 minuts, insistint doncs que el registre andorrà és molt satisfactori.

D’aquesta manera, segons Bonet, hi ha diversos factors que influeixen a assolir aquesta mitjana. El primer té a veure amb la inversió en el soterrament de la xarxa. En concret, la directora va posar en relleu que actualment, hi ha al voltant del 35% de les línies d’alta tensió soterrades, del 90% de les de mitja, i pràcticament el 100% de les de baixa. «Aquest fet limita molt les avaries per l’impacte de la climatologia», va remarcar Bonet, cosa que és crucial per la prevenció de talls de l’alimentació elèctrica, ja que tal com va explicar «l’aspecte climatològic, en les línies aèries, s’ha de tenir molt en compte». En aquest sentit, va posar d’exemple que «les últimes avaries, que han sigut molt curtes però que han afectat a tot el país, han estat degudes a llamps que s’han produït en les línies d’alta tensió que ens alimenten des de França o Espanya».

Un altre element que justifica la mitjana continuada al voltant dels 10 minuts és que «fem manteniment sobre les instal·lacions que són crítiques, i això fa que l’estat de salut de la xarxa sigui bo». En aquest sentit, Bonet va puntualitzar que un altre dels elements que més afectacions en el subministrament poden generar són les unions entre els cables soterrats: «On hi pot haver més problemes és on es fan les unions entre els cables; allà és un punt feble». Tot i això, la directora de Transport va incidir que «si està ben fet, et pot durar molts anys sense dificultats», malgrat que hi ha factors tercers com la humitat o l’actuació d’algun rosegador que poden passar factura, cosa que «succeeix molt poc».

Control les 24 hores

En qualsevol cas, si es produeix alguna incidència que deixa sense alimentació algun punt del Principat, una actuació ràpida pot contribuir a minimitzar el temps de tall. Aquesta és la tasca del despatx elèctric d’explotació ubicat a la central de FEDA, on «sempre hi ha dues persones les 24 hores del dia i 365 dies l’any supervisant i operant la xarxa elèctrica d’Andorra». És a dir, que quan hi ha un incident, immediatament «localitzen el personal de l’equip de permanències que es desplaçaran in situ per posar remei al problema». «Aquest sistema ens permet ser molt reactius en aquestes situacions i ser molt ràpids», va posar de manifest Bonet.

En qualsevol cas, des de FEDA es va precisar que, quan es detecta que la reparació ha d’anar per llarg, es pot alimentar als clients a través d’altres trams de xarxa o mitjançant un grup electrogen. En definitiva, la companyia elèctrica va valorar que dades com aquesta justifiquen altres indicadors com la satisfacció dels clients, recordant que el darrer any va ser de 8,3.

PUBLICITAT
PUBLICITAT