El Consell General va donar ahir llum verda al projecte de llei que ha de permetre que Andorra se sumi a les sancions econòmiques contra Rússia amb l’única abstenció de la consellera general no adscrita, Carine Montaner. Si bé totes les formacions polítiques van fer una crida a la pau alhora que van considerar que Andorra no pot quedar al marge de la comunitat internacional, Montaner va apel·lar a la prudència per la seguretat del país i dels seus mandataris. «La diferència entre els dirigents d’Andorra i els d’altres països és que els andorrans no tenen guardaespatlles ni seguretat. Tots nosaltres [els consellers generals] anem pel carrer com persones normals. A més, no tenim exèrcit, així que prenent decisions com aquesta [donar suport a les sancions a Rússia], hem de ser conscients que hi ha un risc pel país», va declarar Montaner entre riures i xiuxiuejos de la resta de l’arc parlamentari. En aquest sentit, el cap de Govern, Xavier Espot, li va agrair la seva «extrema preocupació», tot recordant que «quan els dirigents prenem una responsabilitat política, aquesta passa per damunt de l’interès particular». A més, va considerar que «la millor manera de garantir la seguretat de la ciutadania és estant al costat dels països que sempre ens han defensat, Espanya i França i, per tant, de la Unió Europea i l’OTAN».

Montaner també va argumentar la seva abstenció explicant que, «deixant de banda les emocions», el president rus, Vladímir Putin, «ja havia avisat» d’un atac si l’OTAN s’apropava a les seves fronteres, de manera que no convé «menystenir i acorralar» Rússia, «una potència nuclear, que té la millor tecnologia i armes de precisió de 10.000 quilòmetres, que podrien destrossar França». «Demano neutralitat, tal com diu el nostre Manual Digest, que garanteix la seguretat del poble andorrà», va insistir la consellera, acompanyada, justament, d’un exemplar del Manual Digest. Així mateix, va demanar «guardar la unitat del país, incloent-hi els 600 residents russos i ucraïnesos» que hi viuen i va convidar la resta de consellers a «baixar l’ego i veure el risc». Amb tot, el ministre Portaveu, Eric Jover, li va replicar que «la seva manera d’entendre la neutralitat no és l’adequada», mentre que Espot li va retreure que «una no presa de posició és una presa de posició, i vostè deixa molt clar de quin costat està».

Pel que fa a la resta de grups parlamentaris, el president de Terceravia, Josep Pintat, va posar de manifest que «no som ni alineats ni neutres, sinó que estem entorn de la llibertat i no de la guerra» i la importància que el país transmeti una imatge de «pau». La consellera general socialdemòcrata Susanna Vela, per la seva banda, va considerar que «Andorra forma part de la comunitat internacional i no pot mirar cap a un altre costat», reconeixent, així, que «ens hem d’alinear amb les mesures restrictives». El president del Grup Parlamentari Demòcrata, Carles Enseñat, en funció també de portaveu de Liberals i Ciutadans Compromesos, va apuntar que el projecte de llei respon «al compromís del nostre país amb els principis bàsics, com els drets humans, la justícia i la llibertat i, si aquests estan en risc, s’ha d’actuar». «Algú creu realment que ens podem quedar callats?», va preguntar Enseñat.

Durant la presentació de la llei, Jover va manifestar que «tot i la modèstia del nostre país, apostem per la pau i el diàleg». Ara bé, «quan les paraules no són suficients, cal passar a altres accions com les sancions econòmiques» i va desitjar que tot plegat «faci recapacitar Rússia i Bielorússia i aturar una invasió injustificable».