la modificació de la llei de la funció pública que va presentar dimarts el Govern ja ha començat a provocar reaccions. Tot i que alguns actors implicats encara es troben en procés d’anàlisi del nou text i que, per tant, han decidit posposar-ne la valoració, sí que s’hi va atrevir ahir el secretari general de la Unió Sindical d’Andorra (USdA), Gabriel Ubach. «La nova legislació desmotiva i rebaixa les expectatives de creixement dels funcionaris», va assegurar Ubach, que ho va argumentar amb el fet que anteriorment estaven vigents els triennis i actualment els salaris es revisen per quinquennis, de manera que els treballadors públics han perdut poder adquisitiu. «Els salaris són baixos, molt inferiors als dels països del voltant, o iguals però el nivell de vida a Andorra és molt més elevat», va afirmar el líder sindical, que va afegir que «l’actiu més important que tenim són els funcionaris», ja que «la nostra seguretat no la garanteixen els polítics, sinó els cossos especials, que cada vegada estan més desmotivats», va assegurar Ubach.

Durant la presentació per part de les ministres Trini Marín i Judith Pallarés, van assegurar que el nou text havia estat fruit del consens amb els diversos actors implicats. En aquest sentit, el secretari general de l’USdA va assegurar que havien estat exclosos de les negociacions, ja que «no ha interessat que hi participem», perquè «som els que més informació tenim ja que hem fet contactes amb altres sindicats d’arreu d’Europa».

A més, Ubach va afirmar que «només calia actualitzar la llei que hi havia, que ja estava bé, tot i que no s’havien desenvolupat els reglaments». Sobre l’actual aprovada el 2019, va denunciar que «també va ser imposada, ja que no va comptar amb el consens necessari», va assegurar. En aquest sentit, va lloar les legislacions vigents a Catalunya i a Espanya, i per això va afirmar que «només calia copiar i enganxar d’aquestes normes», mentre que «la que finalment s’aprovarà no s’assembla a cap altra norma vigent». En resum, segons Ubach, «no ens han tingut en compte i per això no sabem el que s’ha negociat, així que un cop més estem davant d’una llei imposada sense consens ni diàleg», va denunciar. D’aquesta manera, el secretari general de l’USdA va avisar que «qui sí que hi hagi participat haurà d’assumir la seva part de responsabilitat».

Sobre alguns dels punts destacats que inclou la nova llei també es va manifestar el sindicat. Per exemple, la recuperació de la condició de funcionari per als treballadors fixos de relació permanent. Segons Ubach, «els funcionaris no s’haurien d’haver qüestionat mai». També va valorar la definició de la jornada laboral en un còmput anual d’un màxim de 1.800 hores. En aquest sentit, va defensar que sigui la mateixa pels cossos especials i pel personal de l’administració general. Per últim, va valorar el fet que els sindicats puguin actuar com a observadors amb veu i sense vot en els comitès tècnics de selecció. «És una reivindicació que ve de lluny, ho havíem demanat sempre», va recordar. 

El Sipaag matisa que considera «lloable» la feina dels traçadors

El Sindicat de Personal Adscrit a l’Administració General (Sipaag) va sortir ahir al pas de la polèmica per les manifestacions del seu president, Lluís Anguita, sobre l’oficina covid. En un comunicat, el sindicat va afirmar que consideren «lloable» i «respectable» la feina dels traçadors d’aquesta oficina. En relació a l’acusació de nepotisme per part d’Anguita, el Sipaag va afirmar que «el que no trobem correcte són els procediments de gestió i contractació que s’han aplicat en diversos moments des de la creació d’aquest organisme». Sobre això, cal recordar que el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, va convidar Anguita a acudir a la justícia.

Com a representants dels treballadors de l’administració general, «sempre ens hem declarat partidaris d’afavorir la neutralitat i la transparència», asseguren en el comunicat. En aquest sentit, el sindicat va matisar que les manifestacions del president estaven orientades a denunciar una gestió de l’oficina covid que «ens sembla criticable», perquè «sempre hem posat sobre la taula qualsevol disconformitat en matèria de relacions laborals a l’administració, i sobretot les contractacions que no es fan amb criteris de selecció que promoguin la publicitat i la concurrència».

Per últim, el Sipaag va assegurar que com a sindicat «no ens alineem amb cap tendència política, ni amb la representada pel Govern i la majoria parlamentària actual, ni amb els partits de l’oposició, i la mateix junta inclou una diversitat d’opinions i opcions ideològiques que no són cap obstacle per exigir responsabilitats, neutralitat i transparència als alts càrrecs de l’administració».