La futura reforma fiscal segueix protagonitzant els debats públics al voltant de l’actualitat econòmica i les perspectives de futur. Durant la presentació de l’Informe Econòmic del 2020 elaborat per la Cambra de Comerç, Indústria i Serveis (CCIS), l’ens va situar la reforma del sistema fiscal com un dels cinc «reptes prioritaris que ha d’abordar el país». Per això, en el seu discurs, el president de la CCIS, Josep Maria Mas, va considerar que «Andorra ha de continuar mantenint una fiscalitat baixa en relació amb l’entorn davant la dura competència europea i internacional», suggerint com a premisses bàsiques: l’«harmonització» amb la regulació tributària comunal; que no «perjudiqui de forma desmesurada» a cap sector en concret; i que la seva modificació aconsegueixi, a la vegada, impulsar la digitalització, la innovació i la sostenibilitat a l’economia.

Així mateix, Mas va puntualitzar que, per tal de mantenir aquesta competitivitat, «la pressió fiscal no hauria d’anar més enllà del 25% per créixer en l’entorn global». Una xifra compartida pel cap de Govern, Xavier Espot, que també va participar en la presentació, declarant que «el llindar del 25% ha de ser l’objectiu», i assegurant que «compartim el fet que Andorra ha de mantenir fiscalitat clarament avantatjosa». En aquest sentit, Espot va insistir que «aquesta reforma no té com a objectiu un increment de la recaptació que compensi el menyscapte de la pandèmia», i va recalcar que la finalitat de la reforma és «revisar el règim de deduccions de l’impost de societats». Unes modificacions que, en definitiva, han «d’introduir una mica més de justícia i equitat al nostre sistema fiscal», i en especial respecte dels deduïbles de l’impost de societats. «El règim de deduccions s’ha d’adaptar al context socioeconòmic de cada moment», va recalcar el cap de Govern.

Paral·lelament, Espot també va posar l’accent en la «reflexió a llarg termini del sistema fiscal nacional i parroquial» que s’iniciarà amb la taula de treball proposada per Terceravia, perquè «tampoc és just ni equitatiu que aquella Administració que suporta la càrrega econòmica i financera més feixuga [...] vegi laminats els seus ingressos a conseqüència de decisions unilaterals dels comuns en matèria dels impostos comunals que són directament deduïbles en l’impost de societats».

El neguit sobre Europa

Un altre dels cinc reptes remarcats per la Cambra va ser la preservació dels interessos andorrans en la negociació de l’acord d’associació amb Europa. «No es pot exigir la mateixa disciplina de compliment de les normes a un microestat com Andorra que als altres països quan hi ha un desequilibri tan gran en l’estructura i la dimensió dels mercats», va remarcar el president de la CCIS, que va animar al Govern a mantenir el contacte amb els agents econòmics i socials del país de cara a la negociació d’elements tan importants i delicats com «les polítiques d’immigració, les prestacions socials i la lliure circulació de serveis». Unes preocupacions similars a les dels col·legis professionals i que Espot va considerar «legítimes», tot i insistir en les «oportunitats i avantatges» que l’acord suposarà pel Principat. De fet, el líder de l’Executiu va indicar que «l’acord d’associació és transcendental per a Andorra», tant en matèria d’homologació com per a la diversificació econòmica, i va compartir que «cal fer una reflexió més genèrica», incidint que «no hi ha alternativa que garanteixi els pròxims decennis el creixement sostingut de la nostra economia que no siguin els avantatges que aportarà el mercat europeu».

Finalment, cal posar en relleu els altres tres reptes compartits per la Cambra, com és el suport públic als sectors tradicionals de l’economia andorrana, la transformació digital i la transició ecològica. Tot plegat, en un context que l’informe va concloure de recuperació després del cop de la pandèmia, al punt que «l’exercici es podrà acabar amb una taxa força positiva de creixement del PIB», segons Mas.