L’Executiu té previst fer una emissió de deute internacional durant el primer semestre d’enguany. En concret, es pretén llençar, mitjançant el mercat de Luxemburg, un paquet de bons verds, socials i sostenibles per valor de 500 milions d’euros que permetran reconduir el deute vigent.

Tal com va exposar el ministre de Finances, Eric Jover, l’operació «està associada al refinançament». «El que fem és agafar els elements que vencien enguany i es rellancen de forma única al mercat internacional. Així aconseguirem refinançar els deutes que ja tenia contrets l’Estat: eixuguem els crèdits amb les entitats andorranes i les emissions nacionals; refinancem la pseudoemissió internacional de l’octubre i cobrim el crèdit contret amb Crédit Agricole», va detallar el ministre, que va sentenciar que «es tracta d’una reestructuració, per tant, no augmentem el deute».

D’aquesta manera, el Govern farà una única emissió de 500 milions llistada a Luxemburg, pel fet de ser «un mercat referent» i que «dona seguretat jurídica», i que col·locaran les dues entitats que ja van treballar amb la prova desenvolupada a finals del 2020: Crédit Agricole i Banco Santander. A més, els cinc bancs nacionals faran de col·locadors secundaris, amb l’objectiu que es consolidin i puguin esdevenir els principals en un futur.

L’emissió s’ha previst a 10 anys, el que segons el titular de Finances, «suposa un canvi significatiu de les polítiques de venciment» que fins ara implementaven, ja que actualment, la mitjana se situa en els 2,3 anys. Aquest fet, per Jover, dona «un horitzó més ampli» i «una gestió més sòlida del deute». Així mateix, encara que de moment no s’hagi estipulat el tipus d’interès, l’experiència de l’any passat els fa pensar que es tractarà d’un tipus inferior al que es pot obtenir amb les emissions nacionals. I això, pel ministre, és positiu en el sentit que fa que «el capítol de despeses financeres es moderi i es puguin destinar aquests diners a altres elements interessants», com bé poden ser ajuts o obres.

Diversificació progressiva

Aquesta acció forma part d’un pla de diversificació que es va proposar el nou equip de Govern, i en especial el del Ministeri de Finances, amb la presa del càrrec per a la nova legislatura. No obstant això, i tal com va destacar Jover, «la Covid-19 ha suposat una crisi molt important per l’Estat andorrà i ha impulsat el canvi».

Una de les principals novetats va ser la primera emissió de deute internacional ja esmentada, que es va donar en dues parts. La primera es va produir mitjançant l’emissió d’un primer tiquet de 20 milions d’euros, que es van ampliar amb una segona emissió per valor de 180 milions, que va quedar sobreescrita àmpliament –332 milions, és a dir, el 184%– i que es va col·locar a vuit països diferents.

Per la seva banda, el secretari d’Estat d’Afers Financers Internacionals, Marc Ballestà, també present durant la compareixença, va fer un repàs d’alguns dels acords assolits o pràcticament tancats amb institucions internacionals, emmarcades en l’estratègia de diversificació del finançament andorrà. En concret, va destacar: la inclusió al Banc de Desenvolupament del Consell d’Europa (CEB), que va permetre obtenir un crèdit de 12 milions d’euros per a les despeses derivades de la Covid-19, a 15 anys de venciment i un interès del 0,1%; l’adhesió al Fons Monetari Internacional (FMI), que ha aportat «homologació internacional, la possibilitat d’accedir a mecanismes de finançament d’emergència i ha estat valorat positivament per les agències de ràting»; i el contacte amb el Banc Europeu d’Inversions (BEI), que el Govern espera que es formalitzi enguany per començar a treballar en projectes d’infraestructura a partir del 2022, i amb un pla ferroviari en l’imaginari de cara al 2023.

Tanmateix, aquest propòsit de diversificació del deute ja va comportar la incorporació de noves fonts de finançament, i s’espera que aquest any tornin a evolucionar, augmentant l’emissió de deute internacional i reduint l’emissió i els préstecs crediticis nacionals. D’aquesta manera, es preveu que el finançament per aquest 2021 sigui d’un 49% d’emissió de deute a Andorra, que l’emissió internacional suposi el 41%, i que el deute bancari amb entitats andorranes sigui residual, d’un 4%. «El 2020 va ser d’hiperactivitat pel Ministeri de Finances, però el 2021 hem de seguir aquest camí», va reconèixer Jover.

100 milions de deute

Encara en relació amb les finances, el ministre va fer una actualització del dèficit previst per l’any 2020, que a falta de fer el tancament definitiu de les dades, s’ha pronosticat que assolirà xifres històriques amb una pèrdua de 99,3 milions d’euros. Aquest balanç, sumat a la previsió negativa de 65,5 milions per enguany, fa que el conjunt del dèficit per aquests dos anys sigui de -164,8 milions d’euros.

Tal com va detallar Jover, aquesta previsió de liquidació «té tres potes»: una contenció pressupostària de 20 milions; un menyscapte per la caiguda dels impostos, tant indirectes com directes –s’ha deixat d’ingressar 60 milions en els indirectes–; i la despesa extraordinària derivada de la pandèmia, que el ministre va calcular en 238 milions d’euros. Així mateix, si el balanç inicial d’enguany és de -65 milions, l’Executiu també compta amb la possibilitat de contraure un crèdit extraordinari de 50 milions més.