La degana del Col·legi Oficial d’Arquitectes d’Andorra, Zaira Nadal, explica que tot i que el sector que regenta és dels que s’ha vist menys afectat per la pandèmia, l’evolució sanitària en marcarà el futur pròxim. De moment, a resultes de la incidència de la pandèmia al país, s’ha constatat que el nombre de metres quadrats visats va patir una davallada important l’any passat, si es compara amb les xifres que es van registrar el 2019.

–Pot fer un balanç sobre l’activitat del sector durant l’any 2020?
–Malgrat la situació sanitària ha estat un any amb activitat. En general s’han continuat els projectes que estaven en curs. Tot i això les dades de metres quadrats visats indiquen una davallada pel 2020, pel que a mitjà o a llarg termini, segons com evolucioni la situació, el sector de la construcció també es pot trobar afectat.

–Quina ha estat l’afectació de la pandèmia?
–De moment, el nostre és dels sectors menys afectats directament, ja que no depèn del turisme, però cal tenir en compte que hi ha promotors que sí que en depenen, fet que comportaria que la construcció es comencés a veure afectada. Com en altres sectors, la incidència principal ha estat sobre la manera de treballar i relacionar-se, si bé és pràctic fer reunions via videoconferència, es perd la proximitat amb les persones. D’altra banda, com tots els ciutadans, s’ha d’anar adaptant la logística del despatx o de les obres segons si d’un dia per l’altre confinen a un treballador, sorgeix algun positiu o es pren alguna mesura que afecta a la mobilitat directament.

–Han constatat un augment o una disminució de la feina?
–Fins ara, en general, l’activitat ha continuat segons les previsions que hi havia abans que s’iniciés la crisi sanitària, seguint la remuntada del sector a partir del 2018 i a bon ritme, però tenint en compte les dades de visats cal estar alerta perquè segons com evolucioni la Covid-19 pot acabar afectant també al sector de la construcció.

–Ha canviat la tipologia de feina que han desenvolupat els treballadors del sector arran de la pandèmia?
–En principi no hi ha canvis en la tipologia de feina, s’ha seguit amb els treballs ja iniciats abans de l’inici de la crisi. La reforma es manté i, tal i com es conclou dels extractes de l’evolució de metres quadrats visats, sembla que pot venir certa davallada en obra nova, tot dependrà de quan duri la situació de pandèmia.

–Té constància de negocis del sector que hagin hagut d’aplicar alguna de les mesures que el Govern ha posat a disposició de les empreses com la Suspensió Temporal del Contracte de Treball (STCT) o la Reducció de la Jornada Laboral (RJL)?
–En el cas del COAA, malgrat la baixada d’ingressos, hem mantingut el personal sense recórrer a les ajudes. Per un sentit de responsabilitat cal reservar-les per als sectors més afectats. També vam fer una donació al fons solidari per a la crisi de la Covid-19.

–Sobre quines línies de treball s’encara el 2021?
–La línia de treball constant són els concursos públics, s’han millorat en molts aspectes, però requereix un esforç continu, comunicació i diàleg amb les administracions per obtenir el millor resultat possible, tant per col·lectiu com les mateixes administracions que gestionen els diners públics. Quan hi ha canvi de governants és un moment delicat perquè els nouvinguts desconeixen el funcionament amb el col·legi, però habitualment ens entenem i la nostra col·laboració és ben rebuda. Per sort amb la majoria de comuns hi ha bona relació i col·laboració, comparteixen el nostre objectiu, que no és més que puguin escollir el millor projecte que compleixi les seves expectatives tot respectant el treball professional que realitzen els arquitectes participants. En aquest punt és bàsic la redacció del plec de bases en el que insistim sempre, aquest pot determinar l’èxit per a totes les parts. 

Pel Cicle de Conferències anual que el COAA porta fent des del 2016, la pandèmia ha estat demolidora. Normalment organitzàvem 10 conferències l’any sobre temes diversos i amb ponents de renom, però des del març del 2020, amb la dificultat de reunir-se i viatjar per part dels ponents, de moment ha quedat suspès. Esperem que arribi aviat el dia en què puguem inaugurar el nou local com cal, ja que no ho vam poder fer, i reprendre l’activitat cultural.

–Sobre quins projectes treballa el col·legi de cara al futur?
–Un aspecte important en tots els àmbits són les dades, ens permeten veure tendències, conèixer una situació en un temps determinat, estudiar una problemàtica per fer-ne un diagnòstic, etc. Per aquest motiu, el COAA ha fet una inversió important en un nou programa de visats que integra el fet de poder gestionar les dades que es disposen responent a més paràmetres, és a dir, a banda de conèixer els metres quadrats visats, es pot disposar de les dades per tipologies, per parròquies, per concursos públics, etc. En aquest sentit, caldria que altres entitats públiques o associacions tinguessin la mateixa preocupació, ajudaria en temes com la problemàtica de la manca d’habitatges de lloguer, per exemple. 

En el futur immediat treballem, juntament amb els col·legis tècnics, en fer aportacions o comentaris a la nova Llei de Contractació Pública gestionada pel Ministeri de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat. Un altre objectiu és la Llei d’Ordenació de l’Edificació (LOE) en què el Govern hi està treballant a partir de l’esborrany que es va aportar des dels col·lectius professionals, pel que estem a l’espera de rebre l’esborrany per part de Govern. 

Una altra assignatura pendent és disposar de la Llei de Societats Professionals, ja que l’evolució de les activitats professionals ha fet que l’actuació aïllada del professional sigui substituïda per un treball en equip amb diferents serveis, essent més complexes i reorganitzant-se en societats. Fet que fa necessari establir ordre en la manera de prestar els serveis i garantir un règim de responsabilitat adequat a favor dels usuaris dels serveis i dels mateixos professionals que els presten. Aquesta llei ha de garantir que el control de la societat correspon als socis professionals, és a dir, a les persones que disposen de la professió titulada dels serveis que presten. 

De cara a un futur a llarg termini, hi ha l’acord d’associació amb la UE, que es treballa des del Consell de Col·legis Professionals d’Andorra i que per temàtiques de col·legis, és a dir, en el nostre cas, en taules de treball entre el Govern i els col·legis de professionals tècnics: arquitectes, enginyers i arquitectes tècnics. És un tema complicat i que requereix dedicació. En aquest sentit, hem traslladat els nostres neguits al Govern i esperem tenir resposta per seguir treballant. De moment el sentiment és de desconfiança perquè hi ha desconeixement de totes les parts per encaixar com afectarà tot plegat als col·legis i per tant als professionals del país.

–Què opina sobre l’obra pública a Andorra?
–Un dels punts que hem demanat des de fa temps des del Col·legi és que es planifiqui l’obra pública. Primer, perquè existeixi una reflexió de quins equipaments o infraestructures són necessaris, en quina prioritat i quina és la millor ubicació. Cal tenir una visió a llarg termini, més enllà del que dura un mandat. També cal ser previsors, es fan concursos amb presses per manca de planificació, i això repercuteix en el resultat final. 

D’altra banda, l’obra pública s’ha de contractar per concurs, sigui de mèrits o d’idees, i en aquest punt és molt important poder treballar el plec de bases conjuntament amb les administracions, i que representants del COAA formin part del jurat com a tècnics en els concursos d’idees. La realitat és que normalment els plecs de bases ens arriben al darrer moment i amb poc temps per analitzar-los, no és la millor opció perquè les presses no són bones, però millor això que res. I com a membres de jurat participem en tots els concursos; són excepcionals els casos en què no hi ha representants del COAA. 

La missió dels representants del COAA com a jurat és analitzar els projectes i comprovar que compleixen els plecs de bases en una Comissió tècnica prèvia per exposar-los posteriorment als altres membres de jurat amb altres formacions. Que membres d’un col·legi formin part del jurat, dóna transparència al procés i eines objectives per decidir la millor elecció.