- La capital retalla 700.000 euros de Cultura i Turisme, un 17% respecte al 2010
A.L.
ANDORRA LA VELLA
- Un espectacle de l’última edició del Festival de pallasses, al maig del 2009 Foto: TONY LARA
Confirmat: el Festival de Pallasses no bufarà al 2011 les espelmes del 10è aniversari. La singular trobada del nas vermell és la principal damnificada de la tisorada que el comú de la capital ha aplicat a la conselleria de Cultura i Turisme, que al 2011 s’haurà de conformar amb un pressupost de 4,08 milions d’euros, 700.000 menys que l’exercici anterior. Una retallada que supera el 17% i que situa el departament de Maite Cano només darrere de les conselleries de Serveis públics i de Joventut, que han experimentat ajustos encara més salvatges: del 40 i del 23%, respectivament. La «suspensió» del Festival de Pallasses –la consellera no vol sentir a parlar de liquidació– li estalviarà al comú un pessic considerable –el 2009 es va cruspir 121.000 euros, i dos anys abans, 150.000– i, tot sigui dit, es veia venir des que l’última edició es va retirar el patrocinador privat que l’havia esponsoritzat des dels inicis. El dilema, segons la consellera, era salvar el Festival o la festa major: «Totes dues activitats no es podien mantenir. Vam optar per la festa major, naturalment, perquè des del comú s’ha decidit apostar fort per la cultura popular i tradicional, i per potenciar la participació ciutadana».
¿S’acaba aquí l’aventura de les pallasses, que Pepa Plana i el comú van posar en marxa al 2001? La consellera insisteix a parlar de «suspensió», i deixa la continuïtat o no del Festival –la pròxima edició hauria de tenir lloc al 2013– a les mans de la corporació que resulti de les comunals del desembre. I conserva un remot fil d’esperança: que aquest any s’acabi programant un cap de setmana temàtic de pallasses. El Festival és potser el més visible, però no pas l’únic clàssic del calendari cultural de la capital que la crisi ha obligat a descartar. L’altra víctima de les vaques magres del 2011 –encara més magres que les del 2010, pel que es veu– seran els Vespres d’estiu, l’estupenda iniciativa del comú de Sant Julià al qual Andorra la Vella es va apuntar l’estiu passat i que posava sota un mateix paraigües la programació a la fresca de les dues parròquies. Aquella prometedora experiència mancomunada no tindrà continuïtat l’estiu que ve. Una decisió amb què el departament s’estalviarà els 15.000 euros que hi va destinar al 2010, que s’afegeix a la liquidació, l’any passat, dels Dijous de Rock i que deixarà les nits d’estiu òrfenes d’actuacions, i amb la festa major –i, si sobreviu, el Testarrock– com a únics reductes musicals de la capital.
El cascavell del gat / També experimentaran sensibles retallades tant la Temporada de música i dansa com els dos cicles de teatre infantil, així com l’Escola d’art i l’Institut de música. El veterà cartell musical d’Andorra la Vella passarà de 387.000 euros de l’últim exercici a només 300.000, que es destinaran íntegrament a caixets. Pel que fa als ingressos de la Temporada, BIBM manté el seu lleial patrocini –141.000 euros– mentre que el pressupost incorpora un inquietant increment del 50% en la partida de taquillatge, que passa de 30.000 a 45.000 euros. Les arts escèniques patiran també una substanciosa tisorada: la Temporada conjunta es queda en 30.000 euros per a les dues programacions –la d’hivern-primavera i la de tardor– mentre que l’animació infantil redueix en un terç el pressupost disponible, de 30.000 a 20.000 euros, la major retallada –un 33%– de les practicades pel departament de Cano. També s’haurà d’estrènyer el cinturó l’Institut de música, que veu reduït el seu marge de despesa fins a un 14%: 680.000 euros, 90.000 menys que al 2010. La despesa de personal (659.000 euros) es continuarà cruspint del pressupost total, mentre que els ingressos, 165.000 euros, cobriran només el 24% de les sortides. En un cas similar es troba l’Escola d’art, que gastarà 312.000 euros, 270.000 dels quals els destinarà als salaris del personal. En percentatge: el 86% de la despesa pressupostada anirà a les nòmines dels treballadors. Els ingressos previstos per matrícules, de la seva banda, pujaran a 67.000 euros, amb prou feines la quarta part de la despesa total. Una altra de les dades interessants del pressupost 2011 és el cost del centre cultural la Llacuna, on s’hostatgen tant l’Escola d’art com l’Institut de música: al 2011 s’hi destinaran 117.0000 euros. Aquest és el preu de mantenir obert l’edifici. I això, al marge dels serveis que s’hi presten –secretaria del departament, de l’Escola d’art i de l’Institut de música– que es pressuposten per separat. Una xifra considerable però gairebé idèntica als 120.000 del curs anterior.
Per a la consellera Cano es tracta de l’únic pressupost possible en l‘actual context de crisi. Un pressupost que s’ha elaborat, diu, a partir d’un principi bàsic: «Potenciar la cultura popular i tradicional, així com la participació ciutadana». Bons propòsits que es traduiran en una especial atenció a les activitats de la colla de Geganters, els Diables de Sant Joan i l’Esbart Dansaire. Apel·la Cano a un voluntarisme que traspua també una certa resignació: «Estic convençuda que podem fer el mateix amb menys recursos. Necessitem, això sí, la comprensió i sobretot la implicació de la gent. Que el ciutadà entengui que no hi ha diners. En aquests casos s’acostuma a recórrer al tòpic aquell que cal posar-hi imaginació. Per mi, el més important són les ganes de fer coses i de participar». El context de crisi és una oportunitat, insinua, per reflexionar seriosament sobre la necessitat urgent d’unificar serveis per frenar i solucionar d’una vegada l’escandalosa proliferació d’escoles d’art i de música. Val a dir que la capital, en aquest sentit, ha sigut pionera, en firmar sengles acords amb la Massana i Ordino. ¿Però és econòmicament viable i socialment justificable que cada parròquia tingui els seus equipaments educatius? Algú li haurà de posar un dia el cascavell al gat.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
