L’emigració de youtubers cap a Andorra és tot un fenomen al qual cada cop se sumen més creadors de continguts. Això es deu al fet que la fiscalitat andorrana és més atractiva per ells. Així ho va comentar Marc Vilallonga, advocat i professor de Fiscalitat de la Universitat d’Andorra, a més de ser vicepresident de l’Associació d’Assessors Tributaris i Fiscals. «Per les característiques i el tipus d’activitat que fan els youtubers, instal·lar-se a Andorra és interessant, perquè poden trobar un marc fiscal moderat però atractiu, que presenta bastants avantatges si es compara amb Espanya». En aquest sentit afirma que és una pràctica «legítima i dins de la normalitat».
En referència a la comparació fiscal entre Andorra i Espanya Vilallonga va quantificar el gran contrast: «la diferència és important, els tipus d’imposició directa a Andorra, ja sigui si l’activitat es fa per compte propi, és a dir com a persona física, o a través d’una societat al tipus màxim i nominal és del 10%. En el cas espanyol els youtubers que realitzen una activitat personal acaben tributant a l’IRPF a un tipus marginal elevat del 43% i depenent de l’autonomia en la qual estigui residint pot arribar al 56% en funció del nivell d’ingressos.».
Segons Vilallonga, aquest no és un fenomen aïllat, sinó que hi ha altres tipus de col·lectius que també emigren al Principat com són «esportistes o altres professions lligades al sector tecnològic». Vilallonga també va qualificar el fenomen des de la vessant més econòmica: «Que a Andorra es localitzin noves empreses i vingui a residir gent és una manera de diversificar l’economia i és bo», però també reconeixia que en el panorama comunicatiu podria portar efectes negatius al Principat. «A Andorra hem de gestionar molt bé al cabal reputacional perquè estem homologats en l’entorn fiscal i el col·lectiu youtuber és molt mediàtic i fan molt soroll a les xarxes i no és bo sortir d’aquesta forma als mitjans».
Pel que fa als requisits que han de complir els youtubers per instal·lar-se al país, Vilallonga va explicar que «aquests youtubers o influencers que es vulguin instal·lar a Andorra si no volen generar contingències fiscals a Espanya, han de complir amb una sèrie de requisits i un dels més coneguts és el de permanència. Han d’estar 183 dies a Andorra, però sobretot han de deixar d’estar 183 dies a Espanya. Un altre dels requisits importants és que Andorra passi a ser el nucli de les seves noves activitats econòmiques. La norma fiscal andorrana i espanyola a l’hora de la definició de la residència fiscal són similars, per no dir idèntiques». També recalcava la importància de fer complir els requisits al Principat: «Si la gent diu que ve aquí a Andorra, hem d’assegurar-nos que de veritat estan aquí, per evitar-nos en un futur ens puguin passar escàndols com al passat.»
En referència a possibles conflictes de residència que puguin tenir els residents, l’assessor tributari  va deixar clar que hi ha mecanismes per esclarir quina és la residència fiscal d’un resident en cas de dubtes. «Aquests residents seran objecte de comprovacions fiscals, perquè és una facultat legítima que tenen les administracions tributàries i en el cas que hi hagi un conflicte de doble residència fiscal, és a dir, que Andorra consideri que un individu resideix fiscalment al seu territori i Espanya consideri que continua resident al país, hi ha un mecanisme de desempat que contempla un conveni firmat per ambdues parts i que conté la clàusula quatre, on s’estableixen una regles de resolució aquests conflictes de residència».
Encara que el focus mediàtic se l’emporten els youtubers espanyols que emigren cap a Andorra, també existeix a França aquest fenomen migratori cap al Principat, però és inferior per les múltiples possibilitats que tenen. Així ho explicava Vilallonga:«també hi ha moviment de youtubers francesos que consideren instal·lar-se al país, però els francesos poden anar a Luxemburg un país amb unes característiques fiscals atractives, igual que Hongria, Polònia o Irlanda que també són fiscalment interessants».
Relacionat amb això Vilallonga va afegir que existeixen pràctiques de les administracions per fer tributar segons la procedència de les visualitzacions que tenen els vídeos. «Hi ha una pràctica a l’administració fiscal espanyola, que consisteix en el fet que malgrat que un youtuber marxi d’Espanya, si l’administració fiscal corresponent té maneres de poder lligar que les visualitzacions que es fan en els seus vídeos provenen de seguidors que estan a Espanya, es pot fer tributar per l’impost de renda dels no resident a Espanya que és del 24% en aquells països que no són de la Unió Europea, com és el cas andorrà.»
Per finalitzar, Vilallonga va voler deixar clar que Andorra ja no es pot considerar un paradís fiscal: «a Andorra entre impostos indirectes i directes la pressió fiscal està als voltants del 25 %, perquè Andorra ja no és un paradís fiscal».