A l’entendre del Partit Socialdemòcrata (PS) la Llei 15/2020 del 26 de novembre, de mesures urgents en matèria d’arrendaments de finques urbanes i de millora del poder adquisitiu, així com la disposició transitòria número u i dos de la mateixa llei poden arribar a ser inconstitucionals i no són eficaces, ni resolen l’objectiu que hauria de tenir una política d’habitatge adaptada a les urgents necessitats actuals com és, la promoció i l’accés al dret a l’habitatge digne i de preu assequible. 
El PS es va mostrar preocupat per la retroacció i la involució de requisits bàsics d’habitabilitat que comporta la disposició transitòria número u, així com per l’eliminació de la funció social de la propietat, legislada a través de la cessió obligatòria i gratuïta en la disposició transitòria número dos de la mateixa llei.
El president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata, Pere López, va explicar ahir al matí que el recurs que divendres el seu grup va presentar al Tribunal Constitucional «ha estat madurat seriosament. Ens preocupa que no només no avancem amb propostes, sinó que les úniques iniciatives que es proposen és anar desfent mecanismes legals que han estat objecte d’avenços en el passat». 
Amb la nova llei, segons exposava el president del grup parlamentari, «no cal complir la normativa urbanística per poder declarar un espai com a habitatge, o bé que la cessió econòmica deixi de tenir vigor, perquè una reducció del 0% no és una reducció, és l’eliminació d’un mecanisme del qual ens hem dotat que és la cessió en benefici del col·lectiu per poder tirar endavant polítiques públiques». 
Des de la formació es van oposar a aquestes dues disposicions perquè redueixen de forma inherent la qualitat de vida que es pugui dur en aquests habitatges, ja que afecta les condicions dels espais comuns i pot afectar les dels mateixos habitatges. A més a més, amb la cessió al 0% i l’exempció de determinats requisits d’habitabilitat, ni es fa un ús racional del sòl respectuós amb la funció social de la propietat, ni es garanteix una qualitat de vida digna. Concretament, les disposicions transitòries u i dos podrien vulnerar, tal com va exposar el conseller general del Grup Parlamentari Socialdemòcrata Roger Padreny, «l’article 27.1 de la Constitució, sobre la funció social de la propietat, l’article 33 que reconeix el dret a un habitatge digne per a tothom, l’article 31 que fa referència a l’ús racional del sòl i garantir a tothom una qualitat de vida digna i, finalment, l’article 6, que reconeix el principi d’igualtat i càrregues. «És per tot això, que fent ús d’una garantia legal i democràtica, hem considerat escaient i necessari que el Tribunal Constitucional es pronunciï una qüestió tan bàsica com és l’accés al dret a l’habitatge», va explicar Padreny. 
Per últim, López al ser preguntat pel possible suport d’altres forces polítiques en aquest recurs va afirmar que, és una decisió integra del Partit Socialdemòcrata  tot i que en un acte de «respecte polític» abans de presentar-ho al Tribunal Constitucional ho van notificar al cap de Govern, Xavier Espot, i a la síndica general, Roser Suñé. A més a més, també van avisar als set comuns per la seva implicació en l’àmbit urbanístic referent a questa lleia i a les altres forces polítiques del Consell General.