La síndica general, Roser Suñé, durant la sessió tradicional de Sant Tomàs va encetar el seu discurs fent esment a la pandèmia i a la incidència que la mateixa està deixant a nivell global i al país tant en l’àmbit econòmic com social. En concret, va començar expressant que «som a les acaballes d’un any que ha trasbalsat el món» i remarcant que els membres del Consell General tenen la responsabilitat de gestionar la situació: «Les persones que som avui aquí, com a representants de la ciutadania a les institucions, tenim l’obligació de treballar no només per pal·liar els seus efectes, sinó sobretot per pensar estratègies que ens ajudin a sortir-ne prou forts per seguir amb els reptes que fa temps que ens plantegem com a societat». 

En la mateixa línia, tenint en compte el context de pandèmia, Suñé va fer un balanç de les accions polítiques empreses des de la cambra al llarg de l’any 2020. Així, va apuntar que en concret s’han aprovat 15 projectes i tres proposicions de llei, a més de quatre tractats internacionals, set acords també internacionals i tres propostes d’acord: «Entre aquests textos, la Llei qualificada dels estats d’alarma i d’emergència i les successives lleis de mesures excepcionals per anar-nos adaptant a l’evolució de la situació sanitària i donar resposta al teixit econòmic i a les necessitats socials». També va realçar la recent adhesió d’Andorra al Fons Monetari Internacional (FMI) i el reconeixement de la crisi climàtica i de declaració de l’estat d’emergència climàtica i ecològica, aprovada per tots els membres de la cambra el 23 de gener.

Aprofitant tot l’esmentat, la síndica va apuntar que tenint en compte els neguits de la ciutadania en relació amb l’afectació del virus i considerant que estem en època de Nadal, «interpel·lo els consellers i les conselleres generals, i no em cansaré mai de fer-ho, a seguir treballant com ho han fet els últims mesos. Els ciutadans esperen de nosaltres que sapiguem dialogar i arribar a acords que ens permetin prendre les millors decisions, les més justes, aquelles que tinguin en compte la dimensió global dels assumptes, però també la seva dimensió més humana» i va apuntar que aquest és el seu deure des del moment en què es va prometre servir el país: «Les diferents visions que representem no són mútuament excloents, sinó que totes elles sumes les múltiples cares de la nostra societat, dinàmica i diversa. És per aquest motiu, perquè Andorra som totes i tots, que la nostra obligació aquí és saber-nos escoltar i ser capaços de posar-nos en el lloc de l’altre. Els moments de crisi ens exigeixen amplitud de mires, un sentit d’Estat que no entén de petites baralles partidistes, sinó que requereix de la política més gran i més noble». 

En aquest sentit, en declaracions posteriors a l’acte institucional, el president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS), Pere López, va considerar que durant tot el temps de pandèmia, ha estat el seu partit el que ha ofert «mà estesa» sense dilacions i que en moltes ocasions no ha rebut resposta per part de la majoria. En aquest sentit, també va constatar la «diferència» entre les paraules de Suñé i la manera d’actuar, després, de la majoria. També va considerar que el que ha tingut lloc durant tot aquest temps ha estat un trasllat d’informació amb la majoria, però «això no és diàleg». Pel seu cantó, el president de Terceravia+Unió Laurediana+Independents, Josep Pintat, va considerar que és necessari que els consellers tinguin «visió d’Estat» i va destacar que arran de la pandèmia, «l’economia de dret s’ha trencat» i hi ha hagut uns efectes col·laterals que ara cal aturar. 

Segons els grups de la majoria, en canvi, el diàleg ha tingut lloc des de l’inici de la pandèmia. Així, el president del Grup Parlamentari Liberal, Ferran Costa, va apuntar que comparteix el discurs de Suñé i en relació amb l’actitud de cercar consensos, va remarcar que volia «pensar que més que mai hi ha hagut intents de superar picabaralles partidistes». Al seu torn, el president del Grup Parlamentari de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va mostrar-se «plenament» disposat a treballar de manera conjunta amb la resta de membres de la cambra. Finalment, el president de Demòcrates, Carles Enseñat, va valorar que els discursos de la síndica «sempre ens marquen l’eix vertebrador» del que ha de ser el marc legislatiu i va destacar que s’afegeixen a la crida a la unitat per fer política.

Valor cultural i reflexió social

Per altra banda, la síndica general va posar en valor l’activitat cultural del país, tenint en compte que el sector que l’engloba «ha estat un dels sectors que més ha patit les conseqüències de la pandèmia» i va destacar que tot i que les activitats relacionades s’han vist reduïdes de manera significativa per la situació excepcional, es va poder celebrar el Dia de la Cultura i el lliurament dels Premis Àgora Cultural: «Estic convençuda que la cultura també cura i des d’aquesta tribuna vull reafirmar el meu compromís personal i el de tots nosaltres a fi que l’any 2021 puguem enfortir la seva presència».

En relació amb les polítiques públiques, Suñé va recordar que tot just s’ha votat el Projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2021, «instrument essencial dels comptes públics, que preveuen l’increment de les partides destinades a pal·liar els efectes, tant sanitaris com laborals i socials de la pandèmia, així com la reducció de la despesa corrent de personal i de béns i serveis. Sabem que el teixit econòmic i social, que ha estat exemplar en el seu sentit de corresponsabilitat i solidaritat, li caldrà tot el suport de les administracions públiques». En aquest sentit, Suñé va voler retre homenatge a qui va ser el primer cap de Govern d’Andorra i que va morir el cap de setmana passat: «Solidaritat, sentit d’Estat i visió. Tres valors que voldria haver transmès amb aquests mots i que tenien Òscar Ribas Reig un ferm defensor».

Reglament d’esquí de muntanya

D’altra banda, el reglament que dona empara a l’esquí de muntanya inclouria alguns elements que suposarien una «invasió de competències» per part del Govern i, per tant, ha de ser refet. Així ho va manifestar Pere López, que va ser qui va iniciar l’acció perquè des de la Sindicatura s’analitzés el text i es verifiqués la suposada invasió. En aquest sentit, López va afegir que «sembla» que des de la Sindicatura s’ha fet una comunicació de manera informal amb el Govern per constatar aquesta situació i «semblaria ser» que el Govern hauria d’impulsar un nou reglament aquesta mateixa setmana.

López va manifestar que si des de l’executiu es continués «persistint» en fer un reglament que envaeixi competències es tornaria a engegar el mateix procés d’actuació: enviar una carta a la Sindicatura assenyalant les possibles invasions, ja que es considera que és la institució que «cal defensar».