Durant la sessió de Consell General que va tenir lloc ahir a la tarda, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, va informar que el Ministeri de Salut ha decidit destinar una prima de 500.000 euros als treballadors del SAAS per tal de reconèixer la tasca que han desenvolupat i que segueixen desenvolupant en el context d’incidència de la Covid-19 al país. En concret, Jover va apuntar que «sabem que cal demostrar suport i agraïment als professionals sanitaris més enllà del moral. Vam considerar que havíem de fer alguna cosa més pels treballadors i, en aquest context, vam decidir destinar una partida de 500.000 euros a repartir de manera equitativa entre els assalariats». En aquesta línia, el ministre Portaveu i de Finances va explicar que els diners es van oferir en el context de negociació del conveni col·lectiu i que els treballadors, d’entrada, van decidir destinar-los al fons per a la Covid-19. Finalment, però, el Ministeri de Salut va decidir que tenint en compte la situació, calia donar suport al col·lectiu en forma de prima. En la mateixa línia, Jover va apuntar que a banda d’aquests diners, també es preveu una partida d’un milió d’euros destinada a la formació dels professionals. 

El ministre va donar aquesta explicació en el context de debat de les reserves d’esmena al pressupost del 2021, que es va votar i que es va aprovar ahir. Una de les esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) contemplava, precisament, una partida destinada al reconeixement moral pels treballadors del SAAS tenint en compte la «tasca de risc» que estan desenvolupant, segons va explicar el conseller general del PS Jordi Font. Aquesta i la resta d’esmenes que es van debatre durant la sessió d’ahir van ser desestimades per part de la majoria dels membres de la cambra. Pel seu cantó, el Grup Parlamentari Terceravia es va abstenir a les set votacions esmentades. D’entre aquestes esmenes presentats al projecte de pressupost pel 2021, el PS també va reclamar aspectes com una inversió més gran pel desenvolupament del centre de salut mental, el foment de l’habitatge de lloguer «d’ús social i assequible», segons va apuntar el conseller general socialdemòcrata Carles Sánchez i el replantejament sobre el desenvolupament com a prioritat del recinte multifuncional que contempla el Govern. 

Aprovació del pressupost

Des del 2013 no s’aprovava un pressupost al país abans que acabés l’any i abans que comencés l’exercici posterior. Enguany, en el context de pandèmia, s’ha elaborat un text pressupostari extraordinari que es va aprovar ahir amb els vots a favor de la majoria i els vots en contra del PS i de Terceravia, i que serà d’aplicació a partir de l’1 de gener del 2021. 

Sobre el mateix, el ministre Portaveu va informar que «es tracta d’un pressupost actiu que funciona com a eina per donar solucions als ciutadans en el context de la Covid-19, que ha comportat molts canvis i molt abruptes en l’àmbit econòmic i social». També va explicar que a causa de l’excepcionalitat, el pressupost incompleix els llindars d’endeutament i, en la mateixa línia, planteja un dèficit de 99 milions d’euros. Igualment, va apuntar que «la previsió pel 2022 és que l’economia es recuperi d’una manera molt significativa i que els llindars es puguin tornar a complir».
El conseller general de Ciutadans Compromesos Carles Naudi va afegir que per a l’elaboració del pressupost s’ha dut a terme un «exercici de contenció molt important» tot i que es mantindran inversions que es consideren essencials. Des de Liberals, el conseller general Ferran Costa va apuntar alguns dels projectes que, en aquest sentit, el Govern manté per «acompanyar a la ciutadania» com, per exemple, l’impuls d’infraestructures, la digitalització dels processos i tràmits a les empreses, l’aposta pel programa del servei d’ocupació i l’avenç cap a la transició energètica, entre d’altres. Finalment, pel que es refereix als grups de la majoria, el conseller general de Demòcrates Carles Enseñat va recordar que entre altres aportacions, el pressupost contempla la creació de la figura del compte de compensació per situacions extraordinàries que incrementarà en un 0,4% la capacitat d’Andorra per estalviar recursos i destinar-los a fets extraordinaris.

Pel que es refereix als grups de l’oposició, Josep Pintat, conseller general de Terceravia, va reiterar que creuen que el pressupost s’ha elaborat «amb massa rapidesa» i que això comporta el que ells consideren «errors» com, per exemple, el plantejament de recuperació econòmica el 2021 tenint en compte que «en les últimes previsions de l’Eurosistema, tot i contemplar els efectes de la vacuna, no es preveu una recuperació de l’economia fins a mitjans del 2022 en el millor dels casos».

Finalment, el conseller general del PS Pere López va apuntar que «no s’han analitzat les esmenes que hem dut a la cambra i no hem rebut propostes per buscar alternatives sobre les mateixes». També va considerar que «el projecte de pressupostos que debatem no seria el que el PS duria a tràmit parlamentari. Hauríem apostat per l’habitatge, per lluitar contra el canvi climàtic, per l’emprenedoria, per una llei d’inversió estrangera moderna, per polítiques destinades a les persones, a les famílies, les empreses, els autònoms, etc. i per un sistema estadístic potent» i va acusar el Govern de no entendre el multilateralisme «Sovint ens trobem encallats en les relacions bilaterals. Sobre la diversificació econòmica, creiem que no s’ha volgut mai i això qüestiona la seva capacitat de previsió».