Durant la sessió ordinària de Consell General que va tenir lloc ahir a la tarda, la majoria que dona suport al Govern, formada per Demòcrates, Liberals i Ciutadans Compromesos, va votar en contra de les esmenes presentades pel Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) i el Grup Parlamentari Terceravia, al Projecte de llei del pressupost per a l’exercici 2021. En aquest sentit, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, va explicar,  durant una de les seves intervencions, que la intenció dels impulsors del text legislatiu és que quant abans s’aprovi el pressupost, abans es disposarà d’un mecanisme d’activitat en l’àmbit econòmic del país» i va afegir, en la mateixa línia, que «no es poden desenvolupar polítiques responent a les necessitats de la societat sense un marc pressupostari determinat». 

El ministre va afegir, en relació amb el projecte de pressupost, que per treballar-lo i determinar-lo, s’han «revaluat indicadors macroeconòmics». També va explicar que «pel 2021 preveiem un efecte rebot que consisteix en la constatació de creixements positius de l’economia més petits dels previstos abans de la pandèmia de la Covid-19». En aquesta línia, va apuntar que s’ha elaborat un pressupost que té caràcter extraordinari en relació amb la situació sanitària: «Volem garantir la sostenibilitat de les finances públiques. L’anomenem pressupost Covid-19 i tenim clar, i així ho plasmem al document, que hi haurà dèficit. També el plantegem com un element realista per poder abastir econòmicament a la ciutadania i al teixit econòmic». Així, va explicar que «destaquem l’increment del pressupost que es destinarà a l’àmbit de la salut, a l’àmbit econòmic i a l’àmbit social per seguir lluitant contra la Covid-19». 

En relació amb la mateixa proposta, el president del grup parlamentari socialdemòcrata, Pere López, va apuntar que el grup  que representa «va presentar una esmena per diferents raons que, en general, es refereixen a les previsions d’ingressos, als endeutaments, a les variacions del Producte Interior Brut (PIB), etc. perquè considerem que són poc realistes o que no estan plantejades amb prudència» en relació amb el context de pandèmia: «No podem ser pessimistes com a societat, però no és útil presentar previsions massa optimistes tenint en compte la incertesa que presenta el futur». També va acusar el Govern d’haver elaborat uns pressupostos amb caràcter continuista: «No encaren el canvi de rumb de la situació del país ni dels aprenentatges que cal treure de la crisi» i va considerar que des de l’Executiu «s’està treballant a partir de polítiques conservadores des de fa molts anys». Finalment, López va considerar que del document se’n desprèn una «manca de coordinació entre el Govern i la CASS que denoten uns resultats sorprenents que posen en evidència, també,  una falta de rigor».

Pel seu cantó, el president del grup parlamentari de Terceravia, Josep Pintat, va apuntar que l’esmena a la totalitat que va presentar el seu grup considera que «el fet més important és retirar el pressupost i replantejar-lo entre totes les forces polítiques» i va acusar l’Executiu d’imposar decisions aprofitant que disposen d’una representació majoritària. Entre altres coses, Pintat va apuntar que «dubtem molt d’algunes de les xifres expressades al text legislatiu. Tampoc no compartim les despeses de personal ni les inversions amb plurianuals».

Finalment, pel que es refereix als grups parlamentaris que conformen la majoria, van mostrar-se a favor del projecte de llei presentat pel Ministeri de Finances del Govern. Carles Naudi, conseller de Ciutadans Compromesos, es va referir a les esmenes i va apuntar que farien un flac «favor a Andorra si la majoria li donés suport perquè els hauríem de reformular i l’1 de gener quedaria tot bloquejat». Pel seu cantó, Ferran Costa, de Liberals, va considerar que «el projecte de llei dona sortida a les necessitats que hem d’anar afrontant i dóna suport a l’H23, que reformula els posicionaments cabdals de la majoria». Finalment, Carles Enseñat, de Demòcrates, va apuntar que aquest és el «pressupost més excepcional de la història d’Andorra en relació amb el context. La tendència positiva de les xifres econòmiques dels darrers anys s’han vist truncades».