El sistema fiscal andorrà, a la 20a posició d’un rànquing de 190 països
L’anàlisi del Banc Mundial determina que una empresa mitjana suporta al país una fiscalitat del 26,5%
El sistema fiscal andorrà ha estat classificat com el 20è en un rànquing de 190 països que han estat avaluats per part del Banc Mundial en l’àmbit de la competitivitat. En aquest sentit, Andorra se situa per darrere del Canadà però per damunt de Suïssa en un estudi centrat en la fiscalitat que han de suportar les empeses. Així ho va explicar ahir, en roda de premsa, el ministre Portaveu i de Finances, Eric Jover, acompanyat del director general del Departament de Tributs i Fronteres, Albert Hinojosa.
Els mateixos, van posar en context la conclusió esmentada i van explicar que l’indicador que ha determinat la posició del país en l’àmbit financer s’anomena Paying Taxes i forma part del Doing Business, un sistema d’avaluació emprat pel Banc Mundial que té com a objectiu poder comparar la fiscalitat que hauria de suportar una empresa mitjana a diferents països i mesurar la complexitat administrativa associada. En relació amb el mateix, Jover va explicar que l’indicador dóna una «visió objectiva i externa del nostre sistema fiscal, comparant-lo amb la resta d’economies mundials i de sistemes fiscals. Això ens permet veure fortaleses i febleses». Igualment, va expressar que «estem convençuts que el nostre sistema fiscal és competitiu, però aquesta classificació ens permetrà publicitar la fiscalitat pròpia de manera objectiva i externa. És una eina de millora».
Per a l’avaluació del sistema financer dels 190 països es parteix d’un cas d’estudi d’una empresa de dimensió mitjana fictícia, que presenta les mateixes característiques a tot arreu. A partir d’aquí, amb quatre indicadors, s’avaluen les condicions fiscals que presentaria l’organisme a cada territori. Aquests són: la càrrega tributària que haurà d’assumir l’empresa, la determinació de quant de temps necessita l’organisme per complir amb les normes fiscals, el nombre de pagaments que haurà d’afrontar i un indicador postpresentació.
En relació amb l’esmentat, Hinojosa va explicar que l’estudi que es va efectuar al país va concloure que «la hipotètica empresa hauria d’assumir 10 pagaments a l’any, que la part d’impostos que suportaria directament l’empresa seria del 26,5%, que el nombre d’hores requerides per complir amb les obligacions tributàries i financeres seria de 135 i que l’índex d’indicador post-presentació es col·locaria al 77,4 sobre 100 tenint en compte que més elevat significa millor valoració».
El director del Departament de Tributs i Fronteres també va posar en context les dades en qüestió i va comparar-les amb la tendència mundial. Així, va apuntar que la mitjana global dels impostos que hauria d’assumir l’empresa és del 40,5% i que la mitjana d’hores dedicades a acomplir tot l’esmentat és de 234. Els indicadors més «fluixos» i que Jover va considerar que s’han de treballar són el nombre de pagaments, perquè Andorra es troba per sota de la meitat de la mitjana global que se situa en 23 pagaments, i la puntuació post-presentació, ja que el Principat presenta un índex per sobre del global però que dista del d’Europa, que és superior amb un 83,1%.
En conclusió, el ministre Jover va voler remarcar que el sistema fiscal andorrà «és competitiu segons les metodologies del Banc Mundial» i que això representa un resultat «molt positiu que demostra que la nostra estructura fiscal pot ser un element clar per comunicar, cada vegada més, i cridar l’atenció de la inversió estrangera». Tot i això, va apuntar que consideren que «hem de seguir millorant» i va fer referència a la reforma fiscal que «servirà per alleugerir el circuit administratiu a favor de l’acompliment de les obligacions fiscals de manera ràpida i diligent». En relació amb la digitalització de processos, va considerar que «hi ha altres iniciatives que s’han de reforçar més, per exemple, en relació amb el portal tributari, hem volgut que l’IRPF es pugui tributar per vies molt més fàcils i intuïtives. En resum, estem molt satisfets de la posició en la qual ens trobem, però no ens volem establir aquí. Volem seguir sent un país diligent».