El Govern i els grups parlamentaris del país van signar, ahir al matí, l’acord polític per a les negociacions d’un acord d’associació entre Andorra i la Unió Europea. En termes generals, el pacte té com a vocació poder configurar les posicions que el Principat haurà de defensar a la taula de negociació amb Europa. Així ho va explicar el secretari d’estat d’Afers Europeus, Landry Riba, durant l’acte de la signatura, que es va desenvolupar a l’edifici de Radio Andorra, a Encamp: «Era voluntat del Govern poder arribar a assolir aquest acord polític que serà estratègic per a la delegació negociadora, per poder comptar amb aquest marc que atorgaran els signataris de l’acord polític els diferents temes que arriben a la taula de negociació».

Pel seu cantó, el cap de Govern, Xavier Espot, va valorar positivament el fet que les diverses forces polítiques que conformen el Consell General s’hagin posat d’acord i puguin caminar «juntes per refermar els lligams amb la Unió Europea». En la mateixa línia, va destacar que l’acte de signatura va anar més enllà del simbolisme i va apuntar que «no és el mateix» que sigui tot l’arc parlamentari qui vulgui arribar a un objectiu, que sigui només la majoria.

Pel que es refereix als representants dels grups parlamentaris de l’oposició, tant Pere López, president del Grup Parlamentari Socialdemòcrata (PS) com Josep Pintat, de Terceravia, van mostrar el seu suport a l’acord tot i que López va afirmar que firmava amb «sensacions agredolces: dolça per l’assoliment important d’aquest acord» en el qual volen aportar el seu gra de sorra i també fer la «pedagogia» necessària de cara als ciutadans, tenint en compte que es tracta d’una «negociació llarga» i que tindrà els «efectes més importants en les generacions futures». També va considerar que la part menys dolça correspon al fet que creu que cal que aquest sigui un pas que en precedeixi d’altres amb un caràcter més terrenal com podrien ser, per exemple, els relacionats amb l’habitatge, la justícia i les pensions. Pintat, per la seva banda va apuntar que ahir va ser un dia important i que van donar suport a l’avenç en la negociació en qüestió «perquè hi trobem la resposta a temes que no se’ns han respost anteriorment». En aquest sentit, va posar com a exemples que l’associació contempla la «flexibilitat de l’instrument jurídic, garanteix la realització d’estudis d’impacte econòmic i social així com la transparència i recull el sentit de totes les forces parlamentàries».

En relació amb la reacció davant l’acte de signatura de la resta de grups parlamentaris que formen part de la majoria, Carles Enseñat, president del Grup Parlamentari Demòcrata, va destacar que esperen que aquest sigui el precedent dels altres dos pactes d’Estat que han plantejat, el del sistema sanitari i el de les pensions i va manifestar, en referència a l’acord entre tots els grups parlamentaris, que la d’ahir va ser una mostra de «política en majúscules» i va subratllar la importància que Andorra es dirigeixi a la Unió Europea «amb veu conjunta». Pel seu cantó, Marc Magallón, president suplent del Grup Parlamentari Liberal, va remarcar la importància que s’hagi pogut assolir un acord entre els cinc grups parlamentaris i que després de 30 anys de l’acord duaner se segueixi «el procés de modernització del país». Finalment, el president de Ciutadans Compromesos, Carles Naudi, va destacar que ahir es va tractar d’un «un dia històric», ja que es fa «palesa la unió» i més en «moments difícils» com l’actual.

Context de l’associació

Landry Riba va explicar, també, el context general en què s’emmarca la signatura de l’acord. Així, va explicar que la negociació d’associació va començar el 2015, quan «es van tractar únicament qüestions relacionades amb el marc institucional». El 2016 es va continuar treballant en l’acord marc i també es van poder fer els intercanvis tècnics entre les direccions generals de la comissió i els ministeris o entitats públiques i es va encetar la negociació sobre lliure circulació de mercaderies. El 2017 es va avançar amb l’acord marc i es va intentar concloure la lliure circulació de mercaderies assenyalant la negociació sobre el tabac. El 2018 es va poder, «gairebé», acordar íntegrament la part de lliure circulació de mercaderies i especialment el capítol sobre el tabac. L’any 2019 es va poder avançar en aspectes addicionals per l’acord marc, es van iniciar converses amb lliure circulació de persones, també als apartats de telecomunicacions, energia, i es va tancar un bloc sobre la part de salut animal, seguretat alimentaria i salut vegetal. 

Finalment, en referència al 2020, Riba va apuntar que «ha estat un any peculiar a causa de la situació sanitària. S’havien previst sis rondes de negociació. Tres es van haver d’anul·lar a principis d’any per la situació sanitària i les altres estan tenint lloc de manera telemàtica». També va explicar que els temes tractats enguany incorporen qüestions vinculades amb la duana, el protocol veterinari, qüestions d’audiovisuals, serveis de la societat de la informació i temes sobre estadística».