Impotents, frustrats i a contra remolc. El Morabanc va sortir a la pista del Martín Carpena amb el desig d'arribar a la seva primera final de Copa en la seva història, però des de ben d'hora es va sentir el convidat a la festa de l'amfitrió: l'Unicaja de Màlaga. Així, el conjunt d'Ibon Navarro mai va poder imposar el seu ritme frenètic de joc. De fet, els del Principat es van passar la majoria del partit intentant escurçar distàncies en un marcador que no parava d'augmentar gràcies a l'encert i la superioritat dels malaguenys, qui ja són, per excel·lència, la bèstia negra dels tricolors.

D'aquesta manera, el MoraBanc va iniciar l'enfrontament guanyant la primera pilota del partit, una situació, la de sortir victoriós, que no es tornaria a repetir gairebé en tot el matx. Tot seguit, els homes d'Ibon Navarro van fallar els dos primers tirs al precipitar-se a l'atac, mentre que l'Unicaja de Màlaga va imposar la seva llei amb un inici vibrant gràcies a la direcció i l'anotació d'Alberto Díaz per obrir un parcial de nou a zero i posar als del Principat contra les cordes.

Seguidament, Ibon Navarro va demanar un temps mort per aturar la sagnia tricolor, però les cistelles fàcils van continuar arribant amb l'aparició estel·lar d'un vell conegut de l'afició andorrana: Jaime Fernández. En aquesta línia, l'escolta va exhibir-se amb una penetració fins a situar un 25-16 al final del primer temps. Una petita mostra del repertori que més tard el portaria a ser el màxim anotador del seu equip amb 19 punts i el màxim assistent del duel amb quatre passades claus.

A la represa, Dia de la Marmota a Màlaga, amb els locals clavant un parcial de set a zero per doblar la diferència en el marcador dos minuts després (32-16) i el MoraBanc sense oferir cap mena de resposta. Els minuts passaven i el festival des del perímetre exterior, la defensa agressiva i el lideratge dels homes claus per part malaguenya continuava; la distància a l'electrònic es disparava fins al 40-19 a cinc minuts per finalitzar el segon quart.

El MoraBanc era incapaç de contenir els atacs de l'Unicaja i de fer-se fort en el rebot, per aquest motiu l'Unicaja va trobar a la pintura un dels seus millors arguments per imposar-se als del Principat. Així, el segon temps va acabar amb un contundent 48-30 on només Hannah va rebel·lar-se contra l'autoritat de l'amfitrió.

Pel que fa al tercer quart, el MoraBanc no va poder capgirar la dinàmica del partit. A més a més, homes destacats com Melvin Ejim o Waczynski van aparèixer en els petits moments de reacció tricolors per trencar encara més el partit i situar un dolorós 61-40 al marcador. El cos tècnic buscava la font de competitivitat del seu equip a través de canvis tàctics, rotacions i pissarra, però no hi havia manera. El partit es va acabar molt més aviat del que tocava i el tercer assalt va finalitzar amb un escandalós 80-51.

L'últim quart (92-59) va ser un fidel reflex de la resta d'una decebedora i desigual semifinal a una pista maleïda pels interesos andorrans. Tanmateix, l'Unicaja de Màlaga va esborrar cada un dels petits detalls que caracteritzen als del Principat fins a transformar al seu rival, el MoraBanc Andorra, en un testimoni més del seu accés a la gran final. El conjunt tricolor s'acomiada del somni de la Copa després de viure un malson a la primera semifinal de la seva història.