El desenvolupament dels darrers esdeveniments relacionats amb el cas BPA estan creant una mala imatge del país, segons el president del Tribunal de Corts, Josep Maria Pijuan. Després d’acceptar amb resignació la seva recusació, el magistrat va reconèixer que l’ambient judicial en certs sectors «està molt enrarit», justament, per l’allau d’accions que impedeixen  l’evolució normal del cas. «Vaig ser durant 25 anys magistrat a l’audiència de Barcelona i mai vaig veure això: moltes recusacions, molts incidents, querelles criminals… Mai m’ho hauria pogut imaginar. No és bo per a la imatge del país», va valorar Pijuan, tot matisant que «nosaltres, però, no en som els promotors». En relació amb la decisió d’apartar-lo del cas BPA, el president de Corts va reconèixer que «jo estic acostumat a una manera de fer a Espanya i ara m’he trobat una altra. M’ha sorprès una mica, però s’ha d’afrontar», va admetre ahir, just el mateix dia en què va jurar la renovació per a sis anys més del seu càrrec al capdavant del Tribunal. 

Més feina al TS

L’altra renovació va ser la de la magistrada del Tribunal Superior (TS) Fátima Rodríguez, qui va avançar «potser» d’aquí a uns mesos serà necessària la incorporació d’un magistrat al tribunal que s’hi dediqui a jornada completa. Tal com ella mateixa va detallar, actualment hi treballen tres magistrats a temps parcial que «ens anem sortint, gràcies a la feina de les secretàries».

Rodríguez també va informar que entre el 2017 i el 2019 la càrrega de treball al TC es va incrementar un 70%, sobretot per les derivacions del cas BPA que podrien suposar un 15% del total d’assumptes que hi entren: «No puc dir el nombre exacte, però hi ha moltíssims: recursos, incidents, recusacions…», va detallar. A més del cas BPA, la magistrada va opinar que l’increment de feina també es deu a la modificació de competències del TS –que implica a les resolucions civils– o la modificació de l’incident de nul·litat. En aquest sentit, Rodríguez es va mostrar sorpresa del gran nombre de casos que hi ha i que «el Tribunal de Corts d’Andorra, sense voler-ho, s’hagi convertit en una mena de tercera instància». 

En comparació amb els temes que tracta a Girona, Rodríguez va assenyalar que al Principat «n’hi ha més de blanqueig i menys contra la salut pública», bàsicament perquè «la legislació andorrana és més restrictiva que l’espanyola perquè és un país petit i s’ha de protegir».

Nova seu i més professionals

El president del Consell Superior de Justícia (CSJ), Enric Casadevall, va manifestar que l’òrgan que més el preocupa «en aquests moments» és la Batllia, ja que és el que acumula més causes. Així mateix, va assenyalar que pròximament s’incorporaran cinc batlles nous, tres de substitució i dos que responen a les peticions fetes al Govern en matèria pressupostària. El ministre de Justícia i Interior, Josep Maria Rossell, va afegir que al llarg d’aquest 2020 l’Executiu preveu dotar la Justícia de 14 places més. «Aquesta va ser una de les peticions que ens van fer des del CSJ i el Govern ha volgut donar prioritat als recursos humans», va assegurar el ministre. El president de la cúpula judicial va negar que cap d’aquestes persones substituïdes ho sigui per malestar dins l’Administració, sinó per «problemes familiars i altres temes personals»: «Això forma part de la vida i nosaltres no podem decidir si una persona vol demanar una excedència o plegar», va sentenciar Casadevall.

Després d’un etern ball de dades, el president també va preveure ahir que «al juny-juliol ens traslladarem definitivament» a la nova seu de la Justícia, de manera que la pròxima obertura de l’Any Judicial a l’octubre ja se celebrarà allà. De fet, a finals de mes se’ls entregarà l’edifici i un cop els nous mobles, l’arxiu i la part informàtica estiguin instal·lats, hi podrà anar el personal. Mentre no es materialitza el trasllat complet, però, la plantilla es dividirà entre l’actual batllia i la nova seu.