El secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va assegurar ahir que si Andorra és capaç de tenir «el màxim d’arguments i el màxim de propostes» durant el procés de negociació de l’acord d’associació, la UE serà «permeable en certes especificats», tot i que també va reconèixer que «no podem introduir excepcions a totes les normes».

En aquest sentit, Riba va esgrimir que «la UE no ens coneix suficientment per fer propostes que ens convinguin bé», raó per la qual va adduir a «un cert marge que intentarem aprofitar-lo al 100%» per tal de fer respectar la lliure circulació de persones o de mercaderies, algunes de les inquietuds que van expressar els prop de 50 assistents a la reunió de poble sobre l’acord d’associació a Canillo, la primera trobada de les 11 que té programades l’Executiu.

Durant l’espai de participació ciutadana, el públic també va mostrar els seus dubtes respecte l’absència de precedents a l’hora de negociar amb la UE a través de la fòrmula de l’acord d’associació, quelcom que Riba va explicar que a través d’un estudi encarregat a una consultoria alemanya s’ha conclòs que els països que treuen més rendibilitat al mercat interior són aquells que precisament no s’han adherit a la UE, sinó que el rèdit s’exprimeix més a través d’instruments que utilitzen Suïssa, Noruega, Islàndia o Liechtenstein.

Amb tot, l’àmbit de la reunió va ser de caire general i Riba va excusar-se per no respondre a aquelles preguntes més específiques atès que «hi ha detalls que no puc avançar perquè comprometrien l’estrategia negociadora d’Andorra». D’aquesta manera, Riba va explicar als presents que l’acord d’associació «és la opció més favorable per les dues bandes» i va descartar altres escenaris com el de l’adhesió a la UE «pels compromisos massa elevats», el de pertànyer a l’Espai Econòmic Europeu «per no ser membre de l’EFTA» o el de prosseguir els acords bilaterals «per la gestió extremadament complexa».

Una altres de les qüestions que el públic va traslladar al secretari d’Estat d’Afers Europeus és sobre el cens que estarà en condicions de participar en el referèndum final, al que Riba va admetre que tot i no haver-se tractat aquesta situació amb profunditat l’horitzó que preveu el Govern és que el marc d’electors es limitarà «als nacionals andorrans». 

«El panorama polític en el conjunt de la UE no és el més fàcil avui en dia» va respondre Riba al ser preguntat per la inestabilitat que ha generat el Brexit. «Això inevitablement ens afecta. Els elements que es puguin incloure durant la nostra negociació són susceptibles de ser utilitzats en la negociació que s’acabi instaurant en el Regne Unit», va sostenir el cap de les negociacions, qui va confiar en «poder progressar sense les pertorbacions que aquesta situació genera».

«Ens cal un nou model de relacions amb la UE perquè depenem d’una economia fràgil que es sustenta en el comerç, turisme i sector financer. Si un d’aquests pateix una recessió ens trobaríem en una situació complexa. Per això hem de buscar una alternativa per diversificar l’economia i incrementar la confiança en Andorra com a plaça de negoci», va argumentar Riba durant la part d’explicació teòrica de la reunió per justificar la necessitat d’assolir un acord amb Europa. 
D’altra banda, Riba va fer referència a la participació a programes europeus com Erasmus, Life o Horizon 2020 com alguna de les «grans contrapartides a l’esforç que Andorra haurà de fer» durant el procés negociador.