La Unitat d’Intel·ligència Financera d’Andorra (Uifand) va trametre un total de 82 expedients a la Fiscalia durant l’any 2018, el que suposa un augment del 46,43% respecte al mateix període de l’any anterior. De fet, el volum d’anàlisi efectuat per expedients amb indicis de blanqueig de capitals o finançament del terrorisme també va incrementar tenint en compte que es va passar dels 155 del 2017 als 200 del darrer any, tal com exposa la Memòria d’Activitats de la Uifand del 2018.

«Els expedients judicialitzats s’han incrementat de manera important» va afirmar el cap de la Uifand, Carles Fiñana, respecte a una tendència que va a l’alça des de l’any 2015. No obstant això, el cap de la Uifand va preferir no detallar les raons d’aquest augment i va limitar-se a dir que «cada expedient té la seva casuística, és diferent i afecta d’una manera particular a qui correspon» al ser preguntat sobre la possibilitat de vincular aquest augment d’expedients judicialitzats a un increment del risc de blanqueig.

Dels 82 expedients tramesos a la Fiscalia, un total de 78 van procedir del sector bancari, dos de notaris, un de proveïdors de serveis a societats i un d’origen financer. A diferència del 2017, la Uifand va obrir un expedient per iniciativa pròpia l’any passat, tot i que Fiñana va negar-se a precisar el contingut d’aquest. De totes maneres, encara hi ha 33 expedients en curs d’investigació (5 del 2017 i 28 del 2018). D’altra banda, els imports amb possibilitat d’embargament judicial sí van disminuir, ja que al 2017 la xifra es va elevar fins als 264 milions d’euros, mentre que a l’any passat la quantitat es va fixar en 124 milions d’euros.

La memòria també va reflectir un un lleuger increment de les declaracions de sospites rebudes, que es van quantificar en 124 durant l’any 2018. De nou, la gran majoria les van concentrar els bancs (112) i pel que fa a la resta es van detectar cinc casos d’origen notari, tres d’asseguradores, dos de proveïdors de serveis de societats, una de comptables i un del món financer.

En relació amb el nombre de persones investigades, aquesta xifra es va mantenir pràcticament idèntica en comparació amb el 2017. Així doncs, de les 1.728 persones investigades 779 van ser físiques i 949 jurídiques. Per la seva banda, el volum de feina efectuada va disminuir un un 26% al 2018.

Inversió estrangera

El responsable de la unitat va posar en valor la modificació de la Llei d’inversió estrangera al Principat d’Andorra, ja que fins ara cada inversió estrangera que rebia el Ministeri d’Economia havia de passar pel filtre de la Uifand, quelcom que segons Fiñana «no és una feina pròpiament dita d’una unitat d’intel·ligència». Precisament per aquest motiu, els dossiers analitzats per la Uifand van caure més d’un 30% al 2018, any en el qual es van atendre 995 demandes (676 de societats i 319 d’inversió d’immobles).

Pel que fa a la cooperació nacional, es van rebre 25 demandes, de les quals 24 procedeixen de l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i una de la Policia. Respecte a la cooperació internacional, la Uifand va rebre 47 sol·licituds d’informació mentre que en va emetre 22. De les que va rebre els països preponderants van ser França (cinc) i Espanya (quatre) i en global el temps mitjà de resposta va ser de 12 dies. Quant a les peticions realitzades, cinc tenen com a destinació als Estats Units.

Estratègia nacional

De cara a l’elaboració del pla d’acció del 2018-2020, Fiñana va definir «tres punts estratègics». El primer d’ells és la mitigació del risc de blanqueig de diners i de finançament del terrorisme mitjançant l’aplicació de polítiques específiques i la cooperació a escala nacional i internacional. En segon lloc, l’impediment que recursos provinents de la delinqüència o que tinguin com a finalitat el terrorisme puguin accedir a qualsevol sector de l’economia andorrana. I, en darrer terme, l’aplicació de sancions dissuasòries de cara a detectar e interrompre les amenaces de blanqueig de diners i finançament terrorista.