Amb la voluntat d’exemplificar la transparència amb la qual predica el nou Govern, el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, va comparèixer ahir davant els mitjans per explicar «quin és el punt de situació» en les negociacions de l’acord d’associació amb la Unió Europea (UE).

Amb la mateixa intenció i en col·laboració amb la secretaria d’Estat de Participació Ciutadana, Riba va anunciar que de cara a la tardor s’organitzaran reunions de poble «parròquia per parròquia» per divulgar les línies mestres de l’acord d’associació, així com altres eixos de caire pedagògic que serveixin per explicar l’adopció d’aquesta fórmula de negociació. «La voluntat és que tots els ciutadans tinguin la mateixa informació i es puguin anar formant una opinió» va expressar Riba, qui va considerar que «si convé repetir sessions més sectorials a demanda d’algun col·lectiu també està previst».

En perspectiva que la decisió final sobre l’acord d’associació raurà en la sobirania popular, la idea de programar aquestes sessions informatives obertes a la ciutadania respon a «un dels encàrrecs que ha rebut la secretaria d’Estat d’Afers Europeus», que consisteix a «preparar el terreny i l’ambient perquè el referèndum que arribi al final del procés de negociació pugui ser favorable a una futura implementació d’aquest acord», va explicar Riba. «No es pot demanar a la ciutadania un acte de fe ni confiar cegament en el criteri del Govern», raó per la qual va sostenir que «hem d’aconseguir que tothom es pugui crear una opinió fonamentada».

Amb tot, el secretari d’Estat va deixar clar que a les reunions de poble no es podria donar el detall de tota la informació «perquè això desvetllaria d’una manera implícita tota la possible estratègia de negociació». 

El pacte d'Estat

D’acord amb el calendari que va mostrar el secretari d’Estat d’Afers Europeus, la setmana del 7 d’octubre es reprendran les negociacions amb la nova delegació europea. Fins llavors, «el millor dels escenaris» seria arribar amb el pacte d’Estat per la negociació de l’acord d’associació amb la UE assolit, que «vindria a ser el mandat de negociació i hauria de dibuixar el marc general i els límits en els quals es mourà la delegació andorrana».

En aquest sentit, un dels reptes que es va fixar l’Executiu és iniciar  ja aquest estiu la ronda de contacte amb la resta de forces parlamentàries per buscar el màxim consens a l’hora de subscriure aquest pacte i així poder tenir «un encàrrec ferm» per part de la delegació negociadora. Amb tot, el secretari d’Estat d’Afers Europeus va recordar que «el pacte d’Estat també serà motiu d’una negociació i per tant sempre hi ha la possibilitat que no s’arribés a conjugar a tot això».

Precisament, un dels obstacles amb els quals es pot trobar el Govern són els estudis d’impacte que ha demanat terceravia com a condició per afegir-se al pacte d’Estat. Respecte a aquesta qüestió, Riba va assegurar que «els estudis d’impacte han d’arribar en una fase intermèdia dels treballs», ja que «fins que no tinguem un coneixement de la norma que s’ens està proposant no podem avaluar l’aplicació en el sector que toqui».