L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i l’entitat catalana de juristes Drets van acudir ahir a la Batllia per ampliar la querella que ja van presentar el 23 de maig del 2017 contra quatre policies espanyols que presumptament van pressionar alts càrrecs de BPA per tal d’aconseguir les dades bancàries d’Artur Mas, Oriol Junqueras i els Pujol amb l’objectiu d’atacar l’independentisme. Ara han decidit fer-la extensible a l’expresident del Govern espanyol, Mariano Rajoy, i els exministres d’Hisenda, Cristóbal Montoro, i d’Interior, Jorge Fernández Díaz. «A partir de les proves que hem anat adquirint a través dels testimonis que ja han donat la seva versió sobre allò que demanàvem en la primera querella, hem vist que els policies actuaven sota les ordres dels seus superiors i aquests són Rajoy, Montoro i Fernández Díaz, de manera que considerem que són els últims culpables del que ha passat amb BPA», va argumentar davant dels mitjans de comunicació la presidenta de l’IDHA, Elisa Muxella.

Tal com va desgranar posteriorment el jurista i membre de Drets Agustí Carles, s’acusa Fernández Díaz i també l’exsecretari d’Estat d’Interior, Francisco Martínez Vázquez, i l’exdirector general de la Policia, Ignacio Cosidó Gutiérrez, dels delictes d’amenaces, coaccions, extorsió i xantatge; Rajoy, Montoro i Fernández Díaz del delicte de falsedat de documents; i l’expresident i l’exministre d’Hisenda també del delicte de coaccions d’òrgans constitucionals. «Tot això va ser un atemptat contra la sobirania andorrana i per això hem d’acabar-ho d’esbrinar», va manifestar Muxella en referència a la visita oficial de Rajoy i Montoro al Principat el 8 de gener del 2015 i a la informació suposadament «falsa» que van facilitar a les autoritats andorranes i que van derivar en la intervenció de BPA.

Declaració de Villarejo

La presidenta de l’IDHA va mostrar-se confiada que la Batllia admeti a tràmit la querella i tiri endavant la investigació «per treure aigua clara de tot plegat». De fet, en el document de gairebé 40 pàgines lliurat al batlle instructor i al qual ha pogut tenir accés aquest rotatiu, les dues entitats han intentat argumentar els delictes esmentats de la millor manera possible i amb la màxima concreció. Segons va apuntar Carles, «ha estat arran de la declaració de l’excomissari de la Policia Nacional espanyola, José Manuel Villarejo, que va fer-se tres mesos enrere per mitjà d’una comissió rogatòria des de la presó d’Estremera, que nosaltres hem començat a muntar tot el puzle i ens ha quadrat».

L’IDHA i Drets admeten que la seva informació no els permet determinar el nivell d’implicació del Govern

Tot fent referència a les declaracions de l’excomissari que posteriorment han pogut corroborar, en l’escrit, sostenen que els quatre policies espanyols, sota les ordres dels responsables polítics, van pressionar BPA per aconseguir les dades bancàries dels polítics independentistes catalans en el marc del que s’ha anomenat Operació Catalunya. Després, defensen que la intervenció del FinCEN al 2015 va ser fruit de l’enviament per part del Govern espanyol d’informació «falsa» sobre una hipotètica pràctica de rentat de capitals a l’entitat bancària andorrana. 

En aquest sentit, el jurista de Drets va recordar que Villarejo va dir que «hem de fer creure al FinCEN que hi ha un banc a Andorra que està blanquejant diners a escala internacional per aconseguir perjudicar un determinat partit polític i el seu banc en benefici d’un altre». Finalment, entenen que la reunió de Rajoy i Montoro amb el cap de Govern andorrà, Toni Martí, i els exministres de Finances, Jordi Cinca, d’Exteriors, Gilbert Saboya, i d’Administració Pública, Transports i Telecomunicacions, Jordi Alcobé, va acabar precipitant la intervenció i la liquidació de BPA dos mesos més tard. 

Al final de l’escrit, l’IDHA i Drets sol·liciten la declaració de Rajoy, Montoro, Fernández Díaz, Martínez Vázquez i Cosidó,cap d’ells protegits per la immunitat diplomàtica. D’acceptar la querella, però, és molt probable que el batlle instructor demani que declarin per comissió rogatòria com ja s’ha fet quan ha estat necessari en el marc de la investigació que es troba en curs. 

Responsabilitats

En ser preguntats sobre la querella criminal que el passat dilluns Higini Cierco va interposar contra l’exgovern de Toni Martí per prevaricació en el marc de la causa de BPA, Muxella va indicar que «nosaltres no tenim més informació i, per tant, no podem anar més enllà de la falsedat de les autoritats espanyoles». I així ho han plasmat en la mateixa querella: «A hores d’ara no sabem amb certesa quin va ser precisament el nivell de coneixement o implicació que tenia el Govern andorrà en tot aquest fosc assumpte».