Assegura, sense voler ser titllada d’ingènua, que quan ets honest i demostres confiança a les persones, aquestes et retornen el suport. Amb aquest objectiu i amb les idees molt clares, Roser Suñé encara la legislatura sent la primera síndica de la història d’Andorra. Per primer cop, el Consell General serà presidit per dues dones, ja que en les seves tasques l’acompanya la subsíndica, Meritxell Palmitjavila. Conscient de la responsabilitat que representa liderar la cambra legislativa, Suñé exposa el seu punt de vista en temes d’actualitat com l’acord d’associació amb la UE, el preu dels lloguers o la despenalització de l’avortament en una legislatura que es caracteritza per una manca de majories. 

–Què representa per a vostè ser la primera síndica general d’Andorra?
–Hi he estat pensant molt aquests dies i crec que representa la transformació i adequació que està fent el país a l’època. Fa temps que es reivindica  que ja era hora que les dones arribessin als primers llocs representatius de gestió política, en aquest cas hem començat per Sindicatura, i crec que és un element important. És el fet que demostra que el país evoluciona a nivell social i a nivell de la representació que hem de tenir, ja que som el 50% de la població.

«Caldrà aprendre a treballar conscients dels consellers que nosaltres tenim ara, que són 11»

–Si em permet, també és trist que haguem de celebrar i fer notícia a aquestes altures del fet que la figura de síndic l’agafi una dona. 
–Sí, és trist, però a mi m’agradaria destacar que no hi hem arribat per quotes, sinó per la nostra vàlua, tant la Meritxell com jo. Per mi això és important perquè també el tema de quotes té certs perills. Jo en sóc partidària en aquells llocs on és impossible moure’s però si ho pots aconseguir sense quotes, molt millor. 

–És una responsabilitat afegida ser la primera dona en el càrrec?
–Jo sempre reivindico també el dret a equivocar-nos. Sembla que si ets dona i arribes a un lloc de responsabilitat ja no puguis fallar i no és així, tots ens equivoquem. En tot cas, la voluntat tant de la Meritxell com la meva és facilitar al màxim possible els debats dins del Consell respectant el reglament. 

–Queda encara molta feina per fer en el reconeixement de les dones en alts càrrecs tant públics com privats. Què es pot fer a nivell legislatiu?
–Hi ha pendent la Llei d’Igualtat efectiva entre homes i dones i crec que aquí es podran plasmar algunes d’aquests necessitats que hi ha a nivell de facilitar l’arribada de dones als llocs de gestió en diferents àmbits. 

–La seva candidatura, juntament amb Meritxell Palmitjavila com a subsíndica, finalment va rebre el suport de Ciutadans Compromesos i també de Liberals. Es pot extrapolar aquest suport liberal a la investidura?
–En aquests moments, no. A data d’avui hi ha escenaris oberts que encara s’han de treballar. Encara queda una setmana llarga pel debat d’investidura i, per tant, hi haurà encara contactes al llarg d’aquests dies amb diferents partits. 

«L’acord d’associació amb la UE, el futur de les pensions i els lloguers són els principals reptes de la legislatura»

–Creu que el suport per part de Liberals a la candidatura de Sindicatura mostra un trencament de l’acord al qual PS-L’A van arribar per les eleccions?
–Aquest punt l’haurien de comentar ells, però pel que he sentit dir públicament l’acord era per aquest moment precís i s’acabava el vespre de les eleccions. A partir d’aquí, no sé si ells volen continuar-lo.

–DA és partidari d’un govern de coalició però de moment no tenen el compromís de cap formació. En cas que no s’hi arribi, quina creu que és la millor fórmula per una legislatura llarga?
–Caldrien acords asimètrics. És a dir, acords previs per tots els projectes que vulguem desenvolupar. 

–El fet que pugui ser una legislatura en què totes les lleis depenguin d’acords previs pot complicar la feina de Sindicatura?
–Serà una legislatura diferent, no sé si complicada però sí diferent. Al final, totes les legislatures tenen un grau de dificultat. La gestió política mai és evident, hi ha hagut transformacions importants del país durant aquests anys però penso que en aquest cas ens trobem davant d’una nova manera de fer i caldrà aprendre a treballar conscients dels consellers que nosaltres tenim ara, que són 11. 

–Quin és el principal repte d’aquesta legislatura?
–Per mi la legislatura té un repte molt important que fa de paraigües per molts altres temes que és la negociació de l’acord d’associació amb la Unió Europea i com es pot treballar per aconseguir l’encaix d’Andorra en una realitat europea també canviant. No és un tema fàcil, cal recordar que en breu també hi haurà eleccions europees i caldrà veure’n el resultat. De la mateixa manera, també cal veure com aquest acord s’implementa, si s’arriba a poder tancar. Hem de ser prou àgils per entendre les implicacions que té l’acord i les implicacions que suposa el seu desplegament. I després, la legislatura també té altres grans reptes com ara la sostenibilitat de les pensions de jubilació, que és un tema important. Tampoc vull minimitzar en absolut el tema de l’habitatge. És una qüestió que també necessitarà reflexió i treball, no sé si tant del legislatiu com de l’executiu però hi ha uns quants reptes importants. I després hi ha aquesta dinàmica de transformació. Estem vivint un segle complex, a tot arreu s’està buscant la via per adaptar-se a les noves realitats, que són molt variables. 

–Precisament pel que fa al preu dels lloguers, en algun discurs anterior, el seu predecessor, Vicenç Mateu, ja havia alertat que calia actuar-hi per ajudar sobretot a la classe mitjana. Què es pot fer a nivell legislatiu? 
–En aquest punt sí que és cert que hi té més a dir l’executiu, per tant haurem d’esperar que es constitueixi el nou govern i crec que, en el cas que el senyor Espot assoleixi els vots suficients per ser cap de Govern, serà un dels primers temes que tindrà sobre la taula. I després, si calen modificacions legislatives, òbviament hi haurem de treballar tots. 

«És important escoltar la ciutadania, també després de les eleccions, per no caure en el desprestigi de la política»

–Un altre tema polèmic és l’avortament, que ja va centrar bona part de la campanya electoral. Més enllà d’aquest període, però, que sempre pot estar contaminat pels interessos de cada partit per sumar vots, creu que cal traslladar un debat seré i pausat al Consell General sobre la despenalització?
–Sempre vaig dir i ho mantinc, que aquest debat no és un tema de campanya electoral. És un debat de profunditat important, és un debat que fa que s’hagi d’analitzar el model d’Estat en aquests moments i, per tant, és un tema molt delicat que requereix treballar-lo amb la màxima cura possible. En aquests moments no tinc constància que es vulgui moure aquest tema però penso que serà una qüestió que en algun moment o altre n’haurem de tornar a parlar. 

–El Consell General és l’espai on s’ha de debatre?
–Pot ser un dels llocs, no l’únic. 

–Diversos partits asseguren que el canvi de llei per permetre la despenalització de l’avortament es podria aconseguir només amb la signatura d’un dels dos coprínceps i que, per tant, si no es fa és per falta de voluntat política. 
–Nosaltres mantenim que això posaria en perill l’estabilitat de l’Estat. No solament implica la signatura, també la renuncia d’un dels coprínceps. I per tant, això faria que es replantegés tota l’estructura de coprincipat que ens ha permès la convivència fins ara. 

–La figura del síndic forma part d’un grup parlamentari, en aquest cas de DA. En altres ocasions s’ha qüestionat si aquest càrrec havia de ser assumit per una persona independent. N’és partidària? Costa mantenir la independència?
–És qüestió d’aplicar el reglament tal com toca i, en aquest sentit, crec que les normes són prou respectuoses amb les minories com per facilitar el treball dins del Consell. Crec que està bé que sigui un càrrec que emana del vot directe de la població i és difícil arribar a la representativitat per una altra via, si no es fa per eleccions.

–És la primera legislatura amb el nou reglament. Hi havia alguns punts polèmics com ara l’accés a la informació. Com ho encara? 
–Haurem de veure com funciona a la pràctica. Jo crec que el nou text permet treballar de manera adequada i si detectem punts, a la pràctica, que ens dificulten la feina o que no ens permeten treballar com necessitem, l’haurem de revisar. 

–Al final de la legislatura hi va haver una sèrie de sessions parlamentàries  maratonianes que van ser molt criticades. Cal canviar el format per apropar-lo més a la ciutadania?
–Espero que no n’haguem de fer més com aquelles. La voluntat que crec que té tota la Sindicatura, tant la subsíndica com jo però també els dos membres que conformen les dues secretaries, és no procedir d’aquesta manera. Amb això no vull dir que sigui culpa de ningú però hem de treballar amb una certa tranquil·litat que ens permeti fer una anàlisi més qualitativa de les qüestions. Crec que es van sumar diferents qüestions que ho van provocar. Amb les sessions de control, podríem discutir si cal canviar el format, però també s’ha de dir que hem passat vuit anys amb una exigència de transformació de textos legals molt important.

–El que sembla clar és que amb sessions tan llargues no s’aconsegueix apropar la política al ciutadà. 
–Sí, és cert, i de fet és un tema sobre el qual cal reflexionar. Molta gent critica que durant la campanya ens apropem a les persones i després sembla que ja ens allunyem de la ciutadania. Jo sempre he dit que no em vull aïllar de la realitat del país, malgrat estar ara al Consell. Vull seguir vivint com a ciutadana del país, participant de les activitats i escoltant a la gent. Cal escoltar molt. I això és interessant i d’aquí també els punts que portàvem al programa sobre participació ciutadana, que crec que és un element que ens pot ajudar a tots plegats per no caure en el desprestigi de la política. 

–Costa apropar la política a la gent en un país amb un percentatge tan alt de residents sense dret a vot?
–És un element a analitzar. Com fer que hi hagi més participació. Aquí ja entrem en un debat més profund, identitari, de què vol dir ser andorrà, com et sents andorrà, com hi participes. També és un tema que requereix d’una reflexió més pausada i profunda. Fins ara crec que els plantejaments han estat molt superficials. Al final aquest país és molt petit i la població és la que és. Són temes que cal treure de la immediatesa de la campanya perquè requereixen d’una anàlisi que ha de permetre reflexions més apurades i més matisades. 

–La legislatura també es va caracteritzar molt per una oposició dura per part del PS. Veient els resultats de les eleccions, el més segur és que aquesta escena es repeteixi. 
–Si pressuposem que Xavier Espot rep els suports necessaris, és evident que el PS serà el principal partit de l’oposició i continuarà fent oposició com així li correspon. És part del joc democràtic. Es pot fer amb més o menys virulència, amb més o menys elegància i cadascú es fa responsable de com fa les coses.