La declaració per comissió rogatòria del comissari José Manuel Villarejo ha reactivat la investigació en el marc de la causa de les presumptes amenaces i extorsions denunciades per Higini Cierco contra directius de BPA per aconseguir dades dels dirigents catalans independentistes. L’Institut de Drets Humans d’Andorra (IDHA) i Drets de Catalunya han decidit ampliar les querelles ja interposades contra els agents de la Policia Nacional espanyola Celestino Barroso, Eugenio Pino, Marcelino Martín Blas i Bonifacio Díaz, a l’exministre espanyol Jorge Fernández Díaz. La demanda d’imputació també s’estén a l’exdirector general de la Policia Ignacio Cosidó i l’exsecretari d’Estat de seguretat Francisco Martínez. 

Cal recordar que Villarejo, en qualitat de testimoni, va afirmar en declaració judicial que l’anomenada policia patriòtica va operar responent ordres dels comissaris Eugenio Pino i Marcelino Martín-Blas i de la cúpula del Ministeri d’Interior espanyol per «perjudicar un partit polític», Convergència i Unió, així com «la inspecció d’un banc», Banco Madrid. 

‘Operació Catalunya’ 

Les primeres quatre querelles es van presentar a principis del 2017 per delictes d’amanaces, coaccions, xantatges i extorsió a ciutadans andorrans per aconseguir els comptes d’Artur Mas, Oriol Junqueras i la família Pujol en el marc de la coneguda com a Operació Catalunya. Va ser en el marc de la causa oberta a Andorra arran de la denúncia en seu judicial d’Higini Cierco que va declarar Villarejo el passat 19 de març, malgrat no conèixer-se fins fa poc la diligència. En la declaració, el comissari va reconèixer que el govern espanyol li va ordenar remetre informació al Departament del Tresor nord-americà amb l’objectiu que des dels EUA se sol·licités el tancament de Banco Madrid, filial de BPA, en cas que des de l’entitat bancària andorrana no facilitessin la informació bancària dels polítics independentistes catalans. Segons la seva versió, com que no es van entregar les dades, l’Estat va ordenar actuar contra BPA, intervinguda el març del 2015 arran de la nota del FinCEN. A l’entendre de Villarejo, tot plegat va ser una operació política. 

Blas nega les amenaces 

Fins ara, han declarat per comissió rogatòria Villarejo i el comissari Marcelino Martín Blas. Falten encara l’agregat d’Interior a l’Ambaixada d’Espanya a Andorra, Celestino Barroso, que per immunitat diplomàtica encara no ho ha fet, així com l’exnúmero dos de la policia espanyola, Eugenio Pino a l’espera, ara, que el batlle Santolària, instructor del cas, accepti les noves imputacions. 
 

Villarejo va afirmar que el govern del PP estava involucrat en la coneguda com a ‘policia patriòtica’

Pel que fa a la declaració de Martín Blas que va tenir lloc a finals de l’any passat, el comissari va negar haver participat en cap tipus de pressió o amenaces a dirigents de BPA amb l’objectiu d’aconseguir dades bancàries de polítics catalans. De fet, i en contradicció a Villarejo, durant la seva intervenció en comissió rogatòria va afirmar que va ser Joan Pau Miquel qui li va donar un foli amb el nom de Jordi Pujol. Amb tot, va assegurar que no era cap documentació oficial. «Era un paper normal amb el nom d’un senyor, uns números que podien ser un compte bancari però no ho sé», va indicar. 

En la mateixa declaració, Martín Blas va admetre haver parlat de tot plegat amb el seu superior, Eugenio Pino, tot i reiterar que ell només complia ordres i que desconeixia l’interès de les trobades amb els andorrans. També assegurava que no sabia res de la inspecció que s’havia de fer a Banco Madrid ni coneixia ningú del Tresor nord-americà. Així mateix, va negar conèixer a Celestino Barroso o a Carles Fiñana ni haver estat mai a Andorra.