La composició del Consell obligarà a fer pactes passant per segur per la formació d’Espot

Si el 2015 17 vots a Ordino li donaven la majoria absoluta a DA, ahir 53 –12 a Andorra la Vella i 41 a Escaldes-Engordany– li treien. Els Demòcrates perdien la capital però el més sorprenen és que es quedaven també sense el feu taronja, el feu de Toni Martí i també la parròquia del nou candidat, Escaldes-Engordany. El pacte PS-L’A s’imposava a les parròquies centrals fent callar aquells que havien descrit el pacte d’antinatural. La victòria segueix sent pels taronges però sens dubte, Xavier Espot i el seu equip sortia a celebrar uns resultats amb el cap mig cot acceptant que els vuit anys al capdavant de l’Executiu passaven factura malgrat l’efecte Espot. Queda tot obert al Consell General amb una repartició final d’11 escons per DA (cinc nacionals i sis parroquials), 7 per PS (cinc nacionals i dos parroquials), 4 per L’A (2 a cada circumscripció), 4 per terceravia (també dos a cada circumscripció) i 2 per CC (guanyadors a la Massana). Els ciutadans manen i la lectura és clara: la majoria s’ha acabat i els pactes postelectorals seran necessaris per formar govern. 
Al final, com ja era d’esperar, les parròquies van manar i la pèrdua de la capital i d’Escaldes, i la ja esperada derrota a Sant Julià de Lòria deixaven els taronges amb sis consellers provinents de les territorials –Canillo, Ordino i Encamp–. Amb aquest panorama dibuixat, ni un hipotètic suport provinent de la Massana, amb els dos consellers de CC, donaria la majoria als taronges, que en aquest cas quedarien amb 13 escons. Amb tot, l’aritmètica política és tossuda i tampoc PS i L’A sumarien prous suports. La seva unió a nivell nacional arribaria als 11 escons. Per tant, sembla evident que una de les poques conclusions de la nit és que el futur govern haurà de passar per un pacte amb la candidatura de Xavier Espot. Els propers dies seran claus per decidir si el suport serà puntual amb una o més d’una formació o si el futur pacte és més sòlid i es consolida per a tota la legislatura. 

El paper dels liberals

Malgrat que els socialdemòcrates es van proclamar com els grans vencedors de la nit, el cert és que no es pot oblidar que el pacte territorial que va donar el sorpasso a les dues parròquies centrals a d’Acord també incloïa els liberals. Amb dos per la llista nacional i dos per les parroquials, L’A acabava la nit amb 4 consellers generals. Un resultat que, malgrat ser la meitat aconseguit a les últimes eleccions, no és pot menystenir després dels sotracs viscuts a la formació blava. El trencament amb Josep Pintat i el pacte amb els progressistes havien dibuixat unes esperances més negres per la formació de Jordi Gallardo de la finalment aconseguida. 

Els comicis van ser emocionants, amb una rivalitat per la mínima durant tot el recompte entre DA i d’Acord, amb els socialdemòcrates com els clars vencedors de la nit. No pel nombre de vots, que a la llista nacional sempre van anar per sota dels Demòcrates, però sí per ser la formació que més remuntava. De tres a set consellers i amb la tranquil·litat d’haver fet passar el missatge del pacte amb els liberals. 

La desaparició d’SDP

Un altre dels titulars de la nit és la desaparició de la formació de Jaume Bartumeu del Consell General. Amb el lauredià Josep Roig al capdavant, els progressistes no aconsegueixen traspassar la línia vermella dels 1.270 vots que li haguessin donat un escó al Parlament i perden els dos consellers del 2015. Per 226 vots i el 5,87% de les paperetes, el partit de l’excap de Govern perdia la representació parlamentària. 

Per la seva banda, la proliferació de llistes amb Alfons Clavera i Eusebi Nomen com a representants d’UPA i AS evidenciava que les dimensions del país no donen lloc a tantes opcions. El fracàs va ser estrepitós i mentre Nomen sumava 825 vots, Clavera es quedava amb tan sols 149 paperetes al seu favor. 

Participació final

Finalment, les vuitenes eleccions democràtiques al Consell General celebrades ahir van deixar una participació del 68,32%, el que representa un 2,7% més que ara fa quatre anys. En concret, i segons les dades facilitades per Govern, dels 27.278 electors cridats a les urnes, un total de 18.638 van exercir el seu dret a vot. A aquesta xifra s’hi inclouen també els vots judicials, que enguany han arribat als 7.140. Pel que fa als vots en blanc, se’n van sumar 531 i els vots nuls 324. Per tant, hi va haver un total de vots vàlids de 17.783. Com comentàvem amb anterioritat, la línia vermella per aconseguir el primer conseller se situava en 1.270 vots, una xifra que surt de la divisió dels 17.783 entre 14.