Jornada de reflexió amb neu primaveral. El dia d’ahir va començar amb les muntanyes tornades a tenyir de blanc, al més pur estil andorrà. Els set candidats a cap de Govern van ser citats per aquest mitjà a dos quarts d’onze del matí a les portes de Caldea aprofitant els 25 anys del termolúdic per realitzar la tradicional fotografia que avui llueix en portada. L’objectiu, més enllà d’il·lustrar el moment, era convocar els protagonistes de la jornada en un ambient més distés, més proper, per comentar els tretze dies de campanya en què polítics i periodistes han compartit anècdotes i moltes hores de feina. De ben segur que a ningú se li escapa que a la fotografia d’avui d’EL PERIÒDIC només hi ha sis dels set candidats a governar el país. Aquest mitjà va avisar de l’acte a tots set amb dues setmanes d’antelació però a última hora Josep Pintat, cap de llista de terceravia, no es va presentar al·ludint «problemes d’agenda» i amb les disculpes partinents. 

La tradicional fotografia del dia de reflexió retroba els candidats en un ambient més distés i relaxat

El primer en arribar va ser el líder d’UPA, Alfons Clavera, i el socialdemòcrata Pere López, seguit de Josep Roig (SDP) i Jordi Gallardo (L’A). Xavier Espot (DA) va arribar minuts més tard però abans d’Eusebi Nomen (AS) que va ser el darrer en presentar-se. Tornats a reunir, el sentiment compartit coincidia: «ja hem fet tot el que podíem fer». I amb la feina feta i amb dues setmanes a l’esquena d’horaris sense rellotges, els sis assistents tenien clar que la tarda seria per descansar. 

Durant la campanya, els rivals polítics s’han trobat gairebé a diari per comentar els seus programes, per convèncer la ciutadania i, també, com el joc polític mana, per intercanviar-se retrets i crítiques. Ahir, però, era moment de fer balanç entre companys. En mig de la primera foto i a la cerca de la naturalitat dels protagonistes, la fotògrafa, Maricel Blanch, els convidava a parlar i fins i tot a explicar acudits. Amb l’excusa, el recurs fàcil de la campanya arriba i Nomen no perd l’ocasió per parlar de la nova moneda que proposa Clavera: «de pessetes passarem a claveretes» ironitzava, acompanyat de les rialles de la resta. «Caldrà posar també autor a la zona franca», afegia López fent referència a les propostes d’Espot i, de nou, Clavera. 

La magnífica feina dels professionals de la imatge –sovint poc reconeguda– no és gens senzilla, no només per la dificultat de captar el moment, la llum i el color, sinó també per haver de mobilitzar els candidats. Entre espera perquè arribin tots i trobar la col·locació perfecte, tots van comentant la jugada. Els que no tenen experiència estan nerviosos per uns resultats que no saben amb què comparar. Roig, per exemple, espera revalidar, com a mínim, els dos consellers del 2015, malgrat reconèixer que no té elements per comparar la campanya. Gallardo, en canvi, recordava la feina feta ara fa quatre anys, tot i que en un escenari molt diferent. Davant seu, Clavera –amb qui compartia partit en aquell moment–, se’ls escolta amb atenció. I a partir d’aquí comencen les apostes electorals. Pels demòcrates, la revalidació de la majoria absoluta està en joc. El PS mira esperançat les enquestes amb l’objectiu de convertir-se en alternativa de govern. Els liberals aspiren a repetir els resultats de la llista nacional i ser la clau de la governabilitat. Un paper que també desitja SDP, amb la línia vermella dels dos consellers. UPA i AS, els recent arribats, confien que la gent s’animi amb les cares noves i puguin tenir representació, mentre Pintat –que va trucar per disculpar-se–, confia que tot i anar amb una marca nova, els resultats seran positius. Ara, els daus ja estan tirats.