Jordi Gallardo, cap de llista d’L’A encara amb optimisme la recta final de la campanya i es mostra prudent a l’hora de fer futurologia política.

–Com se senten, passats uns dies de campanya?
–Ens sentim molt animats i encoratjats. Estem tenint bona resposta, la gent ha acceptat molt bé el nostre programa. Copso que hi ha un cert desgast de la política en general, la gent se sent molt decebuda i hi ha desconfiança cap a la classe política. La participació no és gaire diferent de la que vam viure el 2015, hi ha parròquies on la gent s’implica més i altres, menys. 

–Per exemple?
–A les parròquies altes costa, són les més complicades per por a ser etiquetat com a seguidor d’un partit polític la gent prefereix no significar-se públicament. A Canillo és una evidència, va haver-hi molta abstenció, hi ha voluntat de canvi però la gent no es posiciona públicament. 

–Creu que la campanya s’ha polaritzat molt entre PS i DA? Se senten deixats de banda?
–Crec que és una estratègia per fer creure una cosa que no és real. Crec que aquesta campanya està molt oberta, així ho sento i ho mostren els indicadors que tenim. Forma part de les regles del joc i del que pot passar, no ha alterat en res la campanya que havíem dissenyat, ni les nostres propostes. 

–Si, amb el suport de L’A, el PS pot formar Govern, li’n donaran?
–La nit del 7 d’abril analitzarem les combinacions si no hi ha majoria absoluta de ningú. Però si el PS fa molt bon resultat voldrà dir que L’A també l’haurà fet a les circumscripcions territorials. No vull parlar encara de possibles configuracions perquè ara mateix en l’únic que estic centrat és en ser la força més votada i la que guanyi les eleccions.

–Creu que DA utilitza projectes de Govern per fer campanya? 
–És l’evidència que DA no té projecte de futur ni de present. L’únic que poden continuar fent és més del mateix. Demostren que és un projecte esgotat, malgrat vulguin vendre una renovació. El Sr. Espot ha estat set anys ministre d’un Govern col·legiat i, per tant, és responsable dels encerts i dels errors. Defensem que cal un canvi tranquil, sense estridències i deixant el que sí que ha funcionat. No volem refer tot només perquè hi ha un canvi de color polític. 

–Creu que és lícit utilitzar projectes del Govern per fer campanya electoral? 
–És un ús de les institucions partidista, de politització de les institucions. No compartim aquest estil però el fet que ells utilitzin projectes del Govern per fer campanya, és el seu estil, a nosaltres no ens molesta. 

–Entrant en matèria de propostes, quines polítiques de conciliació familiar plantegeu?
–Polítiques sobretot pensades per als autònoms, que permetin els treballadors d’aquest sector tenir més avantatges. Això està vehiculat a la llei que volem tirar endavant i està clar que també amb la revisió del Codi de Relacions Laborals que hem anunciat. Si bé és cert que el vam votar, es queda curt en aspectes que nosaltres proposàvem, com els sis mesos de baixa de maternitat que no es van aconseguir.

–Tenen alguna mesura concreta per al sector serveis o, fins i tot, per al comerç, que té un horari molt ampli al país?
–Hem d’incentivar a les empreses del sector privat a través de deduccions fiscals perquè tinguin programes de conciliació familiar. El sector del comerç és estratègic i, malauradament, quan ells treballen, sovint nosaltres no. Hem d’ajudar que els treballadors d’aquest sector puguin compaginar millor les obligacions laborals amb les familiars. 

–Com funcionaria i amb quina seguretat podríeu aplicar els resultats de la consulta vinculant, que no referèndum, sobre l’avortament que proposeu?
–A la vida no tens la seguretat mai al 100% de res. Que ningú pensi que aquesta consulta es pot fer els 100 primers dies de Govern perquè sempre hem dit que s’ha de fer des de la responsabilitat i calen una sèrie de passos. El primer, és saber per part del copríncep quina és la seva postura oficial, perquè ara no s’ha manifestat oficialment. Hi ha mecanismes legislatius perquè lleis que xoquen amb la moralitat de l’Església Catòlica no tinguin la sanció del copríncep episcopal. La sobirania està en la ciutadania  però hem de tenir tota la informació per fer un vot conscient i saber quines conseqüències se’n poden derivar. Hem de demanar fins a quin punt és compatible el coprincipat amb la despenalització dels tres supòsits bàsics. Nosaltres volem que ho sigui. Però si no és el cas, això no pot limitar que la consulta es faci. 

–Per quina estratègia de sostenibilitat del sistema de pensions aposten?
–Hem d’analitzar les que va proposar el Consell d’Administració de la CASS: revisar el copagament en funció de la renda, augmentar les cotitzacions, taxar productes que afecten la salut pública. Un cop sabem que el 2037 el sistema entrarà en fallida, el que toca és analitzar aquestes possibilitats. Hem perdut un any, no és un drama però és inevitable que en la pròxima legislatura s’ha de valorar. No és suficient una recuperació de l’economia que porti a més treballadors a cotitzar. La mesura que sí que descartem de totes, totes és la rebaixa del valor del punt, però de la resta se n’ha de parlar. 

–Quins canvis volen per al SAAS?
–El SAAS s’ha de replantejar, avui dia és qui marca la política sanitària en aquest país però està polititzat. Hem de retornar les decisions polítiques al ministeri i deixar que els centres mèdics funcionin amb professionals sanitaris, sense vincles polítics. Alguns centres hauran de sortir de la tutela del SAAS i fins i tot plantegem deixar de tenir el SAAS com a institució i que els diferents professionals mèdics depenguin d’unitats independents. Que no hi hagi una cúpula per sobre. A partir d’aquí, volem fer auditories de clima laboral perquè em consta que hi ha problemes de gestió de personal i econòmica. 

–Per què proposen un impuls especial d’accés a l’habitatge per a joves i què passa amb els ciutadans que tenen més de 30 anys?
–Si bé tenim un programa específic per a joves, per a la resta de famílies o persones amb dificultat per fer front al pagament del lloguer hi ha línies decidides d’habitatge social i per a les persones en situació de vulnerabilitat hi ha la possibilitat de fer vivenda de protecció. Aquests projectes poden ser públicoprivats i també amb la implicació dels comuns. Si volem que el nostre Estat del Benestar permeti a tothom tenir una vida digna, hem de fer accions concretes amb persones en situació de risc. 

–Heu estimat que necessitaríeu uns 6 o 7 milions per al projecte d’ajuda al lloguer per a joves?
–No, nosaltres hem dit que dedicarem 6 milions al projecte. Si es volen emancipar tots els joves del país, caldria una partida molt més gran, però hem volgut fer una primera partida assumible. A partir d’aquí, analitzaríem les peticions i el funcionament del programa. 

–Contempleu algun programa d’ajuda a la compra d’habitatge per a famílies?
–No específicament, però les inversions de millora de l’habitatge compten amb una desgravació de l’IRPF. 

–Quin ha de ser el salari mínim i per què?
–No sabem quin ha de ser però ha d’augmentar. La xifra l’hem de decidir en una taula amb els actors econòmics i socials d’aquest país perquè proposar-la sense tenir els números exactes de la situació de les empreses pot ser imprudent i fins i tot contraproduent. Si marquem un increment que les empreses d’aquest país no poden suportar, podem provocar acomiadaments. Cal que hi hagi un pacte social entre l’Administració, els sindicats i les confederacions empresarials per entendre que el salari mínim avui dia ha perdut competitivitat i és gairebé impossible viure amb aquest. 

–Quines infraestructures són prioritàries per a L’A?
–L’única imprescindible que s’hauria d’haver acabat ja, és la porta d’entrada al país, el vial de Sant Julià. Cal analitzar també el desdoblament de les Valls del Nord, sobretot per a la gent que viu a Ordino. 

–Prioritzaríeu el desviament de la Massana al sistema de transport per cable que vau presentar?
–Cal buscar alternatives de mobilitat interna i la possibilitat que el transport per cable es pugui fer a Andorra la valorem amb prudència. Volem fer estudis més enllà dels contactes inicials amb empreses especialitzades. Creiem que en molts casos pot ser factible i amb un pressupost inferior als desdoblaments. 

–Aquests dies Policia, Bombers i Agents Penitenciaris us han comunicat que necessiten més recursos, d’on ha de sortir el finançament per cobrir les mancances que denuncien?
–Si volem continuar defensant i parlant amb orgull que aquest és un país segur, hem d’invertir-hi. Això vol dir més recursos humans i materials, no pot ser que els agents tinguin mancances de material. L’Estat ha de prioritzar el seu pressupost, hem de decidir si preferim invertir en projectes megalòmans o no.

–Per què són partidaris de l’acord d’associació? 
–Europa és sinònim d’oportunitats però s’han d’anar a buscar i si apareixen, s’han de saber aprofitar. I aquest Govern no ha estat preparat per a l’oportunitat, això ha provocat una desmotivació i una incertesa entre la ciutadania respecte de les possibilitats d’Andorra a Europa. 

–Com s’han de reconduir les negociacions?
–El gran error del Govern ha estat no agafar-se de la mà del teixit social i empresarial per intentar buscar plegats aquestes oportunitats, que és el que sí que farem nosaltres. Volem revertir la situació i que hi hagi una clara transparència. Els polítics han de fer possible per la via de les negociacions allò que demanem els diferents sectors. Durant aquests quatre anys no s’ha negociat a Europa.