Que l’espectre electromagnètic és un dels espais més preuats de tots els estats del món, que controlen i legislen amb recel, no és cap novetat i que a Andorra les emissions de les ràdios van ser moneda de canvi i qüestió de tensions tant dins del país com fora, tampoc. La novetat és Les ràdios andorranes. Una qüestió de sobirania, és a dir, l’estudi en forma de llibre, Maria Jesús Lluelles, en col·laboració amb el periodista Albert Roig, qui s’ha encarregat d’entrevistar els personatges polítics del segle XX que van influenciar el destí de Radio Andorra i Sud Radio, és a dir, el tancament. 

La ministra de Cultura, Olga Gelabert, va assegurar que es tractava d’un «capítol apassionant del segle XX» que ha cridat «l’interès de molts estudiosos» d’aquí i d’allà i que «recupera el testimoni dels personatges públics  en un relat coral». Una «lectura apassionant», va resumir. 
«Han estat cinc anys de recerca exhaustiva, de revisió dels arxius nacionals i amb accés a fonts de Sud Ràdio fins ara inèdites», va remarcar Lluelles. 

Radio Andorra i Sud Radio «van ser dues emissores controvertides des del seu naixement» , el 1934, la primera i el 1958, la segona, «i que van xuclar bona part de l’energia d’Espanya i de França», va considerar la investigadora. Tot plegat, ens permet analitzar «mig segle d’història a través de la ràdio». 

A banda de la importància en la construcció de la sobirania andorrana, tesis que defensa el llibre, Lluelles va qualificar de «millor campanya publicitària d’Andorra» aquella cantarella que donava inici a l’emissió «Aquí Radio Andorra, emisora del Principado de Andorra». I va remarcar les «quotes d’audiència milionàries, que moltes de les principals cadenes d’avui en dia ja voldrien».De fet, «segons dades de 1963», totes dues «juntes sumaven més de tres milions d’oients i en el seu màxim punt d’esplendor van arribar a donar feina a més de 200 persones i amb uns sous més alts que la mitjana», va concretar l’autora. 

Però probablement on la història es posa més interessant és amb la persecució del director de Radio Andorra, Trémoulet, acusat de col·laboracionista amb el règim nazi. Això per fer-se una idea de com de tensa era la relació entre Espanya, que gestionava Radio Andorra, i França, que gestionava Sud Radio. 

A banda, els andorrans, se sentien menystinguts culturalment i això va fer créixer el procés sobiranista al país. «El 1963 el Consell protesta i el català Josep Maria Bricall proposa andorranitzar l’educació i la radiodifusió», va explicar Lluelles. 

La proposta no es va executar, no per falta de ganes però en aquell moment el poder de les ràdios era més que el del Consell. Finalment va ser l’any 1981 quan es va ordenar el tancament de les dues emissores «però Sud Ràdio va aconseguir una pròrroga d’emissió fins al 1987, mentre que Radio Andorra va fer fallida el desembre del 1981».