El projecte de llei de reproducció assistida presentat dilluns pel Govern ha estat rebut amb molts recels pels col·lectius feministes del país. Tant des d’Acció Feminista com des d’Stop Violències es considera que el text prioritza el negoci per davant de les necessitats socials. A falta de poder conèixer la normativa en profunditat, una de les integrants d’Acció Feminista, Antònia Escoda, va afirmar que «és una llei de caire econòmic. Del que es tracta és que puguin obrir clíniques per fer negoci al país però des del punt de vista dels drets sexuals i reproductius està coixa. Li falta tot». En aquest sentit va indicar que no es tracten temes com l’avortament o la maternitat subrogada. A més, va afegir que «entenc que és una llei que s’ha fet perquè els privats puguin obrir clíniques, perquè si el què importés fos l’augment dels problemes de fertilitat el tractament hauria d’estar cobert per la CASS».

Molt més contundent va ser la presidenta d’Stop Violències, Vanessa M. Cortés: «el que importa és obrir negocis i això em sembla molt greu. Una vegada més veiem com es fa negoci amb nosaltres». També va trobar a faltar que «en cap lloc es digui la paraula dona» i com Escoda va retreure que el tractament no es pugui fer a través del sistema de salut públic perquè d’aquesta manera «només s’ho podrà permetre qui tingui diners». Segons la presidenta d’Stop Violències «crec que aquesta llei té alguna trampa. No sé quina, però ja es veurà», va avisar, reclamant que «deixin de colar-nos gols». Cotés tampoc veu clara la funció de la comissió que preveu crear la llei. «Crea confusió, el text és difús i estaria bé que ens ho concretessin», va afirmar. Igualment va criticar que es prohibeixi la maternitat subrogada i al mateix temps es digui que es vetlla pels drets i benestar dels infants permetent reconèixer la paternitat d’un infant concebut amb aquest sistema en un altre país.

Diàleg 

Davant d’aquest descontentament Escoda va indicar que demanaran poder assistir a la comissió per fer propostes i introduir canvis a la llei, una opció que Stop Violències rebutja. «Si volguessin reunir-se ja ens haurien cridat, però com que volen fer negoci ni tan sols hi deuen haver pensat», va manifestar, detallant que «ara no s’ha d’arreglar, cal anar a la base i que es respectin els nostres drets, cosa que ara no passa». Alhora va afegir que «ens falten al respecte constantment».

Grups parlamentaris 

Des dels grups parlamentaris, en canvi, tothom va mostrar cautela a l’espera de poder analitzar el text complet. Tot i així, la consellera general liberal, Judith Pallarés, va apuntar que sembla un text «força conservador» i que considera que l’atracció d’empreses del sector arribarà «perquè el règim fiscal és més favorable, i no tant per la innovació». Alhora considera que el Govern ha entrat «en la dinàmica de voler cobrir l’expedient» aprovant tot de textos que es portaven al programa electoral.
El conseller d’SDP, Víctor Naudi, considera que la llei «té sostres i mancances i difícilment podrà facilitar la implantació de clíniques de renom». Des del seu punt de vista és un text «per complir l’expedient», si bé considera que és «més social que econòmica». Alhora, coincideix a dir que és «força conservadora».

De la seva banda, el conseller de DA Carles Jordana va destacar el fet d’haver complert «una promesa electoral» i va qualificar el text de «molt realista i homologable». Davant les crítiques d’una llei massa conservadora, va admtre que s’ha fet «amb acord amb la Mitra» però que «s’ha de tenir present que és un projecte, ha d’entrar a tràmit i els grups podran fer esmenes». Jordana, doncs, va advocar per la «prudència i mirar bé el text», tot i que ja va avisar que el grup de DA no es desmarcarà de la proposta del Govern.