El consell de ministres va aprovar ahir el projecte de Llei de solvència, liquiditat i supervisió prudencial d’entitats bancàries i empreses d’inversió que suposarà un increment de les exigències pel que fa a liquiditat i solvència que hauran de complir tant els bancs com les entitats financeres. El text implementa els canvis normatius necessaris per incorporar a l’ordenament jurídic andorrà la normativa europea derivada de l’Acord Monetari i segons el ministre portaveu, Jordi Cinca, el canvi comporta un «salt qualitatiu de la credibilitat de la plaça financera».

Entre els canvis més destacats que suposa la nova llei hi ha una distinció dels diferents elements de capital en funció de la seva capacitat d’absorbir pèrdues, uns requisits més exigents a l’hora de considerar els instruments de capital elements de fons propis (alguns aspectes deixaran de ser considerats fons propis), un règim de coixins de capital, l’autoavaluació del risc per a cada entitat amb diàleg amb l’Autoritat Financera Andorrana (AFA, abans INAF) així com la necessitat de dotar-se de capital addicional per cobrir riscos no capturats en l’import total de l’exposició als riscos identificats en els processos de revisió i avaluació supervisora. D’altra banda, també caldrà tenir en compte la transparència al mercat sobre els compliments dels requisits de solvència i liquiditat per part de les entitats i, finalment, les obligacions de publicació d’informació per part de l’AFA en relació a la regulació i la supervisió financera.

Incorporació progressiva  

Des del Govern es va detallar que la incorporació dels requisits s’anirà introduint progressivament a través de les diferents disposicions transitòries que en alguns casos arriben fins a l’any 2023. Cinca considera que tot i que la implementació de la llei «tindrà impacte» perquè comportarà un nou càlcul de les ràtios de liquiditat i solvència, «podrà ser absorbida sense trasbals», perquè fa temps que les entitats han començat a adaptar-se a la nova situació. 

El ministre tampoc va descartar que es puguin produir fusions entre bancs, perquè és una tendència existent, però en tot cas no a curt termini. Es va mostrar convençut que al final del procés d’adaptació «les entitats estaran en millor situació per avaluar fusions». I va afegir: «no és el mateix fer-ho perquè t’hi veus forçat que perquè t’interessa per tenir millor perspectiva de futur».