Escaldes-Engordany
Espot creu que la Llei d’Immigració evitarà casos com el d’Encamp
La nova norma augmentarà al 20% la participació en societats per obtenir la residència
El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, considera que la nova Llei qualificada d’Immigració, actualment en tràmit parlamentari, podria ajudar a evitar casos com el de la gestoria d’Encamp que va col·laborar en l’ingrés irregular de 500 ciutadans xinesos a França en l’operació batejada com a Yimin. Malgrat això, Espot va voler deixar ben clar que «amb la gran quantitat d’inversió estrangera que tenim a Andorra, els casos en els quals hi ha supòsits delictius són anecdòtics i residuals». En el cas de la gestoria d’Encamp, hi ha un total de vuit persones detingudes entre França i Andorra, tres d’elles es van retenir al Principat i són residents amb nacionalitat francesa. La gestoria era en realitat una fàbrica d’empreses fantasma, a través de les quals els xinesos interessats a arribar a França invertien fictíciament en l’11% del capital societari per emparar-se sota la legislació d’inversió estrangera de 2017 que els permet obtenir la residència amb aquest percentatge de participació. Una vegada obtenien la residència, podien accedir més fàcilment al territori francès on, de fet, s’hi instal·laven irregularment. Segons van publicar el passat cap de setmana diversos mitjans francesos com Le Parisien, els falsos accionistes haurien pagat pel permís de residència andorrà 20.000 euros, mentre que per a la renovació, havien d’abonar 2.000 euros mensuals. Els guanys del teixit podrien sumar, almenys, set milions i mig d’euros.
La modificació de la llei que s’ha de discutir en comissió la pròxima setmana preveu augmentar fins al 20% la participació accionarial en la societat per obtenir el permís de residència, a més de l’obligatorietat de dipositar a la Uifand 15.000 euros, segons va explicar el ministre Espot que va alertar de la necessitat de buscar equilibris per no perjudicar el ritme inversor.
Preocupació del Govern
«L’abast i la repercussió que pot tenir una notícia d’aquestes característiques mereix atenció i la nostra preocupació. Sense saber que això podia passar, nosaltres ja ens hem anticipat», va dir Espot en referència al projecte de modificació de la Llei qualificada d’Immigració que «posa limitacions a l’hora d’obtenir una autorització d’immigració per compte propi, així com les autoritzacions vinculades aquesta inversió estrangera».
En qualsevol cas, Espot es va mostrar relativament tranquil respecte de la imatge que es pot percebre des de l’exterior d’Andorra en aquest cas: «No és una qüestió que hagi d’afectar la imatge d’Andorra globalment, les coses s’han de relativitzar i contextualitzar», va dir el ministre tot recordant que «empreses i persones que cometen delictes n’hi ha a tot arreu».
Ubicació de la xarxa
«Per les informacions difoses es pot entendre que hi ha una xarxa d’immigració il·legal a Andorra i no és el cas.Estem parlant d’una empresa que va fer una inversió estrangera i es va implantar a Andorra i és a través d’aquesta que s’han tramitat papers que concerneixen una immigració irregular de la Xina a França», va aclarir tot i que va assenyalar repetidament que es tracta «d’un tema judicialitzat i no el conec al detall, més enllà del que s’ha publicat» a la premsa francesa.
Col·laboració transfronterera
La cooperació entre les autoritats franceses i les andorranes ha estat clau per descobrir la trama de la xarxa. «Aquest cas va començar a través d’una judicialització, més que una cooperació policial. Una autoritat judicial francesa, a través d’una comissió rogatòria que s’atribueix per torn a un batlle d’Andorra va fer que s’activés de seguida la Policia i ha sigut l’actuació de la policia andorrana, en aquest cas com a policia judicial que ha permès arribar fins on hem arribat», va explicar el titular de Justícia i Interior.
«La col·laboració entre la policia francesa i l’andorrana és molt habitual, per tant, això palesa que la col·laboració transfronterera no és només una qüestió d’imatge del país, sinó que funciona i ho comprovem amb fets concrets», va manifestar Espot.
«Nosaltres som els primers interessats en que no hi hagi aquest tipus d’activitats, tant si es produeixen a Andorra de forma efectiva, com si el país s’utilitza com a seu societària per fer això fora, com sembla que ha estat el cas. Hem de prendre nota del que ha passat i crec que anem per la bona via a través de la modificació legal que està en tràmit parlamentari i que suposa un filtre addicional, que no vol dir que evitarà el 100% dels casos perquè això és gairebé impossible», va assumir el ministre.
La llei podria estar aprovada en «un mes o mes i mig», segons Espot, «perquè no és gaire llarga, té una quinzena d’articles». El ministre va explicar que tant el Govern com DA creuen que calen més filtres per augmentar les garanties que els inversors vulguin tenir un vincle real amb el país.