ESCALDES-ENGORDANY
El Greco constata mancances en el control de la corrupció al Consell General
L’organisme europeu recomana un codi de conducta i que els parlamentaris declarin el seu patrimoni
El Greco (Grup d’Estats contra la corrupció) recomana al Consell General que es doti d’un codi de conducta que introdueixi l’obligació d’assenyalar qualsevol conflicte d’interès d’un parlamentari i que cada conseller declari públicament el seu patrimoni i interessos. L’organisme del Consell d’Europa ha arribat a les conclusions després de completar el quart cicle d’avaluació, dedicat a la prevenció de la corrupció dels parlamentaris, dels jutges i dels fiscals.
Tot i que el Greco admet que la percepció de la corrupció a Andorra és més baixa que en altres països europeus i que quasi no hi ha casos que es facin públics, el Grup d’Estats insisteix que cal aclarir els termes i posa com a exemple la dimissió de la consellera general Meritxell Mateu, sospitosa d’actuar com a lobbista per a la banca i de cobrar de BPA uns diners no declarats, i també la dimissió del ministre Jordi Alcobé, en aquest cas per la incompatibilitat del seu càrrec públic amb la seva activitat professional.
Precisament, el Greco reitera que no queda gens clar en quines activitats professionals poden enrolar-se els parlamentaris (el Reglament del Consell General és ambigu al respecte) i, per això, recomana «un codi de conducta acompanyat de comentaris explicatius i/o d’exemples concrets» i que es faci públic. A més, l’organisme del Consell d’Europa opina que els consellers poden legislar a favor seu segons les seves activitats professionals, i adverteix de la urgència de dotar-se del codi.
El Greco recalca que cal transparència i també insta a què els processos legislatius (l’activitat a les comissions legislatives) siguin accessibles per a la ciutadania i que aquesta hi pugui dir la seva.
DA reacciona / En aquest sentit, el Grup Parlamentari Demòcrata (GPD) va precisar ahir en un comunicat que l’any passat va redactar l’esborrany de la Proposició de Llei de transparència i bon govern i que el juny del 2016 la va traslladar a la resta de grups parlamentaris perquè hi fessin les seves aportacions. El GPD insisteix que «el text plantejat ja recull alguns dels aspectes que esmenta el Greco, com ara la publicació d’informació i les incompatibilitats en l’exercici d’un càrrec públic.»
Els demòcrates afegeixen que el seu esborrany ja planteja «la creació d’un organisme de control específic que vetlli per aquest tema i estableixi uns mecanismes que permetin detectar qualsevol indici d’enriquiment il·lícit. Aquest text adapta les recomanacions i millors pràctiques internacionals a la realitat i particularitats del nostre país.»
A més, el GPD lamenta que «la resta de grups parlamentaris, malgrat tenir una proposta de partida sobre la qual començar a treballar, no hagin fet cap tipus de retorn, encara més quan d’acord amb les manifestacions públiques realitzades existeix un principi compartit en aquest sentit.»
Finalment, la nota de premsa conclou que el grup demòcrata «considera prioritari entomar aquest debat de forma decidida i amb la màxima celeritat possible. Aquesta voluntat va en la línia que el partit està treballant des de fa mesos i que es materialitzarà en un codi ètic per als seus afiliats i càrrecs electes que se sotmetrà al debat i aprovació en un proper Congrés.»
Prevenció en la justícia / L’avaluació del Greco també s’ha centrat en la prevenció de la corrupció en els jutges i en els fiscals. Quant als jutges, l’organisme recomana «modificar la composició del Consell Superior de la Justícia (CSJ) per assegurar una representació apropiada, escollida pels seus homòlegs, de jutges, magistrats i fiscals.
L’organisme critica que els jutges i magistrats només escullen un dels cinc membres del CSJ, i que la resta són nomenats pel poder executiu (el Govern) i legislatiu (el Consell General), una composició que «no correspon als estàndards europeus» que recomanen que «almenys la meitat dels membres d’aquests consells haurien de ser jutges escollits pels seus homòlegs».
Una altra reprimenda recau en què els membres del CSJ són nomenats per sis anys, i cada mandat es renova automàticament si no hi ha cap motiu per destituir-los. L’organisme que prevé la corrupció recomana nomenar els jutges i magistrats per una durada indeterminada, ja que el sistema andorrà és «una excepció» entre els Estats membres del Greco i, a més, «correspon a una tradició preconstitucional».
Quants als fiscals, el Greco aconsella que quan es decideixi apartar un fiscal d’un cas es faci per escrit i ben argumentat.
També hi ha dues consideracions vàlides tant per als jutges i magistrats com per als fiscals: revisar el sistema de responsabilitat disciplinari i oferir-los formació continuada.
El Greco insta les autoritats andorranes a emetre un informe sobre les mesures adoptades respecte a les recomanacions abans del 31 de desembre del 2018, i a publicar l’avaluació traduïda al català.
LES REACCIONS
Mònica Bonell DA
La subsíndica (DA) destaca que, en general, el Greco valora de manera «satisfactòria» el control que s’exerceix i recorda que el poder legislatiu «té sobre la taula la modificació del Reglament del Consell General» i comenta que «en podem parlar a la Junta de Presidents», ja que l’esborrany està quasi a punt. Bonell coincideix amb les recomanacions del Greco però matisa que s’ha de fer «una llei adaptada a Andorra, que s’hi trobi l’encaix, perquè és un país molt petit.»
Josep Majoral Ld'A
El conseller liberal remarca que «com a norma general, les recomanacions que provenen d’un organisme com el Greco s’han de complir i implementar en la mesura del possible, en pro de la salut de la política i la població». Majoral valora que els conflictes d’interessos s’han de regular però sempre «adaptats al país», ja que admet que «som molt petits i, de vegades, és molt difícil.» En tot cas, el parlamentari opina que s’ha de clarificar què pot i què no pot fer un conseller general.
Rosa Gili PS
La consellera socialdemòcrata clama la urgència de dotar-se d’un codi ètic i posa com a exemple que si «un conseller té una empresa d’un àmbit concret, no pot legislar al respecte». Entén la mida del país, però creu que es poden prendre mesures com «inhibir-se en el vot» o «no formar part de segons quines comissions.» Gili subratlla que els membres del PS han fet tots «una declaració patrimonial.» En tot cas, la parlamentària insisteix que cal «evitar les trampes».
Víctor Naudi SDP
Tot i no haver pogut llegir les recomanacions del Greco, el progressista argumenta que el Reglament del Consell General és «ambigu» i que «DA té el projecte de llei aturat.» Naudi insisteix que s’ha de legislar per prevenir «els amiguismes» i posa com a exemple «la Llei de la contractació pública, que s’hauria de modificar per evitar segons quines adjudicacions.» El conseller creu que no hi ha d’haver excuses per legislar contra «els conflictes d’interessos, i més en un país tan petit.»
Sílvia Bonet Independent
La consellera independent coincideix amb altres grups que «s’ha de tenir en compte la dimensió del país» i que «les incompatibilitats s’han de marcar bé, però per a tothom, sector públic i privat.» Bonet accepta que el Reglament del Consell General s’ha de renovar, «amb consens», perquè s’ha d’adaptar a la nova realitat, ja que en 25 anys la societat i les responsabilitats polítiques han evolucionat molt. La consellera reclama «més transparència i participació.»
Tot i que el Greco admet que la percepció de la corrupció a Andorra és més baixa que en altres països europeus i que quasi no hi ha casos que es facin públics, el Grup d’Estats insisteix que cal aclarir els termes i posa com a exemple la dimissió de la consellera general Meritxell Mateu, sospitosa d’actuar com a lobbista per a la banca i de cobrar de BPA uns diners no declarats, i també la dimissió del ministre Jordi Alcobé, en aquest cas per la incompatibilitat del seu càrrec públic amb la seva activitat professional.
Precisament, el Greco reitera que no queda gens clar en quines activitats professionals poden enrolar-se els parlamentaris (el Reglament del Consell General és ambigu al respecte) i, per això, recomana «un codi de conducta acompanyat de comentaris explicatius i/o d’exemples concrets» i que es faci públic. A més, l’organisme del Consell d’Europa opina que els consellers poden legislar a favor seu segons les seves activitats professionals, i adverteix de la urgència de dotar-se del codi.
El Greco recalca que cal transparència i també insta a què els processos legislatius (l’activitat a les comissions legislatives) siguin accessibles per a la ciutadania i que aquesta hi pugui dir la seva.
DA reacciona / En aquest sentit, el Grup Parlamentari Demòcrata (GPD) va precisar ahir en un comunicat que l’any passat va redactar l’esborrany de la Proposició de Llei de transparència i bon govern i que el juny del 2016 la va traslladar a la resta de grups parlamentaris perquè hi fessin les seves aportacions. El GPD insisteix que «el text plantejat ja recull alguns dels aspectes que esmenta el Greco, com ara la publicació d’informació i les incompatibilitats en l’exercici d’un càrrec públic.»
Els demòcrates afegeixen que el seu esborrany ja planteja «la creació d’un organisme de control específic que vetlli per aquest tema i estableixi uns mecanismes que permetin detectar qualsevol indici d’enriquiment il·lícit. Aquest text adapta les recomanacions i millors pràctiques internacionals a la realitat i particularitats del nostre país.»
A més, el GPD lamenta que «la resta de grups parlamentaris, malgrat tenir una proposta de partida sobre la qual començar a treballar, no hagin fet cap tipus de retorn, encara més quan d’acord amb les manifestacions públiques realitzades existeix un principi compartit en aquest sentit.»
Finalment, la nota de premsa conclou que el grup demòcrata «considera prioritari entomar aquest debat de forma decidida i amb la màxima celeritat possible. Aquesta voluntat va en la línia que el partit està treballant des de fa mesos i que es materialitzarà en un codi ètic per als seus afiliats i càrrecs electes que se sotmetrà al debat i aprovació en un proper Congrés.»
Prevenció en la justícia / L’avaluació del Greco també s’ha centrat en la prevenció de la corrupció en els jutges i en els fiscals. Quant als jutges, l’organisme recomana «modificar la composició del Consell Superior de la Justícia (CSJ) per assegurar una representació apropiada, escollida pels seus homòlegs, de jutges, magistrats i fiscals.
L’organisme critica que els jutges i magistrats només escullen un dels cinc membres del CSJ, i que la resta són nomenats pel poder executiu (el Govern) i legislatiu (el Consell General), una composició que «no correspon als estàndards europeus» que recomanen que «almenys la meitat dels membres d’aquests consells haurien de ser jutges escollits pels seus homòlegs».
Una altra reprimenda recau en què els membres del CSJ són nomenats per sis anys, i cada mandat es renova automàticament si no hi ha cap motiu per destituir-los. L’organisme que prevé la corrupció recomana nomenar els jutges i magistrats per una durada indeterminada, ja que el sistema andorrà és «una excepció» entre els Estats membres del Greco i, a més, «correspon a una tradició preconstitucional».
Quants als fiscals, el Greco aconsella que quan es decideixi apartar un fiscal d’un cas es faci per escrit i ben argumentat.
També hi ha dues consideracions vàlides tant per als jutges i magistrats com per als fiscals: revisar el sistema de responsabilitat disciplinari i oferir-los formació continuada.
El Greco insta les autoritats andorranes a emetre un informe sobre les mesures adoptades respecte a les recomanacions abans del 31 de desembre del 2018, i a publicar l’avaluació traduïda al català.
LES REACCIONS
Mònica Bonell DA
La subsíndica (DA) destaca que, en general, el Greco valora de manera «satisfactòria» el control que s’exerceix i recorda que el poder legislatiu «té sobre la taula la modificació del Reglament del Consell General» i comenta que «en podem parlar a la Junta de Presidents», ja que l’esborrany està quasi a punt. Bonell coincideix amb les recomanacions del Greco però matisa que s’ha de fer «una llei adaptada a Andorra, que s’hi trobi l’encaix, perquè és un país molt petit.»
Josep Majoral Ld'A
El conseller liberal remarca que «com a norma general, les recomanacions que provenen d’un organisme com el Greco s’han de complir i implementar en la mesura del possible, en pro de la salut de la política i la població». Majoral valora que els conflictes d’interessos s’han de regular però sempre «adaptats al país», ja que admet que «som molt petits i, de vegades, és molt difícil.» En tot cas, el parlamentari opina que s’ha de clarificar què pot i què no pot fer un conseller general.
Rosa Gili PS
La consellera socialdemòcrata clama la urgència de dotar-se d’un codi ètic i posa com a exemple que si «un conseller té una empresa d’un àmbit concret, no pot legislar al respecte». Entén la mida del país, però creu que es poden prendre mesures com «inhibir-se en el vot» o «no formar part de segons quines comissions.» Gili subratlla que els membres del PS han fet tots «una declaració patrimonial.» En tot cas, la parlamentària insisteix que cal «evitar les trampes».
Víctor Naudi SDP
Tot i no haver pogut llegir les recomanacions del Greco, el progressista argumenta que el Reglament del Consell General és «ambigu» i que «DA té el projecte de llei aturat.» Naudi insisteix que s’ha de legislar per prevenir «els amiguismes» i posa com a exemple «la Llei de la contractació pública, que s’hauria de modificar per evitar segons quines adjudicacions.» El conseller creu que no hi ha d’haver excuses per legislar contra «els conflictes d’interessos, i més en un país tan petit.»
Sílvia Bonet Independent
La consellera independent coincideix amb altres grups que «s’ha de tenir en compte la dimensió del país» i que «les incompatibilitats s’han de marcar bé, però per a tothom, sector públic i privat.» Bonet accepta que el Reglament del Consell General s’ha de renovar, «amb consens», perquè s’ha d’adaptar a la nova realitat, ja que en 25 anys la societat i les responsabilitats polítiques han evolucionat molt. La consellera reclama «més transparència i participació.»