- Amat-Piniella, estrella de Topobiografies de l’exili, nou web sobre la diàspora catalana
A. L.
ESCALDES-ENGORDANY
- Amat-Piniella L’escriptor. Foto:
Al desembre del 1945 es va instal.lar a Sant Julià de Lòria per a una cura de repòs. Allò li devia semblar el paradís, sobretot comparat amb l’infern d’on –literalment– provenia: quatre anys de periple pel sistema concentracionari nazi, inclòs el camp de Mauthausen. L’experiència la va destil.lar en la novel.la K. L. Reich, convertida avui en un clàssic obligatori de la literatura concentracionària. I va ser precisament a Sant Julià on la va acabar de perfilar, junt amb els poemes que després publicaria sota el títol Les llunyanies. Per alguna obscura raó, i a diferència d’altres autors que s’han vist vinculats a Andorra amb mèrits molt menors, la memòria de Joaquim Amat-Piniella (Manresa, 1913-l’Hospitalet, 1974) és avui nul.la al Principat. No importa: Topobiografies de l’exili català ofereix des de fa uns mesos l’oportunitat de reconstruir el periple bèl.lic i postbèl.lic del poeta i també de la novel.la, i de fet constitueix un dels racons més visitats del web. Es tracta d’un interessantíssim experiment avalat per la UOC i la Universitat Ramon Llull que posa les noves tecnologies al servei de la divulgació històrica i literària: a través d’una sèrie d’itineraris es pot seguir a través de la pantalla la trajectòria de polítics, intel.lectuals, artistes i empresaris que es van veure forçats a l’exili amb la derrota republicana. El web utilitza les eines i els recursos de Google Maps, Google Earth i Youtube, i amb un clic trasllada l’internauta a l’escenari del relat, enllaça amb fragments de la novel.la, imatges d’arxiu, diaris d’època…
L’autor de K. L. Reich és un dels exiliats que va tastar l’hospitalitat andorrana. Però no pas l’únic. Topobiografies també deixa constància del pas pel Principat del polític alturgellenc Enric Canturri així com de Francisco Sarradell, fill d’Organyà. La llàstima és que s’oblidi dels vincles andorrans d’altres il.lustres exiliats ressenyats al web: assenyaladament, Pau Casals, Pompeu Fabra, Josep Trueta, Agustí Centelles i Agustí Bartra. Amb tot, Topobiografies de l’exili català permet, a la manera de la Wikipedia, la participació del lector. Així que cal esperar una pròxima correcció de l’oblit.
Per a més informació consulti l’edició en paper.
