PUBLICITAT

El MNAC descobreix a Yale un Crist Majestat andorrà

  • Els conservadors identifiquen també una creu medieval andorrana al seu fons
LAIA F.MAROT
ANDORRA LA VELLA

Periodic
Retaule de Sant Miquel de Prats ?in situ Foto: FONS GULLEM PLANDOLIT

l' exposició Benvingudes a casa vostra no ha estat només un èxit de recuperació – momentània – del patrimoni andorrà fora del país, sinó que també ha permès, amb l'elaboració del catàleg que es va presentar ahir, dues grans troballes: un Crist Majestat andorrà de Sant Miquel de Prats, que actualment està a un museu de Yale (Estats Units) i era conegut com a Crist de Montgrony, i una creu – que podria ser gòtica – de Sant Miquel de Caselles,.

«La presència de fons fotogràfic en l'exposició ha estat clau , sense elles provablement mai hauríem sabut d'on venien aquestes obres», va explicar Jordi Camps, conservador en cap de l'Àrea de Medieval del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Comencem per la primera gran troballa, el Crist Majestat de Sant Miquel de Prats: va ser la fotografia de l'exposició – i ampliada per al catàleg– del Fons Guillem Plandolit datada de 1902 la que va encendre les alarmes dels conservadors del MNAC, i que «permet establir un clar paral·lelisme o una identificació indiscutible amb una Majestat que es conserva al Yale University Museum, que de fet era una peça que fins ara la teníem identificada com a Majestat de Montgrony».

Aquesta descoberta va més enllà de la peça «el que és interessant es veure que a Andorra i l'antic Bisbat d'Urgell també hi havia alguna d'aquestes Majestats, una mostra clara és la Majestat en estuc de Sant Joan de Caselles, i ara a través d'aquella fotografia podem tenir localitzada la que ens semblava desapareguda, la Majestat de Sant Miquel de Prats», i que aparenment no estarien fetes per la mateixa escola i segurament són d'èpoques diferents, «però el que ara hem de fer és estudiar més aquesta talla coneixent el seu origen; una cosa és interpretar-la com a ripollesa i l'altra fer-ho com a andorrana». El MNAC ja s'ha posat en contacte amb el museu de Yele per saber qui havia proposat el nom de Montgrony i ara estan pendent de rebre fotografies. Montgrony de moment, però, no ho sap «són troballes d'aquestes últimes setmanes i vam pensar que la presentació del catàleg era un bon moment per explicar-ho aquí a Andorra, que és on s'ha d'explicar». Encara es desconeix com va arribar a Yale «però suposem que devia tractar-se d'alguna compra, com va passar amb tantes altres obres».

La segona es tracta d'una troballa feta a partir d'una fotografia de l'arxiu Salavany de Sant Miquel de Caselles, es va poder veure que «era una creu que és conserva al mateix MNAC, aparenment medieval i que ara ens posarem a estudiar». Camps va justificar que els museus tenen fons «que els tenen en estat de conservació consolidada i estable, però que no hi ha hagut temps de consolidar-los a fons i hi ha circumstàncies que empenyen a fer-ho», i és el cas de la fotografia de la creu.

El ministre de Cultura, Albert Esteve, va dir que ell també havia rebut la notícia de les troballes ahir, però que el departament de Patrimoni del Govern si que n'era coneixedor, ja que «han treballat estretament amb el MNAC en aquesta exposició».

Tal i com va dir el cap de Govern, Toni Martí, que va assitir ahir a l'acte de presentació del catàleg, aquest catàleg serà el que quedarà d'aquesta exposició quan les obres tornin al MNAC i als seus propietaris. La visió positiva que el cap de Govern va trobar en tenir les obres fora, és que «aquestes fan d'ambaixadores del país».



Per a més informació consulti l'edició en paper.



Comenta aquest article

PUBLICITAT
PUBLICITAT