Després que el Govern avancés ahir l'aprovació de l’adjudicació de la primera fase del futur túnel de Rocafort, el cònsol major de Sant Julià de Lòria, Cerni Cairat, ha fet una valoració molt satisfactòria de l’anunci manifestant que l'acció "dona curs a una reivindicació històrica del poble de Sant Julià de Lòria". El mandatari ha considerat, a més, que l’inici de les obres ha de suposar "un punt d’inflexió del greuge que hi ha hagut de manca d’inversió en infraestructures a la parròquia", i ha donat les gràcies a l'Executiu i també als consellers generals de la parròquia "pel treball i el tarannà dialogant que van tenir per arribar a aquest acord".

Des de la corporació laurediana han esmentat també que completar la desviació "ha de ser un projecte clau per descongestionar el centre de la vila i millorar la qualitat de vida dels andorrans". I és que cal recordar que el tram pendent és el que queda entre la plaça Laurèdia i el carrer Isidre Valls, la qual cosa suposa la construcció d’un túnel que passaria per darrere de l’edifici Riera i alliberaria l’avinguda Rocafort d’un important volum de trànsit. Precisament a aquest fet s’ha referit el cònsol, en dir que "justament una de les reivindicacions era pels veïns que viuen en aquesta zona, ja que l’avinguda Francesc Cairat suporta ara mateix tot el trànsit d’entrada per la frontera sud i també el de sortida".

A tall d'apunt, les fases 3 i 4 d’aquesta infraestructura – l’actual túnel de la Tàpia – es van començar a construir durant el segon consolat de Josep Pintat (2008-2011) i des de llavors l’acabament de les dues fases restants ha estat reclamat pels mandataris comunals posteriors sense èxit fins a la data d’avui. A més, quan es va presentar el projecte en el seu conjunt a principis de segle, va generar moltes controvèrsies amb detractors i partidaris que van convertir "un equipament cabdal per a la parròquia i el país en general en un tema tremendament polititzat amb Comú, Govern i plataformes ciutadanes al mig del debat".

L'entorn urbà

L’inici de les obres permetrà, segons ha manifestat el cònsol major lauredià, repensar també el model de l’entorn urbà i com es mou la gent del poble per aquest entorn. Doncs, des del Comú han indicat que l’acabament de les dues fases que encara resten del vial permetrà allunyar el fum i la perillositat del trànsit pel centre de la parròquia i "ara la corporació ha de replantejar-se l’entorn urbà i la mobilitat al nucli urbà de Sant Julià", ha dit Cairat. En aquest sentit, les primeres línies d’actuació poden ser una possible peatonalització durant algunes hores del dia de l’avinguda Verge de Canòlich, tot i que per al mandatari aquestes "són coses que estudiarem de manera tècnica i de forma conjunta amb la ciutadania amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida de la gent". Pel que fa als temps per implementar aquests canvis, el cònsol ha assegurat que intentaran fer-ho durant aquest mandat per fases, ja que cal tenir en compte que els treballs de finalització del vial estan previstos per al 2027.