Andorra Recerca i Innovació (AR+I) ha presentat un informe, aquest dimarts, sobre l'impacte potencial a l'economia del Principat que podria esdevenir l'Acord d'associació amb la Unió Europea. L'estudi, el qual abasta una perspectiva de 25 anys, del 2025 al 2050, apunta a un escenari de creixement amb diverses matisacions. Tot i que s'espera un augment de la productivitat global, alguns sectors podrien experimentar un creixement més desaccelerat.

Segons l'estudi, el qual ha comptat amb els economistes Pablo Tucat i Jorge Díaz, de la consultoria Knowledge Sharing Network (KSNET) - encarregada de fer l'estudi -, els sectors que podrien veure una desacceleració a curt termini inclouen les activitats professionals, la informació i comunicacions, l'administració pública i el transport. Especialment, les activitats professionals mostren pèrdues inicials durant els primers cinc anys, tot i que es preveu una recuperació en el període de 25 anys.

En termes de productivitat, el sector financer i de la construcció són destacats com els més beneficiats. No obstant això, sectors com l'administració pública, l'educació i les activitats sanitàries podrien patir una disminució en la productivitat a llarg termini, degut a l'augment de la mà d'obra necessària.

Tucat ha subratllat que l'anàlisi és conservadora per la incertesa en l'evolució de certs aspectes: "Hem establert un escenari base i simulem l'evolució d'Andorra del status quo, però arran de l'incertesa en l'evolució de determinats aspectes, hem d'incloure un escenari de límit mínim i màxim, respecte a com pot evolucionar el producte", ha apuntalat.

D'altra banda, el coordinador del grup d’anàlisi política d’Andorra Recerca i Innovació (AR+I), Yvan Lara, ha presentat la part de l'impacte en l'àmbit social, i ha assenyalat que l'Acord té com a objectiu un creixement sostingut i una menor dependència dels sectors tradicionals: "L'Acord d'associació es feia per tres objectius; per créixer de manera sostinguda, amb menys dependència dels sectors tradicionals i sense afectacions en el model que es valora tenir al país".

Projeccions econòmiques i comercials

L'anàlisi estima que, en un escenari d'aprovació de l'Acord, l'economia andorrana podria situar-se un 5% per sobre del PIB projectat pel 2050. Això implica un creixement del 65% del PIB actual en "termes conservadors", segons ha afirmat Tucat. No obstant això, es preveu que les importacions creixin un 6%, superant el creixement de les exportacions, fet que podria afectar la balança comercial.

Quant al mercat laboral, es projecta una dinamització del 4,5%, principalment amb mà d'obra andorrana. Els salaris experimentarien un augment degut a una major contractació, però amb una desacceleració en la pressió inflacionària, mantenint-se en xifres positives.

Estudi amb 28 variables

L'estudi ha analitzat 28 variables que podrien impactar Andorra en cas d'acord amb la UE, utilitzant dades del Govern andorrà i projeccions de l'OCDE per a economies similars. A més, l'impacte sectorial es va estudiar a 5, 10 i 25 anys, identificant tres grups de sectors: aquells amb guanys a curt i llarg termini; aquells amb pèrdues inicials, però recuperació posterior, i aquells amb pèrdues a llarg termini.

Tot i l'optimisme general, l'informe destaca que els comptes públics podrien deteriorar-se a curt termini, amb una recuperació a llarg termini gràcies a l'augment dels salaris i de l'ocupació.

L'estudi fa ús del Model d'Equilibri General Aplicat (MEGA), una metodologia emprada per grans institucions financeres, per replicar l'economia andorrana i les seves relacions amb la UE. Aquest model permet una anàlisi detallada de les mesures econòmiques incloses en l'Acord, tot i reconèixer les limitacions inherents a no considerar aspectes no quantificables.

Finalment, l'Acord d'associació amb la UE presenta un escenari de creixement general per l'economia andorrana, però amb desacceleracions i desafiaments significatius en certs sectors.