En ‘Últimes tardes amb Teresa’, Juan Marsé retrata amb cruesa i lucidesa la profunda divisió social que marcava la Barcelona dels anys 50. A través de la història d’amor aparent entre el ‘Pijoaparte’, un jove delinqüent de barri obrer, i Teresa, una noia burgesa idealista i universitària, l’autor posa de manifest les barreres invisibles, però insalvables, que separen les classes socials. En aquest sentit, el ‘Pijoaparte’ representa l’intent desesperat d’ascens social, tot i saber que, per molt que es disfressi o imiti les maneres dels rics, mai no serà acceptat com un igual.
